He acabat el segon nivell del taller d'escriptura creativa amb la Silvana Vogt. Aquesta vegada hem treballat només cinc persones: Palmira, Nuri, Josep Ma, Xavier i jo. Així que hem hagut de pencar molt. En aquest curs he fet 10 contes, cada un d'ells era també un exercici de tècnica literària.
1. El testamento de la zia Agnese. En castellà. La tècnica era "polifonia de narradors", es a dir, que la història l'expliquen entre quatre personatges. Tracta de la lectura d'un testament a tres germans un cop morta una tia italiana.
2. Maleïdes interrupcions! En català. La tècnica era "reescriure el comte d'un company canviant els narradors". Tracta d'una dona que entra en una llibreria i compra una novel·la.
3 i 4. La maleta. La maleta (bis). Són dos contes en castellà. Un és explicar una història començant pel final i l'altre explicar una història en el "fil d'estendre" (el temps en que el personatge que la recorda està vivint) penjant flasbacks. En totes dues un home que espera la seva maleta a una cinta d'aeroport va recordant i imaginant possibles pèrdues...
5. La Rambla. En català. Un conte amb una el·lipsi, un resum, un flasback i una pausa amb digressió. Tracta d'una mare que recorda i explica al fill com va ser l'estiu del 92 a Barcelona amb els jocs olímpics.
6. La carta. En català. Una història amb "repicó" (final inesperat). Un jove rep una carta d'un amic d'infància i adolescència amb qui va trencar relacions.
7. Y empezó a llover. En castellà. Un altre intent de repicó. Conte surrealista on una noia explica un somni a un amic.
8. Amics. En català. Un conte on les idees del narrador estiguin totes encadenades. A més havia de tenir tres començaments diferents. Una dona s'ha donat d'alta a facebook, ara tindrà milers d'amics.
9.Patricia. Olga. En català. Escriptura lliure. Per a mi va ser el conte cloenda perquè vaig expressar com em sentia després d'haver provat tantes tècniques literàries. Una escriptora ja molt famosa rep la carta d'una admiradora que ha llegit el seu primer llibre.
10. Lluvia en Canadá. En castellà. Això no és cap conte. Només que acabàvem el curs i havia de portar un darrer treball. És una vivència de la pluja, la neu, el rierol, les fonts, tot el que de líquid envolta la meva casetta in Canadà.
Si us interessa la lectura d'algun d'aquests contes o dels que han escrit els meus companys (alguns són molt bons!) tenim un bloc Lletres justes on podeu llegir alguns exemples. I si no hi són us els puc fer arribar.
Per ara no faré cap més curs. M'ha agradat moltíssim fer-ne aquests dos, tanmateix faré una pausa i em dedicaré plenament a escriure poesia i a preparar la mitja marató. Dos projectes prou grans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada