Agonia
Els déus, què saben del comiat dels homes,
a l'hora desolada i única;
d'aquella soledat inimitable
que creix en la buidor
com l'eco dels abismes?
Quan amenaça la tenebra íntegra
i es prepara un oblit sense resquícies...
Com emmudim davant la porta inútil,
com implorem la pietat incògnita,
com sospirem en el darrer silenci
del nostre alè, que es desarrela, en l'aire!
En el darrer silenci,
el món es clou com la parpella enorme
del déu solar, indiferent a l'ombra.
Joan Oliver. Pere Quart
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada