(Llach i jo)Si arribeu en la vida més lluny d'on pugui arribar, moriré molt gelós del que m'hàgiu avançat, que no em sabré resignar a no ser el millor vianant, l'atleta més fornit ,el més frondós amant, la mare més pacient, l'escriptora genial, la professora ideal, la muntanyera perfecta, la bloggera més divertida, la dona més interessant, la runner més ràpida, la persona més pregona, la practicant de ioga més harmoniosa i equilibrada, el cos més bonic, la cantant d'òpera més apassionada, la cuinera més agosarada i creativa, la aventurera i viatgera més curiosa i valent, la lingüista més políglota, l'ànima més autèntica....
I no em vulgueu consolar, només digueu-me, si de cas, tot allò que hàgiu vist i jo no podré mirar: la fondària dels rius que els meus peus no mullaran, la fragància del cos que no podré estimar, la immensitat d'un cel en el qual mai no he volat, les espurnes d'un foc que no m'hauran cremat, les barques que a la mar no podré amarinar, les muntanyes de 8.000 que mai podré pujar, els poemes excel.lents que jo mai escriuré, les confidències dels fills que a mi mai em diran, les entrades d'un bloc que jo mai llegiré, les maratons trionfals que no podré còrrer, les sensacions del cos que no experimentaré, els senderols perduts on no caminaré, les veus immaculades que jo no sentiré, els menjars més delicats que mai no tastaré, les llengües especials que no podré parlar, les experiències vitals que la meva ànima mai viurà...
No em doneu consol, no em sabré consolar.
I perquè sé que vosaltres anireu més lluny que jo, estic gelós i content, molt gelós i content de la sort que heu tingut, de la sort que tindreu, que tanmateix sé que mai no he estat fornit atleta, ni tan sols digne amant, ni mare exemplar, ni corredora veloç, mai no he pujat a cim altíssims, ni estat un maniquí, ni he escrit un sol poema fonamental, ni tan sols he cuinat quelcom que sigui agossarat, ni sóc una gran viatgera, he anat pocs indrets, no parlo moltes llengües, tampoc no he aprés a cantar, jo mai he estat valenta només un vianant.
7 comentaris:
Carai, que maco! M'ha encantat, BLN. Un petó i fins aviat.
Però què caram, això és la vida. Menys excuses i a somriure d'orella a orella.
M'encanta.
... però ets molt "chachi piruli" !.
Ara mateix, BLN, després d'aquest streaptease teu, estic desconcertada. De veritat et sents així? És que no ho sembla. Però perquè vols ser perfecte en tantes coses. Saps de sobre que la perfecció no existeix. En una cosa, dius? AY, BLN! En gaudir!!!! Crec que ets perfecte en això. Crec que saps gaudir i llegir positivament moltes coses. Entre d'altres: Ets una gran cuinera, lectora i saps un fotiment de llengües, no em vinguis amb romanços :) I, ets dona 10 en saber mantenir el teu amor viu i la teva família unida. Et sembla poc?
Un petó i una abraçada molt forta.
PD
Se m'oblidava. Aprenc molt amb tu; encara que no ho creguis.
A tots, especialment a la Mar, dir-vos que estic molt contenta de ser com sóc i que no em sento gens malament ni deprimida ni frustrada. El que he volgut fer aquí és fer-me meva una meravellosa cançó del Llach que per a mi és un cant a l'enveja sana, no veient-la com un defecte del qual sentir-se avergonyit sinó com un sentiment complex, a la vegada gelosia i alegria, felicitat per la sort que han tingut altres i ganes d'haver experimentat.
Llach, siempre Llach.
Para lo bueno y para lo mejor, amigo de cabecera y estímulo para valorar aquellas cosa que si somos y que si vamos a hacer, porque...
"que tot està per fer i tot és possible."
Besos
Això de l'enveja sana és un eufemisme que ens gem inventat pel nostre sentiment de culpabilitat. O es té enveja o no es té. Després hi ha sentiments més o meys propers. Discrepo de l'interpretació que fas d'aquesta paraula. Si tens enveja o gelosia no ets feliç.Com a mínim respecte a aquell punt.
I, ho sento pero sí et ssento frustrada en aquest text
Publica un comentari a l'entrada