La Rosa i l'Alícia comencen a endreçar les seves coses quan entra al refugi un tercer personatge: home jove, vestit també d'excursionista.
Bona tarda
Totes dues es giren i el miren
Bona tarda
Bona tarda
Vosaltres sou les que éreu aquest matí al Pic de Sant Marc?
No, hem anat cap al Coma Negra.
Molt em sembla que éreu vosaltres. Us he vist tot baixant del Coma Negra, precisament, i em quedàveu lluny. Porteu un anorak verd i un de vermell?
Sí, exacte
Estic fent la ruta dels Pirineus fins a Port Bou i des d'on venia és molt estrany que em quedéssiu tan lluny si estàveu venint cap a mi. A quin pic heu pujat?
Al Puix de les bruixes.
Era molt esquerp?
No, més aviat rodó i ample. Jo l'he fet altres vegades.
Molt em temo que no l'has fet mai. El Puig de les bruixes és esquerp com una cresta. Es diu així perquè de tant en tant, segons la llum, fa la figura de dos caps de bruixa.
A sí? Jo pensava que s'hi havien celebrat aquelarres.
Mirem el mapa.
L'home estén el mapa a terra i tots tres el miren. Sortint d'aquí heu anat cap a aquesta banda, oi?
Sí clar, seguint aquesta corba de nivell fins al desnivell.
D'aquí a aquí us hi heu estat gaire estona?
Una mitja hora.
Doncs segur que heu arribat només a aquest desnivell, perquè, anant bé, d'aquí a l'altre hi ha una hora i mitja.
I en superar-ho hem anant cap a Sant Marc.
Així doncs, no ho era!
No. El desconegut deixa junt a la motxilla l'anorak i surt com si anés a buscar quelcom.
Quin desencís!
No importa. Hem pujat al pic de Sant Marc.
I tindrem la dutxa i el sopar calent exactament igual. Tot passant-li el braç per l'espatlla.
I encara som amigues!
TELÓ
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada