Gràcies a vosaltres

Fantàstic! Una experiència inoblidable, genial! No tinc paraules. El que sí tinc és moltíssim agraïment.

Primer de tot al meu entrenador i marit, el gran Per, per fer-me un programa escrit que podia seguir dia a dia en 6 mesos d'entrenaments. Per explicar-me com i quan fer-ho, per acompanyar-me molts dels entrenaments, per ensenyar-me a córrer, per confiar en mi, perquè no va cedir a la pressió dels companys que volien que corrés a fer marca, perquè avui ha fet la heroicitat de córrer 10km amb molèsties estomacals greus, pel que m'estima i perquè em fa millor persona.

Gràcies també a Mireia per totes les tirades llargues xerrant i corrent a la Carretera de les Aigües, i per fer la segona part de la mitja un diumenge qualsevol per preparar-la millor. Crec que ha estat vital, doncs tots els paranys eren a aquesta segona part.

Gràcies a Joan, Jordicine i SpeedyTxabi pels molts ànims als comentaris al bloc, per enviar-me energia positiva. L'he rebuda i com! Nois he entrat somrient, plorant i cridant. Us ho dedico.

Gràcies a la meva mare, per trucar sempre que tinc cursa i preguntar com ens ha anat i avui per trucar-me tot i que està tornant d'un viatge.

Gràcies a Grete Waitz pel seu llibre Marathon on s'explica la tècnica de córrer i caminar que és la que he seguit al peu de la lletra i m'ha permés acabar-la sense lessionar-me, sense frustrar-me i disfrutant del moment a tope.

Gràcies a  Danny Dreyer pel seu llibre El correr Chi on he aprés a harmonitzar la meva tècnica de córrer amb les forces de la natura, sense impactar fort, sense lluitar contra la gravetat i seguint les chihabilitats de concentració, respiració, relaxació i concienciació he fet del córrer una nova manera de comunicar-me amb la meva energia (i m'ha servit per altres coses)


Gràcies al Jordi i la Lucía per patir el "rollos" diaris a l'hora de dinar sobre els entrenaments, les curses, les pors, les esperances i tot el que ha envoltat aquests sis mesos la meva monotemàtica conversa.


Gràcies als músics i ballarins que animaven i ambientaven el recorregut amb els seus tambors i els seus balls sense cansar-se.


Gràcies als voluntaris que ens han donat aigua i Powerade, a la noia que m'ha posat la medalla i m'ha felicitat efusivament. Gràcies a tota la gent que animava i cridava i et deia pel nom i et deia que faltava poc i aplaudia com si fossis el primer.


Amb tot aquest preàmbul encara no he començat a explicar-vos la cursa. Tampoc no tinc fotos encara. Em sembla que el post m'està quedant una miqueta llarg. I a més, com he dit, no tinc paraules, encara no, que puguin reflectir com em sento ara.


Continuarà....

스페인의

Hola, ¿qué tal? ¿Cómo te llamas?
Dak-ho Lee
Bien, Dak-Ho, lo que te voy a pedir en esta entrevista es que te presentes un poco. Háblame de ti, de dónde eres, qué haces, qué estudias, qué aficiones tienes. Cuéntame un poco sobre tu experiencia aprendiendo español.

Hola, soy Dak-Ho, tenego venteuno año, soy korean del sud, estudio cine y música. Vivo vila univerisitat con cuataro mis compañeros. Por eso soy solo koreano y otros son no koreano
Si estudias música y cine, ¿por qué necesitas aprender español?
Quiero apagar examen de DELE. Por eso yo aquí.
Ah! quieres hacer el examen oficial, pero ¿cuál? El básico, el intermedio o el superior?
Quiero yo supeririol, por eso estudio español.
¿Y qué lenguas hablas?
Corean, japoneses, iniguilish y esepanol.
¿Has estudiado español en Corea?
En mi korean univerisitat reunión una peresona de español. Mónica porofesora.Por eso hablo español.
¿Y qué hacías en la clase con Mónica?
Monica calase aperender canción. Cantar i tamen ver film.
¿Qué cantabais?
Manu Chao "Me ustas tu"
¿Y qué películas veías?
Alomodovar pelicules por eso estudio español.  

Objectes sagrats de la nostra vida quotidiana

Llegeixo una novel.la de Marc Levy. Arthur i Paul van a una casa de camp que pertanyia als pares de l'Arthur. S'estan instal.lant.

