dilluns, 31 de desembre de 2012

Fer dieta



         Un dia qualsevol surts de la dutxa i la veus, mig amagada i oblidada: la bàscula. Instintivament et mires i el mirall et torna un diagnòstic decebedor. Potser sí que has guanyat una mica últimament. No saps si pesar-te, et fa mandra, però si estiguessis en el teu pes, penses, et trauries el neguit. La bàscula confirma els teus temors. El que has vist al mirall es tradueix en quilos.

         Esmorzes només un iogurt i un suc de taronja, deixant de banda les torrades amb mantega i melmelada i sense afegir-hi sucre al cafè.

         A mig matí els companys de la feina surten a fer el segon esmorzar. Tu els acompanyes però només demanes un tallat.

         A l'hora de dinar vas a aquell bar que fan menús. El menú complert val 12 €, però si demanes un plat solt, l'aigua, el cafè i les postres per separat et surt més car. Decideixes demanar el menú i no menjar-t'ho tot. Quan tens la safata davant trobes el menjar més bo que cap altre dia del mes. A més de petit els pares et van ensenyar que el menjar no es llença, que hi ha molta gent que passa gana.

         En tornar de la feina vas pensant en què hi haurà per sopar. Tens gana. Decideixes beure un tè. Però el tè sol senta malament a l'estómac buit. L'acompanyes amb un grapat de fruits secs.

         A l'hora de sopar seus a taula amb la família. Els nens han d'aprendre menjar de tot i tu has de donar-los exemple. Per això menges fins i tot la crema catalana que hi ha de postres.

diumenge, 30 de desembre de 2012

Dotze hores fondeán


El 29 de desembre ha estat lluna plena. Això vol dir que es pot esquiar de nit. Aprofintant l'ocasió l'Agrupación deportiva Hospital de Benasque ha organitzat les dotze hores fondeán. Es tracta d'una marxa multitudinaria d'esquí de fons que ha començat a les 12h i ha acabat a les 24h. No és cap cursa competitiva, ningú guanya, sinó que es tracta de sumar quilómetres entre tots per assolir la meta d'haver esquiat 3.404 que és l'alçada que fa l'Aneto, la muntanya més alta del Pirineu que es troba precisament allà dalt, sobre la vall de Pllan d'Estañ.

Jo he fet 12 durant el dia, que no està gens malament.

Com a fi de festa a les 10 del vespre hem realitzat una pujada colectiva -teoricament sota la lluna plena- en realitat dins una bona nevada, esquiant amb frontals. Donat que el peu ja em feia mal, no he estat capaç d'arribar fins al refugi de Besurta i a mig camí he hagut de recular. De totes maneres he pogut aportar uns altres 9 km més al recompte.


 L'arribada de la gran majoria dels esquiadors s'ha produit a mitja nit, just quan acabava el termini.


El resultat ha estat de 3439 km, per tant superada l'altura de l'Aneto.


divendres, 28 de desembre de 2012

Calor i fred

Avui han marxat tots a fer esquí de remontadors, es a dir, el que a mi no m'agrada tant i no em compensa arriscar el peu. Per tant he decidit esperar-me aquí a l'hotel i fer només una petita passejada i una llarga migdiada.

El meu hotel és el Turpí a la vall de Baños de Benasque, però en realitat, aquest indret és conegut gràcies a un gran balneari, que deu ser un dels més antics dels Pirineus. Es troba a pocs km de l'hotel. He decidit arribar-me.

Avui fa molt bon dia, fa sol i no fa massa fred. Una ocasió més que bona per gaudir de la increïble natura que ens envolta. Però la carretera que hi puja és plena de gel, sobretot a les corbes, una cosa tant exagerada que per descomptat no permet la pujada de cotxes i fins i tot pujar i baixar caminant té el seu perill. He de vigiliar molt. Però el peu m'ha respost bé de l'esquiada d'ahir i l'optimisme és molt gran. A més tinc tot el temps del món, res a fer en tot el dia, la family a Cerler amb un grup d'amics que ens hem trobat aquí al Turpí, per tant, temps infinit, deure zero.

