dijous, 26 de juny de 2014

Mandala





Pel meu aniversari m'han regalat un mándala. Aquí en teniu la foto.  La paraula mándala és, com és habitual als rituals hinduistes i budistes, sànscrit i significa cercle. Normalment es coneix amb la pronuncia plana (mandala) en català. És un espai sagrat, un cosmos que representa l'univers i té un ús molt concret: serveix per concentrar-se i meditar.

La nostra cultura no és al·liena al poder espiritual del mandala, tenint com exemples els pantocrators romànics o les rosasses de les catedrals gòtiques.


En primer lloc algunes persones utilitzen els mandales mentres els crean o pinten de colors. El fet de concentrar-se en dibuixar-los ja provoca un estat de la ment equil·librat i tranquil. 

En segon lloc, una vegada acabat, el mandala serveix per mirar-lo fixament, deixant anar tot pensament i concentrant-ne l'atenció. Com és complert i és un cercle, té el poder d'equil·librar la ment, de proporcionar uns minuts de pau, de silenci i tranquil·litat.

I per últim el mandala t'acompanya allà on l'hagis penjat. Crea un espai al seu voltant, una onda que ordena els objectes propers. Jo me l'he penjat del capçal del llit, i el miro abans de dormir i quan em llevo.

अनुगृहीतोऽस्मि
gràcies

dijous, 12 de juny de 2014

Què li espera a Felipe VI?





Aviat tindrem un nou rei, Felipe VI. Però si jo fos ell, no estaria tan tranquil·la. Des del rei Carles III, que pel que sé, va tenir un regnat d'allò més pacífic i normal fins la seva mort, no hi ha hagut un sol Borbón que no se les hagi vist magres per seure al tro d'Espanya.

Carlos IV. Primer va abdicar en favor del seu fill, presionat pels conjurats i després es va desdir i va donar la corona a José Bonaparte. S'exilià a Marsella

Fernando VII. També va ser exiliat per Napoleó i la seva tornada va ser la causa de la Guerra de la Independència o Guerra del francès.

Isabel II.  Quan va morir el seu pare era una nena de 3 anys i per tant va ser Regent la seva mare María Cristina. Primer la mare va patir l'exili,  robant-li la regencia el general Espartero. Després ella mateixa va provar l'amarg destí, quan la revolució de 1868 la va destronar. A més va ser la causa de les guerres carlistes que volien un altre rei per succeïr Ferran VII.

Alfonso XII.  Abans de no poder ser rei també va veure-se-les magres, primer la revolució amb un govern provisional, després el curt regnat d'Amadeo di Saboia i per fi la Primera República.

Alfonso XIII. Va néixer rei. Per tant la seva mare María Cristina va ser regent. També va anar al'exili degut a la proclamació de la Segona República al 1931. I va morir sense veure al tro d'Espanya el seu fill Juan, tot i que Franco i els nacionals havien vençut els republicans.

Juan Carlos I Com tots els altres, no va començar massa bé, exiliat primer i protegit pel dictador després, va dubtar fins la mort de Franco si amb la democràcia arribaria a ser rei. La transició li va donar l'oportunitat. Ha abdicat en el seu fill.

I ara què? Hi haurà un referendum? Preguntaran als espanyol quina forma de gobern volen? Si es fa una consulta, què sortirà? Acceptarà Felipe deixar el tro i permetre la Tercera República? En aquesta hi serà Catalunya?

Un futur molt incert per ell, per Espanya i per Catalunya.


divendres, 6 de juny de 2014

Verba volant: Zitto



Una paraula que m'agrada molt dir en italià és zitto. La seva etimologia és onomatopèica, representa el so que fem en posar el dit davant la boca i deixar anar l'aire. Altres idiomes tenen paraules semblants com per exemple l'anglès shut up, l'alemany schweigen, l'espanyol chitón o el noruec hysj.





Es fa servir normalment com interjecció per fer callar algú que està moltestant, o per limitar la llibertat d'expressió (típica situació d'un mafiós que amenaça algú de no revelar res a la policia) o per transmetre un secret. La precedeix un imperatiu  poc habitual stai en lloc de stà. Be la forma stai és el present d'indicatiu, però té un ús imperatiu.

Dins l'expressió non sentire un zitto vol dir soroll. En aquest cas l'adjectiu es converteix en substantiu.

També tenim el ver zittire transitiu que abans era bastant poc freqüent, però que amb les noves tecnologies ha agafat embranzida. Representa a l'anglès  to mute i significa treure el so d'un dispositiu. Per exemple zittire il cellulare, il computer. (silenciar el mòbil, l'ordinador). També l'opció de silenciar o ocultar tweets quan per un temps no vols rebre un tipus de hashtags es diu zittire un tweet.

Fonèticament aquesta consonant italiana i de moltes altres llengues romàniques però que no té el castellà, m'encanta. Es pronuncia en totes les llengües del món gràcies a una paraula que ha esdevingut internacional pizza.