Il ouvrit le placard au-dessus de l'évier, en sortit un objet en métal, aux formes singulières, composé de deux parties symetriques et opposées. Il commença à le dévisser en faisant tourner chaque moitié en sens inverse.
-Qu'est-ce que c'est que ça? demanda Paul.
-C'est une cafetière italienne, ça!
-Une cafetière italienne?
Arthur lui en expliqua le fonctionnement, l'intérêt premier étant qu'il ne fallait pas de filtre en papier et qu'ainsi l'arôme était bien mieux restitué. On versait deux à trois bonnes cuillères de café dans un petit entonnoir qui se plaçait entre la partie basse, que l'on remplissait d'eau et la partie haute. On vissait entre eux les deux compartiments et on faisait chauffer le tout sur le feu. L'eau en boulliant remontait, travesait le café contenu dans le petit entonnoir percé, et passait dans la partie supérieure, filtrée seulement par une fine grille en métal. La seule astuce consistait à retirer à temps la cafetière du feu, pour que l'eau n'entre pas en ébullition dans la partie haute, car ce n'était plus de l'eau mais du café et "café bouillu, café foutu". Quand il eut fini son explication Paul siffla:
-Dis-moi, il faut être ingénieur bilingue pour faire du café dans cette maison?
-Il faut beaucoup plus que ça, mon ami, il faut du talent, cést tout un ceremonial!


Marc Levy Et si c'etait vrai


Pot existir algú que no conegui com funciona una cafetera? El meu primer ritual de cada matí. La única cosa que sóc capaç de fer sense equivocar-me abans de prendre un cafè. Per a mi, com per al personatge Arthur, un objecte sagrat, un ceremonial sense el qual el dia no començaria.

Spanglish

Hola, ¿qué tal? ¿Cómo te llamas?
Matt
Bien, Matt, lo que te voy a pedir en esta entrevista es que te presentes un poco. Háblame de ti, de dónde eres, qué haces, qué estudias, qué aficiones tienes. Cuéntame un poco sobre tu experiencia aprendiendo español.
Mi nombre es Matt Barry , yo vengou de los Estados Unidos, yo estudia negocios. Soy aquí por programa intercambio de escolarchip.
Háblame de este programa de intercambio. ¿Cómo es? 
La programa puso yo en este yuniverdidad porque es muy importamente por me  viajar uno más año antes empezó mai specialidad. Yo he quiero Barcelona  porque España es muy más mejor país de México. 
¿De dónde eres, en Estados Unidos?
Yo es de California. La gente hablan muy español allá. Todo en mi ciudad, San Francisco, hablan muchas español.
¿Cuántos años has estudiado y dónde?
Estudiado por un año, pero no vas a clases muy often. El clase es un nivel más lou. Yo no divertido por eso.  
Y, en tu tiempo libre ¿qué haces?   
Yo gusta jugar fútbol mucho. Jugando para un poco años, de yuniversidad y acá voy a ir jugar in equipo de UAB. 
¿Con quien vives en Barcelona?
Vives con dos otros hombres en el apartamento. Un venezuelan y un sueden. Ellos  estan tambien estudian en la UAB.
Y en el piso, ¿cómo habláis?
Nos hablamos en anglés por el hombre sueden no hablo español y el venezuelan hablo angles mucha bueno.
    
 

Els últims dies

Barcelona, ja fa quasi mig segle que ens coneixem. Aquí he viscut i per aquí he passat milers de cops. Per sota el teu arc de triomf hem fet manifestacions, festes de la Mercè, correfocs, castells i gegants. He passat per sota amb la rosa per Sant Jordi, he passat amb globus i amb la il·lusió d'anar cap al zoo, he passat després de visitar el parlament en unes portes obertes, he passat en bicicleta.. Alguna nit de Sant Joan he passat una mica beguda. He passejat, he gaudit.

Ja són els darrers dies. Diumenge que ve tornaré a passar per sota l'arc de triomf. Hi haurà una diferència, però. Hauré corregut més de 21 quilòmetres i portaré un somriure esplèndid a la cara i una medalla al coll.

Ja no queda res. És aquesta setmana. Només 7 dies. Em sento bé. Confiada. Una mica rara, com drogada, com flotant. Però bé. He decidit sortir un parell de vegades més aquesta setmana en horari matiner. Alguna cosa que s'assembli a les primeres sensacions de diumenge.

Barcelona, et conec molt bé. Conec tots els carrers per on passaré. Els he viscut i els he corregut altres vegades. Recorreré la teva pell per arrugues amigues, sabent quan ha de fer pujada i quan et sabré planera. Hi portaré al costat l'home que no és d'aquí però que ho és més que ningú. Adoptiu potser, però més barceloní que nosaltres. Correrem junts cada carrer, cada passa junts, fins el final.

Bonica manera de rebre una humil mig-maratoniana, gràcies Barcelona!

