diumenge, 30 de maig del 2010
Ja és estiu al Corte Inglés
divendres, 28 de maig del 2010
Segrest
Lluny de mi, absent,
mai lluny del meu desig,
cos d'home adorat, perdut,
t'espero.
Em serpentegen camins plens de maragdes,
pugen per les meves cames:
dits, peus, tormells, genolls, ingles,
fins convergir al mig just
del meu sexe ignorant.
T'estimo
i he de tancar els ulls
de tant desig;
m'ofego en rius que baixen
pels meus pits,
buscant-te inútilment
morint al meu melic.
Desitjo posseir-te.
Desitjo posseir les teves mans
que un dia conegueren el meu cos.
Ah si tornessin a jugar,
pujar i baixar d'un punt a l'altre
d'aquesta meva pell tan solitària!
Desitjo encara més els teus dos llavis,
humits d'amor,
humits de desventura
que pronunciaren paraules tan sensuals,
tan plenes de tendresa,
i que em besaren una nit sobre la neu
dels meus pits blancs i freds
l'abril aquell...
Vindràs un jorn? Vindràs a rescatar-me?
dimarts, 25 de maig del 2010
Festa means party
Aquest darrer curs semiintensiu va començar al mes de març i ja se m'estava fent una mica feixuc. Tinc tres grups molt macos, dos de primer nivell, els que no saben res de res, comencen de zero, i un de segon que ja en saben una miqueta més. Però tots tres grups són molt xucladors d'energia, m'esgoten. També són els mesos d'abans els cursos d'abans, que ja en porto tres periodes en aquest any acadèmic.
Però, ja només em queda un últim esforç, els dies 8 a 11 de juny tenen l'examen final. Desprès a descansar fins els intensius de juliol.
Estic força satisfeta del curs. He après molt enguany. He tingut nacionalitats que mai no havia tingut com malai, indies, zimbawencs, tunisians, indonesia, estònia, hungareses, neozelandés, a més de les habituals italians, belgues, alemanys, coreans, holandesos, finlandesos, suecs, etc...
I més encara, estan tocats de la mà sagrada de la joventut i de la vitalitat que els que ens apropem als 50 comencem a viure en els altres, amb els seus botellons i les les seves ànsies de sol i amb les festes als pisos on no hi ha quasi menjar (quatre patates i dos cacahuets) i litres i litres de sangria i cervesa.
Són els sortidors d'alegria. D'ells m'amaro cada día, de vegades 6 hores seguides. Em quedo sense veu i sense esma i esgotada però al mateix temps plena d'una inexplicable plenitud que retorna i es renova en aquesta gent, divertida, creativa, vital i profundament jove que està vivint l'inici d'una vida adulta amb les reserves que els ha deixat una vintena d'anys d'infància i adolescència.
dimecres, 19 de maig del 2010
Why do we continue running? Is it good for anything? Conclusion of the Murakami book
dilluns, 17 de maig del 2010
diumenge, 16 de maig del 2010
Rècord!
Viure plenament
divendres, 14 de maig del 2010
¡Oiga doctor!
dimarts, 11 de maig del 2010
Ho faig per disciplina o és que ja em va bé?
diumenge, 9 de maig del 2010
Voleu veure on treballo?
M'agrada molt l'ambient, la gent que he conegut, la natura que ens envolta , el fet de ser un campus, campus, del llatí campus, és a dir amb gespa i arbres, fora de la ciutat. M'agrada anar en tren, el canvi de temperatura, més fred a l'hivern, però una certa frescor a l'estiu (com a mínim comparat amb Barcelona)
dissabte, 8 de maig del 2010
M'agrada còrrer sol
Sortides a la muntanya
- El 24 de maig volem fer una passejada-excursió per Riells. L'organitzan uns amics, anem amb nens (tot i que ara comencen a ser adolescents) i acabarem amb un dinar a casa d'amics. No és estrictament muntanyisme, però seran 3 o 4 hores per anar desentumant els muscles i per reunir-nos i parlar de la propera
El 12-13 de juny anem a Vallter. Sortirem del refugi d'Ulldeter i farem Bastiments des del coll de la Marrana i després carenant fins al Pic de la Dona.
Durant el mes de juliol venen familiars noruecs als quals hem reservat un apartament a Àreu. Des d'allí farem excursions o al Monteixo, o al Circ de Baiau, o a les bordes de Crussos, hi ha moltes possibilitats
- A l'agost ve el repte més difícil però que em fa una il·lusió boja, pujarem el Galdhøppingen, el pic més alt de Noruega. Per arribar-hi cal travessar un glaciar i per tant encordar-nos i anar amb guia. Per cert que el guia que hem contractat és nepalí o tibetà, autèntic.
dilluns, 3 de maig del 2010
En què penso...
"I'm often asked what I think about as I run. On cold days I guess I think a little about how cold it is. And about the heat on hot days. When I'm sad I think about sadness. When I'm happy I think a little about happiness. And occasionally, hardly ever, really, I get an idea to use in a novel. But really as I run, I don't think much of anything worth mentioning.
The thoughts that occur to me while I'm running are like clouds in the sky. Clouds of different sizes. They come and they go, while the sky remains the same sky as always. The clouds are mere guests in the sky that pass away and vanish, leaving behind the sky."