dijous, 28 de juny de 2018

Desena i última temporada de runner




Amb la semi-marathon de Paris, he acabat la desena temporada amb 55 anys, després de 10 ficada de ple al món del running. Els resultats d'aquest any han estat els següents:

Curses de més de 10 km (mitges i similars)


Data
Ciutat
Cursa
Temps 5km
Temps 10km
Temps final
Ritme m/Km
Novembre
San Sebastián
Behobia
(20 km)
31:16
01:03:41
02:09:16

6:28
Febrer
Granollers
La Mitja
30:34
01:02:33
02:12:03

6:15
Febrer
El Prat
Maratest
(15km)
??
01:05:32
01:32:34
6:11
Març
Paris
Semi de P
30:58
01:03:14
02:15:05
6:24



Curses 10km

Data
Ciutat
Cursa
5km
10km
 m/Km
Setembre
Barcelona
Mercè
28:51
59:49
5:59
Gener
Barcelona
Sant Antoni
28:17
57:41
5:47



Curses de 5 km

Data
Ciutat
Cursa
5km
m/Km
Novembre
Barcelona
Jean Bouin
27:36
5'32




A partir d'ara deixo la competició. Només correré per plaer sense entrenaments planejats. Si vaig a una cursa, serà per córrer i caminar sense mirar el temps. La meva primera cursa va ser al 2008, la del Barça per Sant Joan Despí i la semi-marthon de Paris al 2018 ha tancat una dècada.

A la revista Runners he llegit un article on compara el running amb una relació de parella. Destaca 5 etapes. Jo m'he sentit molt identificada i crec que ara mateix estic entrant a l'etapa final.

1. La lluna de mel 

El primer contacte amb el món runner, produeix un entusiame i una cascada d'emocions semblants a els primers temps d'una relació amorosa. Cada competició fas un rècord, vius per primera vegada l'alegria de la gent al carrer, la festa de les curses, els aplaudiments, coneixes gent que t'anima i comparteix tot un relat ple de paraules noves i al poc tu també estàs parlant així, somniant així. Això em va passar a mi entre 2008 i 2010. Plorava en arribar a meta, no podia dormir la nit abans, en fi.... que hi havia caigut de quatre potes.

2. Contacte amb la realitat

En aquesta etapa comences a viure el dia a dia de ser un corredor. Et fas uns esquemes d'entrenaments setmanals, incorpores aquesta rutina als teus horaris de treball i oci, entres en el món de les màquines i els gimnasos per reforçar musculatura i protegir articulacions. El córrer et produeix plaer i es torna molt addictiu. Et trobes sortint en condicions meteorològiques adverses . També aleshores viatges a ciutats europees que organitzen mitges maratons, entres en el turisme del running. Poc a poc vas millorant, però no tant com a la lluna de mel. T'esforces, gaudeixes, trobes el teu ritme, saps fins on arribes i fins on no... Creixes com a persona i com a esportista. El meu contacte amb la realitat va ser entre 2011 i 2013.

3. Crisi

Als 5 o 7 anys de començada, quasi sempre una relació ha de passar mals moments. En el nostre cas aquests moments es diuen lesions. Primer és sols una nafreta al peu, un altre dia has d'interrompre una sortida per un dolor indefinit, potser has caigut corrent amb el teu gos. Fins que arriba un dia que tens fascitis plantar, neuroma de morton, condromalàcia rotuliana..... I et perds entrenaments, arribes malament preparat a les curses, tens por de perdre el teu ritme, la dinàmica tan bona que havies guanyat. I coneixes el gran síndrome d'abstinència que produeix un paron llarg. Pulules per les mútues, els caps i els especialistes esportius. Fas l'odiada rehabilitació i tems que mai no podràs tornar a córrer. Jo vaig viure aquesta etapa entre 2014 i 2015.

4. Cruilla

Per sort gairebé tothom surt de les lesions i torna a córrer. Jo també. Però els anys no han passat en va, la crisi s'ha cobrat resultats, ja no és tan fàcil superar-se. Passen uns anys i no fas marca personal a cap cursa. Has arribat a la cruïlla dels dos camins. Un et porta a una superació personal molt dificultosa, necessites un entrenador que et controli les ritmes i t'exigeixi motivi, has de perdre pes, incrementar entrenament, has de fer més per seguir sent el que eres. L'altre camí és el de seguir corrent i anant a curses tot i que ja no pretens lluitar per guanyar al cronòmetre. Acceptes que fent el que feies obtens molt menys resultat. I aquí has de tirar per l'un o per l'altre. És el moment d'una decisió important. La meva cruïlla correspon als anys 2016-2018. Fins ara que he acabat 10 temporades i he hagut de tirar endavant amb la decisió que més m'anava.

5. L'amor madur

La darrera etapa d'aquest enamorament correspon a la maduresa de la relació amb el running. Ara començo a viure-la i encara no sé com m'aniré sentint. No hi ha deures ni calendaris, no hi ha pressió ni s'ha de demostrar res. El volum de dies de dedicació baixa, però no queda mai en res. Combino el córrer amb el caminar, ho visc des de la barrera i encara suposo que m'agradarà viatjar a ciutats europees a fer turisme de corredora, però sense perdre'm un bon àpat, una visita cultural o una cerveseta. Vaja que hi haurà més turisme que running. 


dijous, 13 de juliol de 2017

Novena temporada de runner







Amb aquesta calor casi no puc córrer i la meva novena temporada ja fa mesos que va acabar. Aquesta vegada estic força contenta tot i que no he batut cap marca personal, però he fet dues mitges i vuit curses de 10 i he viatjat a València i Paris, així que ha estat un plaer i molt variat.

Aquí teniu els resultats

Novena temporada runner 2016-17

Mitges maratons

Data
Ciutat
Cursa
Temps 5km
Temps 10km
Temps final
Ritme m/Km
Febrer
Granollers
La mitja
31:09
01:03:14
02:16:35

6:29
Febrer
Platja d’Aro
Vies Verdes Girona
29:07
01:00:43
02:09:04

6:07



Curses 10km

Data
Ciutat
Cursa
5km
10km
 m/Km
Setembre
Barcelona
Mercè
29:39
01:03:28
6:20
Novembre
València
Marató València

57:38
5:57
Desembre
Barcelona
 Nassos

58:24
5:51
Gener
Barcelona
Sant Antoni
29:31
59:16
5:56
Març
Badalona
Magic Running
28:19
58:15
5:50
Abril
Paris
Bois de Boulogne

1:04:44
6:21



De cara l'any vinent, els reptes seran sis curses de 10k i dues Mitges maratons. No crec que faci cap marca, ja cada vegada és més difícil. A més em retiro l'any que ve. Aquesta serà la meva desena i darrera temporada. Això no vol dir que ja no participi en cap cursa més. Però no les entrenaré ni competiré com per fer-les el millor possible com hauré fet aquest 10 anys.