diumenge, 16 de febrer de 2014

Cinquena mitja i tercera millor marca!



Oi oi oi!!!! Estic megacontenta. Vaig començar a entrenar al mes d'octubre pensant en el dia d'avui. Mitja marató de Bcn, la meva ciutat. Aquest any no he hagut de interrompre l'entrenament per cap lesió ni he patit entrebancs durant les curses. I aquest és el resultat. He recollit la meva medalla després de córrer els 21'097 amb un temps de 2:10:47.

Amb aquesta ja porto tres millors marques personals, a Sevilla, a Granollers i a Barcelona. Les tres en només tres setmanes.

Hem quedat amb uns amics a l'Arc de Triomf i hem sortit cap als calaixos. Jo m'he ficat en el meu. L'espera ha estat una mica pesada, de més d'un quart d'hora, amb ganes i nervis. Per fi hem començat i la veritat és que hi havia tanta gent que no podia córrer a un ritme, he anat com un ramat d'ovelles espantades per tot el passeig Colom fins a Paral·lel. Allá sí que la cosa ha començat a expandir-se i la comoditat, les bones sensacions m'han fet arribar fresca al primer avituallament. Bec i menjo alguna cosa sense parar i m'alegro de veure que l'he passat en menys de mitja hora, anem bé.

En passar per l'Arc de Triomf hi ha molts espectadors, ens aplaudeixen i ens animen, hi ha nens, banderes, pancartes. Hi ha molts estrangers que ens saluden en totes les llengües. Tirem cap a la part ensopida, el carrer Pallars-Pere Quart on passem un parc de bombers. Hi ha tota una filera d'homes amb uniforme amb paperets a les mans. Un me'l dóna a mi. l'agafo i llegeixo el que està escrit. És un número de telèfon! "Truca'm, truca'm" em diu el bomber somrient. "Et truco" li contesto jo.

Passat pel 10k veig que he fet menys d'una hora i decideixo prendre'm mig minut de caminar per menjar-me una barreta energètica i beure el Gatorade que m'han donat.  Em queden 11 i encara no fa una hora. Bé, noia, bé.

Aquí és on havia de prendre la decisió de seguir buscant la marca o anar afluxant. Decideixo seguir. Vaig descomptant quilòmetres, ja no em queden més que vuit, que set, que sis, baixant i la meta cada cop més a prop.

M'estic cansant, em noto les cames, costa seguir, però penso només en el present, la respiració, vaig fent càlculs i visualitzo la Carretera de les Aigües on entreno, com si estés corrent per allà. Arribo a la recta final amb molta alegria, animada per la gent i pels tambors i grups de percusió que sembla que t'empenyin.

Veig al Per i al Josep que em criden i faig l'sprint final, treient forces de no sé on. Feliç.

No he vulgut mirar el cronòmetre en l'últim quilòmetre, ara el paro a 2:10. Molt satisfeta. He corregut tres vegades aquesta mitja: 2: 22 (2012) 2:23 (2013) i avui 2:10. He millorat en 13 minuts!!! També respecte a Sevilla 2:12 he fet dos minutets menys!

Ara m'agafo una bona pausa, de dues setmanes sense córrer. Al març de nou començaré a entrenar per les tres curses de 10k que em queden: Bombers, Hospitalet i Diagonal.

diumenge, 9 de febrer de 2014

Joan Manuel i Susan



De resultes d'un llibre que he llegit d'un familiar on s'expliquen històries personals, m'estic plantejant fins a quin punt és racomanable publicar les coses que li passen a un mateix. No ho dic tant per la protecció de la intimitat pròpia o de les persones al·ludides, sinó més pel fet que potser aquell contingut no té cap interés pel públic en general.

He buscat exemples d'aquesta qüestió en escriptors i poetes que m'agradin. Un de molt bó seria la cançó que va escriure en Serrat dedicada a la model danesa Susan Holmquist on relatava com va haver de deixar-la perquè ella l'enganyava i era una mica massa alliberada pel gust del Nano.

Normalment aquestes situacions solen ser molt tristes i tràgiques, mentre que en la cançó entitolada Conillet de vellut en Joan Manuel aconsegueix magistralment dibuixar un personatge encantador (al qual tens ganes d'abraçar i de jugar) i a la vegada explica el fracàs de la relació amb gràcia. Fins i tot cap al final dona un telèfon a la noia per si algun dia es decideix a trucar-lo, no com amant, sinó com a fotògraf, ja que Susan era model i Miss. El telèfon que li va deixar 2038282 (jo me'l sé de memòria) era l'autèntic del Serrat (això ja és massa!!) fins que el va haver de canviar per tal que el deixessin en pau les milions de conilletes de vellut que havien sortit arreu.

