Lectures de primavera

Aquesta primavera, des de la darrera vegada que vaig comentar llibres, n'he llegit molts, així que aquesta entrada, ho sento, serà llargueta. Els comentaré breument per no fer-me pesada.

Opi i sardines. Cesc Martínez.
Conec l'autor, professor de català per estrangers al Servei de Llengües i per tant, company de feina. No tenia ni idea que fos escriptor, fins que va publicar aquest llibre i em vaig llençar a llegir-lo. El recomano molt. Tracta d'un professor d'institut que troba dins d'un llibre que ha demanat a la biblioteca, una foto d'un grup d'homes i dones dels anys 70 en la qual una persona apareix encerclada i una gran X li tapa la cara. Decidieix investigar què li va passar al paio. Per altra banda surt un personatge molt interessant, una noia que té un programa de ràdio nocturn on posa música de un músic de jazz. Ella li ajudarà a descobrir l'enigma.

Dagen som ikke finnes (El dia que no existeix) Gerd Kvanvig
Hi ha un dia que la petita protagonista no vol recordar. Un vespre en que, tornant a casa, van intentar violar-la. No ha dit mai res a ningú. La seva mare no ho sap. Tampoc l'amic de la seva mare que es policia. Ella no obre la boca. Però aquell dia va passar una altra cosa. Un assassinat. El secret de la nena és que el violador portava una navalla i quan ella va intentar alliberar-se'n se la va prendre i li va clavar al clatell.

Lituma en los Andes. Mario Vargas Llosa
Pensava que mai mes llegiria un altre llibre del recent nobel de literatura i molt menys un premi Planeta (perdoneu, pero sóc molt snob), però el vaig haver de llegir pel club de lectura i he de reconèixer que em va agradar. Tracta de dos policies o detectius enviats als Andes i rodejats de terroristes de Sendero Luminoso. Sé que sona fatal, però no és tan cruel ni despietat com podria semblar. Per una banda un dels policies es pasa la novel·la explicant una història d'amor romantiquíssima, per l'altre el llibre és ric en descripció de la natura salvatge de la muntanya i en les creeences i ritus dels natius.

Sabotage amoureux. Amélie Nothomb La nostra Amélie que coneixiem de Japó, ha estat enviada a la Xina on treballarà el pare, l'ambaixador belga. Ens descriu un país ben diferent, com viuen els nens dels occidentals al gheto xinés aillats del país i una història d'amor infantil cap a una italianeta perfecta, fràgil i dolça de la qual la salvatge protagonista cau encisada.

Visions i cants. Joan Maragall.
Un clàssic de la poesia catalana. Les visions són cinc i representen els salvatges de la Catalunya medieval: el Comte Arnau, el Rei Jaume I, el frare Joan Garí, el bandoler Serrallonga, i el mal caçador. Després els cants patriòtics molt coneguts però que jo no sabia que eren d'en Maragall: el cant dels joves, la sardana, el cant de la senyera, oda a Espanya..... No m'ha entusiasmat, prefereixo un altre Maragall més intimista com el del poema La Ginesta.

Lady Nicotina. James Barrie/ Sobre el placer y el vicio de fumar. Italo Svevo.
Són dos llibres en un. Tenen en comú un cant al fumador i al plaer de fumar. En Barrie és l'autor de Peter Pan. El seu llibre és molt bo. Un home que decideix deixar de fumar fa un periple de records sobre els amics, les estones felices i  tot allò que li ha donat el tabac. Llegint-ho m'agradaria ser un home. Ningú com ells saben exaltar l'amistat. En canvi l'Svevo és més avorridot. Són cartes a la seva estimada prometent-li una i altra vegada que no fumarà més. També un capítol de la Coscienza di Zeno referent al vici d'un personatge.

No era lluny ni difícil. Joan Margarit
Darrer poemari del nostre insigne veí que va presentar fa poc a la biblioteca del poble. Aquests poemes estan més enllà de la vellesa, aquell indret on només hi havia una "Casa de convalescència": la poesia. Ara ja ha superat la concienciació de la vellesa i ha arribat a un lloc que no era lluny ni difícil. A la tranquilitat de la renúncia, a la preparació per la mort.

Historia de una maestra. Josefina Aldecoa
Una mestra asturiana-lleonesa des dels anys previs a la república i durant la Revolució d'octubre del 34 i fins el cop d'estat d'en Franco, lluita per educar i per donar als fills dels miners i els camperols, l'eina per sortir de la ignorància i la pobresa. També té un episodi a Guinea on viatja per donar classe durant un temps. Té un quasi idil·li amb un metge negre, però al final no es produeix.

Ara estic llegint Les germanes Grimes de Richard Yates, més conegut per "Revolutionary Road". És molt bo. Tal com va fer a Revolutionary Road, expresa tota la desesperació de la societat benestant, la classe mitjana que viu als barris residencials. Una societat que no sap ser feliç. Molt ben narrada la relació entre la mare i les dues filles. Sarah la convencional i guapa i Emily la intel·lectual soltera que va vivint amors efímers. Totes dues marcades des de la infància per la separació dels pares i l'educació de la mare.