Hi ha alguna cosa que la Merly Streep no pugui fer?

Així de joveneta era la Merly a la dècada dels 80 quan la Margaret Thatcher governava la Gran Bretanya amb mà de ferro. Per aquells anys, l'acriu americana estava fent una de les seves grans pel·lícules: Out of Africa. Tenia una trentena d'anys i segurament no s'imaginava que uns anys més tard estaria fent de la política.

Impresionant tant la part en que surt com la Thatcher que tots coneixem, es a dir la lluitadora sense pietat de les vagues dels miners, dels impostos iguals per a tots, de la Guerra de les Malvines, com també -i això és mèrit dels responsables de maquillatge- la dona amb principis de senilitat, octogenària que tots desconeixíem, però que sembla és avui la seva realitat vital.

I jo em pregunto, és que hi ha alguna cosa que la Merly sigui incapaç de fer? Aquest repte semblava insalvable. Ni tan sols s'assemblen, ni tenen la mateixa edat, ni el mateix timbre de veu, ni parlen el mateix anglès, res en comú. I davant dels ulls, la figura tan famosa, tan vista als telediaris que fins i tot et fan venir dubtes. És photoshop? Han superposat imatges? Resultat perfecte!

Mireu sinó aquest video on es comparen les veus



A part d'això a mí la trama em va encantar. Tres dies en els quals Margaret, una quasi senil anciana, recull la roba del seu marit ja mort per donar-a a beneficiencia, serveixen com a "fil d'estendre" per anar penjant episodis d'una història biogràfica i política. M'agrada més que si ho haguessin fet cronològic. Les dues històries es trenen perfectament. Veus la dona que era i la dona en la que s'ha convertit,  essent però encara tot un caràcter.

He llegit por "ahí" crítiques de les dues bandes. Hi ha qui ho interpreta com una propaganda Tory presentant una dona de principis que no es va deixar menjar per l'electoralisme i va defensar els seus ideals per sobre de tot i de tothom. D'altres ho han vist com un insult a la persona real, encara viva i actualment molt afectada d'alzaimer, i ho troben quasi una venjança.

Jo crec que està tot molt ben explicat, una miqueta de propaganda tory sí que hi veig, però la quantitat d'escenes de decadència et desmunten el mite una miqueta. Així que una cosa vagi per l'altra i en benefici del ritme narratiu.

Acte II Escena 3a. (El Puig de les bruixes)

Escena 3a

Hauríem de mirar els horaris del tren.
Que els tens?


La Rosa s'axeca del llit i va cap a la seva motxilla. Crec que els he dut. Tafaneja. Sí, a veure... surt un a les sis, què et sembla?
Bé.
No és massa aviat?
Tenim temps, no? Mira el rellotge. Que hi ha algun més tard?
A un quart de vuit... i arriba a dos quarts d'onze.
Potser és massa tard.
Sí.
M'agradaria arribar amb temps de donar-me una bona dutxa tranquil·la i sopar calent.
Tantes ganes que teníem d'arribar al pic i ara només pensem en una dutxa. Veus com tot és important?
Rosa! El raspall de dents, la dutxa..... sembles una campanya d'higiene personal!
Parlant d'higiene, caldria endreçar una mica tot això.
Qunina mandra..
Però abans, em faries un massatge dels teus?
No deies que no teníem temps per arribar al tren de les sis?
Si no me'l fas, no tindré forces... va... poca estona. Els fas tan bé!
Vinc.
Estic morta, sinó no t'ho demanaria.


L'Alícia fa una mica de massatge a la Rosa a les espatlles

Que en fas, a l'hospital?
Sí, de tant en tant
Als malalts o als metges?
Rosa...
Era una broma.


L'Alícia encara s'està una estona més amb el massatge. La deixa i va cap a l'estufa. Des d'ahir a la nit sense deixar d'escalfar, i això que la fusta està ben cremada!
Sí, dura molt. Conserva la calor que va produir ahir. Quins nervis, eh? Sembla mentida. Ni tant sols podíem dormir! A la fi no era tant important vist des d'aquest punt del cosmos...
Sí mes no, sempre és important passar un bon cap de setmana.
I desitjar tornar a gaudir de les comoditats de la vida moderna.
Pobres medievals. Ni aigua corrent, ni cuina de gas.
Pobres nosaltres, perduts quan no ens funciona el fogonet o no tenim llumins.
Ben mirat, també és cert.
Què? Fem un pensament?
Caldrà fer-ho, sí.
Doncs anem per feina!

Un altre poema sobre la mort: Agonia de Pere Quart

Agonia

Els déus, què saben del comiat dels homes,
a l'hora desolada i única;
d'aquella soledat inimitable
que creix en la buidor
com l'eco dels abismes?

