Quan era petita a l'escola tenia el problema de l'ortografia. En general se'm donava molt bé escriure, però sempre em baixaven punts per les faltes. Em deien que havia de llegir molt i que d'aquesta manera retendria els mots escrits correctament. Vaig llegir sempre moltíssim i devoro llibres encara, però segueixo escrivint amb poca cura en totes les llengües, no tinc tanta fixació per les coses visuals i faig moltes faltes. A aquest bloc en debeu trobar bastants, ja que jo mateixa vaig corregint de tant en tant quan em rellegeixo i les veig.Per això estic tan d'acord amb aquest video de l'Anna Gavalda, de la qual ja vaig comentar un llibre en aquest bloc (Ensamble, c'est tout) i ara estic llegint La consolante, una meravella de tendresa, poesia, creativitat i construcció literària. Molt racomanable.
En aquest video ella comenta, com podeu sentir, la seva relació amb l'ortografia. Diu que és caótica, en absolut innata ni natural, no li és fàcil saber com s'escriuen paraules en francès com "pinguin", "ascensseur" "ressucité" o "marrain" (potser no estan ben escrites, que consti). Per això busca moltes paraules al diccionari quan escriu una novel·la i això li ha comportat molts plaers i troballes que van més enllà de la mera ortografia.
Diu que el seu estil d'escriure és imperfecte perquè és despistada, a l'escriptura com a la vida, que es perd sempre amb el gps del cotxe com amb el diccionari. Però ja li està bé perdre's a la ciutat, al camp i al diccionari perque aquestes anades errants li permeten de fer trobades fortuïtes deixades a l'atzar.
Bonica manera de veure una limitació personal com una possibilitat d'anar més enllà. "Magraden les paraules, diu, son les meves amigues, quan més em perdo en el seu món, més feliç em sento"
4 comentaris:
Què bó!
Buffff... l'ortografia... jo vaig aprendre a escriure català als 37 anys, ja que de petit mai me'l van ensenyar a escola; ja saps... temps en els quals aprendre català era gaire bé delictiu... més o menys com ara.
Tot i així, segueixo tenint faltes tant en català com en castellà, però... on hi hagi un bon corrector online... ;-)
Hola kioskero, benvingut al meu bloc. M'encanta el teu. l'he descobert fa poc i estic llegint entrades antigues.
Jo tampoc no vaig escriure en català fins als anys 80 quan ja tenia més de vint. En castellà no faig faltes (potser molt poques) però és que sóc filòloga i professora d'espanyol i només faltaria! Però en totes les altres llengües sí.
M'agrada la visió de l'Anna Gavaldà.
Ja saps que sóc un malalt de la correcció, jo. Però això no vol dir que no cometi errors. Al tornar de vacances i revisar els missatges en vaig trobar alguns de grossos!
I no ens enganyis, en castellà també en fas (com tots!) però la percepció d'una i altra llengües són diferents. En castellà un error és només en error, en català (tant com patim per a defensar-lo una mica) és quasi una heretgia. Què hi farem.
Publica un comentari a l'entrada