Sempre poso fotos de flickr o de google per il·lustrar les meves entrades. Ho faig perquè no sóc bona fotògrafa i tampoc no tinc una càmara a mà i si faig alguna foto és amb el meu mòbil.
Però avui no me n'he pogut estar de mostrar-vos aquesta visió en prespectiva de la meva biblioteca a vessar de llibres on "s'ha colat" el plat del dia.
He aprofitat que els nens tenien sortida del cau per fer-lo sols pel Per i per a mi, tal com el vaig aprendre ara fa un parell d'anys en un curs de cuina.
Per cert que els pebrots del piquillo són d'una marca navarresa molt especial, Peron, fets al forn de llenya i me'ls va aconseguir el meu amic Andhi. Els tenia des de llavors esperant el moment propici per obrir la llauna. Andhi, si vols aquesta setmana qualsevol dia estàs convidat a casa a menjar-ne, un cop he obert la llauna els haig de fer servir aviat. He fet brandada per una segona ronda.
Ingredients per a la brandada.
Patates 500g
Bacallà en remull ( del mercat) 500g
llet 250 ml
oli 200 ml
un gra d'all
He pelat i tallat les patates i les he bullit per fer-ne un puré. He portat el bacallà a ebullició, l'he apagat i l'he deixat reposar 20 minuts. L'he esmicolat i l'he barrejat amb l'oli i la llet calents (els he escalfat per separat) i el gra d'all a trocets. He passat tot per la batedora i ho he posat al bany maria. Poc a poc he anat afegint el puré de patates fins la crema ha agafat consistència.
Ingredients per a als pebrots
Una llauna de pebrots del piquillo Peron.
Crema de llet
Sal.
Julivert.
He obert la llauna i separat els pebrots que estaven trencats. He farcit els pebrots amb la brandada. Amb tres o quatre trencats he fet una salsa posant-los uns minutets al foc amb la crema de llet i batent-ho tot amb una mica de sal. He tirat la salsa per sobre dels pebrots ja emplatats. He tallat ben petit el julivert i ho he escampat per sobre del plat.
Abans de dinar he fet fotos.
LA PLATA, UN BAR HISTÓRICO DE BARCELONA
Fa 3 dies
1 comentari:
Avui no em fas gens de salivera, ho sento. Però no dubto de les teves habilitats culinàries, no. És que no puc amb el pebrot.
Publica un comentari a l'entrada