Un Sant Joan especial

Erem els mateixos de sempre, era una nit de Sant Joan com qualsevol altra "un vespre, quan l'estiu obria els ulls", en principi no hi havia cap raó per pensar en un èxit tant profund. Sempre tot ha sortit moderadament bé, sempre ho passem força bé....

Però la nit de Sant Joan d'enguany va ser màgica. La vam celebrar fora de Barcelona i alguns de nosaltres ens vam quedar a dormir convidats dels amfitrions.

La nit anterior havia fet una mica de fred per estar-se fora quiets i ens havien avisat que vinguéssim abrigats i preparats pels mosquits. No hi va fer gens, de fred. Una nit d'allò més agradable i sense mosquits.

Vam començar amb l'aperitiu i les begudes de rigor, refrescos i cerveses. Després el Manel ens va fer una de les seves paelles, aquesta vegada de carn, verdures i bolets. L'Andhi va portar tanta coca que podia haver-ne menjat un batalló.

I després vam posar la música i vam ballar. Els nostres cosos com fantasmes es movien a la foscor d'un jardinet, més lliures del que es normal, sense sentir la vergonya quotidiana, arrecerats pel solstici. Vam renovar l'amistat que ja és tant vella i vam firmar un cop més el pacte de l'amor. Sí, encara, després dels anys.

Quan ja era tard van venir els nens, millor els adolescents, que s'havien sentit més rics amb la possibilitat d'anar-se'n pel poble, no com a Barcelona que resten al nostre costat tirant-nos els petars al nas. I van ballar amb nosaltres, pares i fills plegats fent moure el fil del temps.

A les quatre els grans vam anar a dormir, però ells van vetllar la nit fins que es va fer de dia, amb el foc més bonic: la conversa. Una nit de Sant Joan on les parpelles no es van aclucar fins que les paraules van ser totes dites i llavors els nostres fills van descansar a trenc d'alba. Han heretat a ple dret la nostra joventut, ara la nit és seva.