Arribo dalt i tal com m'havien dit, a la corba d'abans d'arribar es troba un indret curiós. Hi ha tres pedres fent una mena de paret. Allà una pintada diu Sé limpio. i davant una petita pica plena d'aigua que surt d'una amagada font: surt l'aigua a 38º. La toco, la gaudeixo. Ja m'ho esperava i he vingut amb una bona tovallola de l'hotel. Em pujo els pantalons d'esquí, em pujo els leotards, em trec els mitjons gruixuts i sí, sense cap recança i en un ambient de fred (tot i que fa bon sol) fico els peus a l'aigua calenta. Els fico i els trec. Deixo que es refredin. Els torno a mullar. Els torno a refredar amb l'aire del matí. Plaer. Agraïment. Sensació.

Una bona estona de sentir-me una privilegiada, ara cal tornar enrera. Cal vigilar no relliscar. El gel ocupa la major part de la carretera. Arribo contenta a l'hotel. La calor de l'aigua i el fred de l'aire en mig dels arbres, les pedres, la neu. La pau.

Shanti

dijous, 27 de desembre de 2012

Una activitat de nou! Esquí de fons



Avui, 27 de desembre, després d'un mes i mig sense fer activitat física (si treiem les màquines del fitness, una classe de cycling i dues sortidetes en bici) he provat de esquiar fons. Ja sé que no estic recuperada del tot, que el peu no m'ha deixat de fer mal, però mireu, un cop és un cop i dintre de tot he estat molt prudent. He anat per pistes molt planes de l'estació del "Llanos del Hospital" de Benasque. Ara, després d'una dutxa i uns minuts de repòs al llit, estic veient com evoluciona el dolor. No em fa molt mal, però tampoc no he fet quasi res.

Però estic contenta, molt contenta, com a mínim he fet alguna cosa. No sabia ni tant sols si seria posar-me els esquís i haver-me'ls de treure, i no. Hi ha esperança. Demà repós i potser demà passat en torno a fer un petit homenatge amb raquetes aquesta vegada.

diumenge, 23 de desembre de 2012

Verba volant: badar

Verba volant, scripta manent


badar

Una paraula que m'agrada molt del català és badar. Sobretot perquè és fa servir poc en el seu sentit literal que té traducció fàcil a altres llengües i en canvi es fa servir en expresions i locucions amb un sentit figurat que mai he pogut traduir.

Si mirem el diccionari significa "estar més o menys oberta una cosa", o "presentar una esquerda" referit a coses com ara les espardenyes. Quan les hem dut tot l'estiu i les tires de l'espart comencen a separar-se.

Pel que fa al cos humà badar la boca o les parpelles significa obrir i per descomptat badallar és obrir molt la boca per sospirar. Per això diem No badis boca per avisar algú que no parli.

En referència a una flor diem que es bada la poncella per esdevenir flor en tot el seu esplendor. I també quan una cosa està totalment  oberta, està oberta de bat a bat.

L'origen etimolôgic de tots aquests sentits poc usats és llatí vulgar batare que significa obrir i més endavant badallar.

La cosa que em crida l'atenció és l'ús més habitual del terme que precisament és el contrari del badare italià: encantar-se mirant alguna cosa, tenir l'atenció distreta, despistar-se. No val a badar, no badis, hem badat i no em trobat entrades, etc..  En italià, en canvi, diuen bada il semaforo, bada che ci siamo in tanti, bada soltanto al sodo (preocupat només del que és important). És a dir que significa fixa't, mira bé.

D'on pot haver derivat un verb que significa obrir o esquerdar a despistar-se o encantar-se en català i preocupar-se o curar en italià? No ho sé . Tanmateix no trobo ni en castellà ni en anglès ni en cap altra llengua que parlo una bona traducció de "no val a badar" (no hay que distraerse, not to get distracted)

divendres, 21 de desembre de 2012

Petit Bangkok

Fer classe sempre m'ha donat agradables sorpreses. És una professió que requereix molta energia i implicació, estar sempre molt actiu i no et permet envellir. És el millor tractament "antiedat". Una vegada entro per la porta de l'aula pot passar de tot, mai saps el que els alumnes et tenen preparat. Però jo he de dir (amb en Llach) "que a la nostra partida sempre m'han donat un bon joc".

Actualment tenim pocs alumnes, poques hores de classe i per això a la direcció se li va acudir regalar-ne algunes per tenir-nos ocupats. Es diuen hores Plus i són gratuïtes.

Doncs en una d'aquestes hores de conversa en castellà per alumes de tercer (un nivell intermedi) em van demanar si podíem parlar dels nostres respectius països. Ho vaig trobar una bona idea i cadascú va presentar el seu país des de diferents aspectes. Japó, Corea, Tailandia.... Com veieu els erasmus han desaparegut del mapa i regnen els asiàtics.

