Hi ha dos tipus de reunió que em fan una mandra total: les reunions de pares de l'escola i les reunions de veïns. Ben pensat a la feina també patim certes reunions molt avorrides i inútils, on es parla molt i no es concreta gaire. Però encara a la feina de tant en tant es fan coses guapes.
Hi ha un càrrec infernal que de vegades un ha d'assumir i és el de Presidenta de comunitat i que jo havia pogut evitar durant molts anys fent-me la viu-viu. La nostra comunitat està formada per només 6 veïns i no és que la feina sigui excesiva ni molt menys. Però a mí no m'agrada. Quan ens va tocar per primera vegada (és un càrrec rotatiu anual) jo vaig romandre calladeta i tota la feina la va fer el pobre Per. Per descomptat que la va fer molt bé, ja que com a empresari eminent que és, té totes les dots de comandament necesàries i té el cap molt amoblat i organitzat. A més, com a bon informàtic, sap fer un excel quan cal, domina el món dels e-mails, les rondes de trucades, etc...
Jo em dedicava a redactar les actes de les reunions, que això no em costa, redacto en català, m'agrada escriure i tinc "lletra de profe" de la que faig a la pissarra cada dia (molt llegible).
Però el maig de l'any 2012 ens va tornar a tocar ser presidents i no vaig poder escaquejar-me més. Vaig agafar la responsabilitat. Ha passat un any en el qual he patit el pànic de perdre els papers de tots, que el compte comú es posés en números vermells, que els manteniments de la piscina, l'ascensor, el control de cucarachas, la neteja del sifò de la clavaguera i en general tot es colapsés!
Anècdota: mirant les factures de manteniment em vaig sorprendre de haver de pagar per les revisions de l'ascensor. L'ascensor? vaig pensar, Tenim ascensor? Es que no ho sabia. No me'n recordava.
I el pitjor de tot és liderar les reunions de veïns. Convocar-les, portar l'ordre del dia i preparar-les amb tots els papers que calgui mostrar (sempre te'n falta algun). Avui dic adéu a aquesta feina i demano al meu estimat veï que convoqui la seva primera reunió com a nou president, ja que demà pel meu plaer és 1 de maig i per tant.....
he complert el meu any!!!
2 comentaris:
Felicitats Cristina! Ay, les reunions de veïns! Per sort a casa som molts! Quan em toqui, diré NO. Però l'acceptaràn? Les reunions de la feina cada vegada les porto pitjor. I ara en venene unes quantes , no? Una abraçada, no em faig a dir-te Cristina.
No cal que em diguis Cristina. Digue'm Belén. El nom me l'he canviat per poder tenir un perfil comú als dos blocs i no dir-me Bln Lysh que sembla imprononciable.
Però aquí sóc Belén i a Kakavopulver sóc Lysh!
Publica un comentari a l'entrada