Me n'alegro molt que el Català de l'any 2010 hagi estat lliurat al David Miret. No per ell, ni per la seva colla en concret. M'agrada que representi tot el món casteller.
Entenc que qui no els conegui una mica pugui trobar intranscendent la seva activitat. Jo abans també la hi trobava. Però he aprés, en apropar-me a la seva vora, que encara existeix un oasi en aquest desert de materialisme, individualisme, afany de enriquiment, manca de solidaritat, corrupció...... Encara hi ha gent disposada a esforçar-se, a ajudar-se, a incloure tothom, a no discriminar, a no treballar a canvi de diners, a ser valenta i al mateix temps prudent. Gent que sap educar en l'austeritat, sense Harvards ni métodes Cummon, educar de debó.
Crec que és el millor reconeixement a un temps de crisi. Un temps en el que no ens queda altra que cridar "Pit i amunt" que el camí fa pujada, però ens en sortirem.
2 comentaris:
Estem d'acord. És un guanyador molt digne, per tot allò que representa. Un petó, BLN.
Molt bona entrada BLN! Malgrat tot, ja saps saps que m'hagués agradat més que guanyés el cirurjà o l'escriptor.
M'agradaria aclarir , per si un cas, que mai a la vida he trobat intrascendet la labor dels castellers. Que m'emociono com una bleda quan veig aixecar un.
Una abraçada, pit i amunt!
Publica un comentari a l'entrada