De és un noi tailandés, de nom evidentment més llarg, però com que no som capaços de recordar-lo ens diu que li diguem només De. Surt a la pissarra i parla del seu país però especialment del nord, Chang-Mai d'on és ell. Parla del menjar. Comenta que arreu del món hi ha molts restaurants on es pot menjar talilandés, com ara a Barcelona, al barri de Gràcia on ell sap d'un molt bó: el Petit Bangkok. Li dic que m'agradaria anar a provar-ho.

Uns dies després li comento al Per si li ve de gust sortir a fer unes compres de Nadal i després a sopar a algun lloc. Decidim anar al restaurant racomanat pel De. Ho dic a classe que avui soparé al Petit Bangkok i ell em racomana reservar perquè sempre està ple.

Sopem un deliciós àpat de tres entrants i dos plats principals, amb cervesa tai. Un dels entrants són aquest extraordinaris rollets de gamba amb menta fresca un punt picants. Demanem postres i cafè.

Ha llamado De para preguntar si habías venido. Tú eres la profesora, ¿verdad?
Sí, bueno, no soy su profesora principal, pero le doy algunas clases.
Pregunta si os ha gustado la comida.
¡Sí! ¡Está buenísima!
De os invita a los postres
¿De verdad? ¡Gracias!

Us racomano de veritat aquest restaurant, no només perquè sigui d'uns coneguts del meu alumne, sinó perquè té bon preu, és autèntic i són la mar de simpàtics.

dilluns, 17 de desembre de 2012

Gent de paraules

Aquí teniu la nadala que ha fet la meva feina, on hi surto jo!

Bon Nadal i Bon any 2013!

divendres, 14 de desembre de 2012

Un mes sense córrer


Vaig sortir a fer una de les meves tirades llargues el 14 de novembre. De seguida no em vaig trobar malament, va ser poc a poc. Tant poc a poc que fins i tot el 18 vaig córrer la cursa de Jean Bouin, amb dolor que en escalfar va desaparèixer. He fet tot allò que calia. Repós estricte, fred, antiinflamatoris, radiografia. Ara tinc també hora pel traumatòleg, a veure si troben el que pot ser. Semblava una metatarsàlgia, però cal descartar alguna fractura o fisura dels ossos del peu.

Tampoc no puc passejar, ni sortir d'excursió. A més aquestes vacances no podré anar a esquiar, ni tan sols anar amb raquetes de neu. M'he de conformar amb la bicicleta...

I tot el meu programa de preparació de la mitja sembla cada cop menys assolible, més difícil de complir.

Corredors de tot el món, m'enteneu? Us sentiu identificats?

Espero que 2013 sigui un any millor que 2012. Sí o sí ha de ser millor!!!!

dissabte, 8 de desembre de 2012

Mejor Manolo

No els vaig llegir de petita perquè tinc l'edat de l'autora, però segur que haguessin estat uns llibres de lectura continuada dels que acabava i tornava a començar. Els vaig llegir com a mare de nens petits i després com a mare de nens que ja els podien llegir sols, però aprofitant que els els regalava, me'ls llegia jo també.

Ara feia 10 anys que no sortia cap de nou. Pero jo no havia deixat de pensar en Manolito Gafotas, perquè és una lectura que racomano als meus alumnes, la deixo en prèstec per introduir-los a la lectura de llibres en espanyol i a més faig servir tant el llibre (el primer) com la pel·lícula per la classe de llengua.

Per altra banda he llegit també altres llibres de l'Elvira Lindo i sé de les seves aventures neoyorquines perquè també jo n'he tingut aquest estiu.

Ara Manolito, millor que no, "mejor Manolo", que ja se'ns ha fet gran i mira el món d'una altra manera. Ha tingut una germana, la Chirli, i l'Imbécil sembla que ja no és tan mimat (l'han destronat), pero ara és un crack de la informàtica. La seva mare, la Cata, ha esdevingut una montadora de mobles d'Ikea excel·lent. Tenen un terreny on no els han construit cap apartament, però això sí, s'han hipotecat fins les  orelles pagant-lo i tot està parat. Al terreny li diuen "El secarral" amb vistes a l'autopista. Els amics són els de sempre, tot i que han canviat algunes coses. L'Orejones és un cheerleader admirador de Lady Gagá i.... Manolo té xicota: Melany Martínez que és una campiona de llançament de javelina.