Conillet de vellut

Era suau com el vellut,
i poregosa com un conill menut.
En Snoopy era el seu heroi
i li agradava jugar com un noi
i de la mà
em duia amunt i avall sense parar.

Com un estel
fent tombarelles pel cel,
(és "maco" el temps d'estimar),
i no va ser aquell un temps perdut.
Conillet de vellut.

Però el conill fora del niu
m'enganyava amb qualsevol objectiu,
se'm perdia en el forat
d'una Nikon o una Hassenlblad...

Calia triar
o tocar el dos o fer
un "ménage à trois".
Però això és immoral
quan s'és un home com cal,
ibèric, mascle i cristià,
i em vaig quedar sol i fotut,
conillet de vellut.

L'Elle, el Vogue i el Harpers Bazaar
t'afusellen en cada exemplar.
Diuen que t'ha dat un lloc
Richard Avedon a New York.

No et pots queixar.
El que somniaves ja ho tens a la mà.
Et coneix la gent,
t'estima un adolescent
i un "iaio" et vol adoptar.

Ets feliç amb el teu nou drut?
Conillet de vellut...

Però avui he vist el cel obert,
Déu, que és bo i que sap el que he sofert,
m'ha deixat els seus consells
en un aparador de can Castells,
i m'he comprat el llibre "La fotografia és un art".
I abans d'un mes
seré millor que en Pomés.

Ja saps a on em trobaràs...
dos-zero-tres, vuit-dos, vuit-dos,
conillet poregós.

Sense un romanço ni un rebut,
conillet de vellut





Com a conclusió he tret que si ho expliques bé, pero que molt i molt bé, si tens la gràcia i l'art de saber fer la teva història interessant tot i que no sigui res més que la teva petita història, aleshores sí que pots explicarla i fins i tot guanya en frescor i en veritat (tampoc no cal deixar el telèfon real); però si no tens aquest art, més val que ho desis als teus quaderns pels amics o els familiars que ho vulguin tenir o per tu mateix si t'agrada recordar.


dijous, 6 de febrer de 2014

La recta final



Per aquesta Rambla Prim al barri del Besòs estaré corrent el quilòmetre 12 de la mitja marató. Simbolitza la recta final, tot i que no és el final perquè encara quedaran uns 8 km, però és quan ja saps com et va  i és una de les poques baixades en un recorregut quasi pla.

Aquest cap de setmana vull entrenar per els barris de Poble nou, Besòs, Fòrum i Vila Olímpica, perquè són la part del recorregut que conec menys. Per aquestes zones només corro a la cursa dels Nassos, mentre que la primera part de la mitja és la classica de totes les curses de 10k entre Pça Espanya i Pça Catalunya i entre Gran Via i Paral·lel. Amb una amiga hem decidit doncs anar aquest dissabte a fer la segona part i veure com estem.

No és el final de temporada, ja que a la primavera encara correré tres curses com a mínim de 10km. És el moment àlgid però. Després de les dues mitges maratons, l'entrenament baixa molt, l'esforç es relaxa i   ja no "programo" les diferents sortides (llarga, sèries, etc..) sinó que surto a córrer més per sensacions i el que em vingui de gust.

La temporada ben bé s'acaba al juny. I aquest any he pensat potser començar a fer una mica de bici. Hi ha un projecte engrescador que no sé si farem o no, és una proposta si més no: fer el Camino de Santiago en bici. No té data, en tot cas cal que m'acostumi a la bicicleta, que fa anys que no l'agafo.


diumenge, 2 de febrer de 2014

Granollers mon amour





Sí, el meu amor, ciutat mig maratoniana, perquè avui m'has donat una bona sorpresa. He participat al quart de mitja com els altres anys, més que res per acompanyar al Per i als tribanderos, els que corren de vegades amb nosaltres els dimecres. Però havent fet una mitja marató el 26 de gener i tenint-ne una altra  el 16 de febrer, estava del tot clar que no podia esperar molt d'un dia com avui.

Aquest any sí que eren exactament 5km. El meu rellotge m'ho ha confirmat. El dia era molt bo per córrer, ideal: fred i sol. Uns 5 o 6 graus. I jo no sé si eren les sèries que aquest any he fet a fora, si han estat les tirades llargues, si és que aquest any sí que estic preparada o si es tracta de que no hi havia posat gens de presió pensant que no era una cursa per fer marca.....


No ho sé, Granollers, però sobre el teu asfalt he corregut els 5km en 26:57, el meu rècord sens dubte,  just a una setmana d'haver fet millor marca també a Sevilla. Corríem 720 persones i he quedat la 242. He fet un ritme de 5:23m/km.  No pensava que ho pogués fer ni en 1 km! I ho he fet en 5!

Gràcies bonica Granollers, mon amour, gràcies i fins l'any que ve!