Enyor

Com les ones del mar passen els dies,

conduïdes al compte de la sorra,

i el meu cor, d'esperar, s'ha fet de terra

a la vora d'un port de melangia.

Quina veu despertar la nit podria?

Quina cançó d'amor pujar a la serra

i, travessant les portes de la guerra,

desesperadament et cridaria?

Jardiner de llimones daurades,

dolç senyor del cabell com el sol,

no abandonis les teves contrades.

Quan les ones faran bell bressol

i les hores ja seran comptades,

deixa el mar i reprèn el teu vol.