Carabanchel (Alto) ha canviat, ara ja no és el barri de la presó, ara és el barri de la ex presó.


dimarts, 4 de desembre de 2012

Peregrino



Tú eres el camino
y la fuente
por dónde mis pies
transitan.

Aquí estoy,
te he llegado,
te he bebido,
te he recorrido,

mi amor.

Todavía el camino
no ha cesado.
Tu agua fresca ríe,
como antes

y tengo aún sed
en la garganta.

dissabte, 1 de desembre de 2012

Superpoders adolescents


Quan poso "adolescent, adolescente, teenager o tenåring" al google, les primeres entrades són totes negatives: problemes, conflictes, embarassos, depresions, drogues, fracàs escolar, etc.... I no ho entec ja que aquests éssers d'una altra galaxia, són superpoderosos i tenen habilitats que cap de nosaltres no podríem somiar.

Què hi ha per dinar? El poder devorador

Per molt que cuini, mai no hi ha prou. Ja sé que estan fent "el estirón", però tot i així, com els cap tanta cosa, tant poc nutritiva, amb tantes calories i a sobre no s'engreixen? Qui pogués!

Jasócacasasurto! El poder de travessar les parets

Fa hores que el teu noi no passa per casa. De sobte se sent un "hola" i quan vols dir-li alguna cosa, misteriosament ha tornat a sortir amb un encanteri com el de Harry Potter a l'andana 9 3/4 "ja sóc a casa, surto"

No m'apaguis la tele.  El poder multitasca

Hi ha coses que jo només faig una a l'hora. Si dormo, dormo, si dino, dino, si escric a l'ordinador, escric, si veig la tele, la miro, si truco per teléfon, truco. Ells no, ho fan tot alhora. Amb el portàtil a les cames, estirats al sofà, comentant twiters al telèfon i la tele engegada, el teu fill t'assegura que està estudiant!

Com vivíeu sense mòbils?  El poder xuclador

No sé que va ser abans, si el mòbil o l'adolescènia, jo crec que nosaltres no varem ser mai adolescents de ple dret, ja que ens havíem de conformar amb un fix. 24 hores sobre 24 enganxats a una maquineta fent de tot menys trucar. Això és la definició d'adolescència!

Em portes en cotxe o em deixes les claus El poder binari 0= nen 1=adult

Tenen la capacitat de passar de sentir-se grans a ser uns crios. No hi ha mai terme mig. Ara blanc, ara negre. I no triguen un nanosegon en canviar el xip, si els convé.

És que els meus amics ho porten.  El poder mimétic

El grup. Els amics. Toquem tema sagrat. Compte! Si tots es tiren per un barranc, ell també. Si porten la samarreta de l'inrevés, doncs som-hi. Veus un grup que camina per un carrer prop de casa teva i sempre et penses que el teu fill és un d'ells. Discuteix-li qualsevol cosa, qualsevol tret de la colla. Aquest és terreny minat!

hl km nem? q us smbl akest sms? El poder críptic

Qui els entengui, que els compri. Quan el meu fill m'envia un sms, ja que whatsapp no en tinc, l'haig de trucar per preguntar-li què m'ha dit. Però entre aquesta desenvolupada raça de marcians s'entenen perfectament.

Mira què m'ha sortit El poder transformador

Un dia semblen Tarzan, un altre l'increïble Hulk. Un matí tenen la cara llisa i al dia següent ni els reconeixes de tantes espinilles. Poden medir 160cm i al cap d'una setmana en fan 185cm. Aixecan l'aixella i surt una pelambrera que cinc segons abans allà no hi era.

En fí, no segueixo perquè això és molt llarg. Són éssers molt interessants i pertorbadors que a moments adores, t'emociona veure'ls crèixer, d'altres moments et poden perfectament abduir i xuclar-te les energies com fan els extraterrestres deixant-te com un drap brut.

SpeedyTxabi busca corredors i patrocinadors

Tinc un amic molt boig que vol fer juntament amb tres persones més una cursa de 100 km solidària per la gent del Sahara. Però per poder participar necessita l'aportació de quanta més gent millor per arribar a fer un donatiu de 1500 €.

Si voleu participar corrent o amb un ingrés podeu contactar amb ell al seu bloc Speedy-Txabi o a un lloc web que ha creat a l'efecte, El meu gra de sorra.

شكرا جزيلا نيابة عن الصحراويين