Dos personatges Philippe i Driss, Driss i Philippe, de molt diferent origen i educació, amb dues funcions diferents a la vida, res en comú?...
Philippe és millionari, tetraplègic, només mou el cap, poeta aficionat, amant de la pintura contemporània i de la música classica. Està avorrit de la vida, no vol que el compadeixin.
Driss és el producte de la immigració, la manca d'espai i intimitat en una familia de barriada parisenca. Un home que només busca que li firmin un paper per tal de poder cobrar l'atur. No passaria un test fet per una feminsita. Ha estat a la presó i no és comporta amb la mare.
Però tots dos són optimistes, intel·ligents, atrevits, creatius i tenen sentit de l'humor. No tenen por de les paraules tabú i volen viure la vida a tope, tant si és legal com il·legal, no els importa en absolut ser políticament incorrectes.
Y què fan? Per començar anar com bojos pel trànsit parisenc amb un cotxàs i fingir davant la policia un atac d'urgència. Fumen porros i tabac, van a visitar massagistes orientals, es tiren en parapent, patinen pel llac gelat, tontegen amb les dones, enganyen un comprador d'art, riuen a l'òpera, expliquen acudits poc adients, parlen de temes que no són els més normals entre un malalt i un cuidador. I junts fan la vida una mica més fàcil, superant els seus respectius drames i aprenent l'un de l'altre.
Es pot riure, es pot pensar, et pots emocionar, et pot alegrar la vida, ara que n'hi ha tantes, de dificultats.
3 comentaris:
Completament d'acord, BLN. Una bona peli per anar a veure amb familia. El meu fill s'ho va passar pipa. El títol? No ho tinc clar. Jo crec que vol dir que junts ho poder fer tot. Si no són "intocables" per això... ni idea. Un petó. M'agrada el teu canvi de look. :)
A mi el títol em fa pensar més en un joc de paraules, en un estat mental de blindatge, en la malaltia, en el fet de creure que la vida no es pot palpar... per descobrir que no es ben bé així.
¿así que la recomiendas? No sé
Publica un comentari a l'entrada