Escena 2a
Alícia tocant-se la camisa. Aquest botó está a punt de caure. Crec que he dut agulla i fil. S'aixeca i comença a remenar les butxaques de la motxilla.
Ah, demà dilluns, quina desgràcia... torna a l'habitualitat. Tant de bo fóssim sempre d'excursió!
Sense aixecar la vista de la motxilla on segueix remenant perquè no troba el fil i l'agulla. Ens seria habitual i ja no ho desitjariem. Troba finalment el que cerca. Heus ací l'agulla i el fil.
Contemplant l'Alícia, incorporant-se del llit i estirant-se. Espera, tinc un pensament d'Aristòtil escrit al dirari. El vaig copiar d'un llibre. S'aixeca i treu el diari de la seva motxilla. Aquí el tinc, diu: "L'excepció és la trobada d'allò que és fortuït".
Freud, tanmateix, opinava que no hi havia res, de fortuït.
La Rosa sense fixar-se al monòleg de l'Alícia, comença a escriure al seu diari.
Cosint. Què li trobaríem a aquest indret si hi fossim perpetuament? Tipes n'estaríem! Tu, per exemple, Rosa, tens una feina ben poc rutinària i ben plena d'alicients: la d'esquiadora. Canviar de lloc, l'emoció de les competicions, les cares noves, les diferents llengües que sents parlar. Compara't amb un pobre funcionari... Ja, ja sé que ell no te la necessitat de canvi que tens tu, clar que no, també éll es farta però.
La Rosa no ha escoltat res. Saps que he posat al diari? "Avui ha estat un dia excepcional, Freud em perdoni".
L'Alícia riu. Hi ha una estona de silenci on l'Alícia remata el botó que està cosint i la Rosa llegeix el que ha escrit al diari.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada