Avui ho he fet en 2 hores i 5 minuts. Ho he pogut completar i crec que, si arriba a ser la mitja, encara hagués tingut forces per fer els tres quilòmetres que em falten. Però tot i així la eufòria de l'altra vegada ha baixat una mica. No m'he sentit tant fresca, he fet esforç i he anat més lenta. Al final el resultat tampoc no és tan diferent, però les sensacions no són tan bones.
No em preocuparé, em dic, segurament són els nervis, el cas és que ho he tornat a acabar, no m'he rendit. Segurament, com em deia el Txabi, a la cursa, l'emoció, la gent corrent al costat i la gent animant "em donaran ales".
Ara ja no em queda cap més tirada llarga, cap més treball de màquines al fitness ni cap més sèrie a la cinta. Em queden les curses d'anar afluxant i molt descans.
Gaudir d'aquests 15 dies a tope, dormir i descansar. I que sigui el que hagi de ser!
Alea jacta est!
3 comentaris:
Suerte, que esto pinta bien! No des importancia a días sueltos, estás muy preparada.
Això está al sac !!!
L'entrenament és només entrenament. I l'objectiu és un altre. De vegades quan les cames van feixugues cal pensar que no cal tenir bones sensacions entrenant, cal tenir-les el dia de la cursa, i això no és més que una inversió.
Si ja has fet un parell de divuits, fer quatre passes més no serà gens difícil. Vinga, un somriure.
Publica un comentari a l'entrada