Homenatge als seguidors del bloc

Vaig començar el bloc al mes de juliol de 2008, aviat farà tres anys que hi escric bastant sovint. No sé del cert quantes persones el llegeixen, però sé que alguns ho feu. Alguns familiars, amics o coneguts. Però també desconeguts.

D'aquells que ho feu a l'anonimat doncs dir-vos que ho respecto molt, però que m'agradaria poder-vos saludar alguna vegada. No sabeu la importància que per a mi té el fet de ser llegida. Algunes persones m'han preguntat que si no voldria publicar un llibre. Jo responc que ja publico el bloc.

No sé ben be quins temes us agraden o interessen. Jo escric molt sobre córrer perquè aquesta és una activitat que vaig començar precisament fa uns tres anys, així que són germanes. També m'agrada paralar de lectures i d'excursions. Procuro anar posant poemes que he escrit durant tota la meva vida, però els dosifico perquè ja sé que no són les entrades més populars. Si em voleu dir quin tipus d'entrades us venen més de gust, endavant!

Per aquells altres que sí us identifiqueu amb algun comentari, gràcies, gràcies i gràcies. M'encanten les vostres paraules. Us mereixeu un premi. Aquí el teniu:

Premi al comentari més antic CLARA que va estrenar el bloc el 14 de març de 2009, quan jo ja pensava que ningú em llegia portant com portava 8 mesos escrivint sense rebre ni un sol comentari.

Premi al comentari més recent JORDICINE a l'entrada Savasana, del dia 10 de juny, es a dir abans d'ahir.

Premi al comentarista més prolífic MAR, no els he comptat però és sens dubte la més comentarista de tots els meus seguidors.

Premi al comentarista més divertit PER, els que el coneixeu ja enteneu perquè, sempre surt amb una de les seves

Premi al comentari més llarg INES, per un comentari molt interessant  del 14 de setembre 2010, en el qual parla de la protesta dels estudiants de l'escola pública a Argentina.

Premi al comentari més curt TXABI, per un comentari que diu "Força!!!" (Gràcies, Txabi)

Premi als comentaris més intel.ligents JOAN, que em parla molt de sensacions de córrer i la força interior d'autoconcienciació. Per altra banda té un bloc que admiro molt.

Premi al comentari més "mono" i tendre MARÍA pel comentari que em va fer a l'entrada que li vaig dedicar on va portar-me a la memòria el meu pare, del qual va heretar els ulls.

Premi a la comentarista més sènior LOLON, la meva mare, que s'atreveix amb les noves tecnologies i està al dia de tot, aprèn com qualsevol de nosaltres o millor i no renuncia a res. Genial!

Pels que no heu guanyat cap premi, us en vull donar un d'agraïment perquè cada comentari compta i cada lector, encara que no comenti, em motiva per fer coses que havia deixat de fer, com per exemple, tornar a escriure i apuntar-me a un curs de narrativa, revisar els meus poemes i llegir més que mai.