Quan amenaça la tenebra íntegra
i es prepara un oblit sense resquícies...

Com emmudim davant la porta inútil,
com implorem la pietat incògnita,
com sospirem en el darrer silenci
del nostre alè, que es desarrela, en l'aire!

En el darrer silenci,
el món es clou com la parpella enorme
del déu solar, indiferent a l'ombra.

Joan Oliver. Pere Quart

Itagnolo

Estic fent una entrevista oral per decidir el nivell d'un alumne que començarà un curs amb nosaltres. (Tota semblança amb un nom o una conversa reals són pura casualitat)

Hola, ¿qué tal? ¿Cómo te llamas?
Giancarlo
Bien, Giancarlo, lo que te voy a pedir en esta entrevista es que te presentes un poco. Háblame de ti, de dónde eres, qué haces, qué estudias, qué aficiones tienes. Cuéntame un poco sobre tu experiencia aprendiendo español.
Va bien, me llamo Giancarlo Mazzanti. Vengo de la Italia. Hábito a un pequeño paese vecino a la Francha, en el Piemonte, pero estudio a Torino. Estudio biología. Soy estado en Francha muchas veces porque yo amo la Francha. Es muy bella. Amo las montañas. Amo salir a las cimas mas altas de los Alpes.
Y ¿dónde vives en Torino?
En Torino he una habitacione condivisa con unos otros estudiantes de la universidad, pero aquí en Barchel·lona ho tenido un po problemas con la habitacione y hai cambiato casa. 
¿Dónde vivías? ¿Qué te pasó?
Vivevo en Raval. Condividevo con dos otros giovenes, pero los horarios no me ne andavan bien. Io partivo da casa  siempre muy presto, y al retorno todo stava en disorden. Non ne puedo más. Hora soy a una otra habitacione a Gracia. Soy da solo, es pequeña pero soy confortable.
¿Y aquí en la UAB estudias en la facultad de biología?
Sí, sí , doy tres esames, "biología moleculare", "botánica" e "microbiología". Aspera, aspera, ... ho olvidado una otra cosa. Tengo también unas pratticas al laboratorio.
En Torino o aquí, ¿has estudiado español?
A Torino non he nunca estudiato. Chera un curso, pero non arrivavo en horario i perdevo mucho. Non ho dado el esame. Aquí ho hecho un intensivo alla accademia "Mediterraneo" de 20 hore. Mas con mis colegas del laboratorio parlamos spañolo.

Pebrots farcits de brandada de bacallà

Sempre poso fotos de flickr o de google per il·lustrar les meves entrades. Ho faig perquè no sóc bona fotògrafa i tampoc no tinc una càmara a mà i si faig alguna foto és amb el meu mòbil.

Però avui no me n'he pogut estar de mostrar-vos aquesta visió en prespectiva de la meva biblioteca a vessar de llibres on "s'ha colat" el plat del dia.

He aprofitat que els nens tenien sortida del cau per fer-lo sols pel Per i per a mi, tal com el vaig aprendre ara fa un parell d'anys en un curs de cuina.

Per cert que els pebrots del piquillo són d'una marca navarresa molt especial, Peron, fets al forn de llenya i me'ls va aconseguir el meu amic Andhi. Els tenia des de llavors esperant el moment propici per obrir la llauna. Andhi, si vols aquesta setmana qualsevol dia estàs convidat a casa a menjar-ne, un cop he obert la llauna els haig de fer servir aviat. He fet brandada per una segona ronda.

Ingredients per a la brandada.

Patates 500g
Bacallà en remull ( del mercat) 500g
llet 250 ml
oli 200 ml
un gra d'all

He pelat i tallat les patates i les he bullit per fer-ne un puré. He portat el bacallà a ebullició, l'he apagat i l'he deixat reposar 20 minuts. L'he esmicolat i l'he barrejat amb l'oli i la llet calents (els he escalfat per separat) i el gra d'all a trocets. He passat tot per la batedora i ho he posat al bany maria. Poc a poc he anat afegint el puré de patates fins la crema ha agafat consistència.


Ingredients per a als pebrots

Una llauna de pebrots del piquillo Peron.
Crema de llet
Sal.
Julivert.

He obert la llauna i separat els pebrots que estaven trencats. He farcit els pebrots amb la brandada. Amb tres o quatre trencats he fet una salsa posant-los uns minutets al foc amb la crema de llet i batent-ho tot amb una mica de sal. He tirat la salsa per sobre dels pebrots ja emplatats. He tallat ben petit el julivert i ho  he escampat per sobre del plat.

Abans de dinar he fet fotos.