Boletada a Tapis

Avui dilluns, aprofitant que no és festa ni pont a França, hem tirat cap a la Catalunya Nord en cerca de bolets. La meva mare, la meva germana Clara, el Per i jo, tot i que les previsions de temps eren nefastes, ens hem animat cap al bosc.

Tapis és un poblet de la banda espanyola, potser l'últim abans de creuar la frontera per una carretera que ningú o quasi ningú coneix. Uneix Maçanet de Cabrenys amb Vila-roja (Villerouge). Primer ens em arribat fins a França i ja tenia molta bona pinta el terreny, però no podíem ni sortir del cotxe de la que estava caient. Hem provat de fer dues petites incursions que s'han convertit en dutxes literalment parlant.

Llavors ja era la una i hem pensat millor d'anar a dinar, perquè potser a la tarda amainava. Hem trigat bastant en trobar un restaurant obert i ha estat ja en territori espanyol, al poble de Tapis. Quan hi erem dins, ha caigut el diluvi, però després de menjar, semblava millor i hem sortit pels volts del poble.

Hem trobat:

Ous de Reig (Amanita Cesarea) Quatre de grans i un de petit. Tenen el barret taronjós ben be com un rovell d'ou. Jo no els acostumo a collir, perquè no els conec gaire i tinc por de confondre'ls. Però la mare i la Clara sí que els reconeixien bé i ara ja els conec també jo. Estaven boníssims!

Rossinyols (Cantharellus cibarius). Una vintena, no molts però molt grans i sans. Són ja famosos, inconfosibles.

Pinetells (Lactarius deliciosus) És confon amb el rovelló i n'és quasi igual, però en tallar-lo és més ataronjat i no té aquell color de vi o de sang. També una vintena, de botó, perfectes, molt joves. Fins i tot n'hem deixat de tant petits.

Cep (Boletus edulis) Només un, petit i deliciós, que ha tingut l'honor de trobar el Per. El podeu veure a la foto dels ous de reig, abaix a la dreta. El cep és per a mi el millor bolet que et pot donar el bosc, el més aromatic, el més gustós i el més consistent (sense comptar, es clar, les tòfones)

Tornant cap al cotxe, quan estàvem mollats i cansats, m'he caigut i m'he donat un cop fort al genoll. Crec que no serà res perquè puc fer tots els moviments amb la cama, però encara de mal en tinc.

Ja a Ventalló hem preparat els bolets d'aperitiu amb oli, all i api.

Ha estat una passada, ben merescuda per cert que hem estat els únics bojos capaços de sortir en un dilluns com aquest!