diumenge, 2 de novembre del 2008

Cursa Jean Bouin


El proper diumenge 30 de novembre correré la cursa de Jean Bouin. Una cursa històrica que porta el nom d'un atleta francés mític. Això és el que Wikipedia diu d'aquesta cursa:



La primera edición de la Jean Bouin fue el 1 de febrero de 1920, organizada por el diario deportivo Sport de Barcelona y gracias a la iniciativa de un grupo de periodistas amantes del atletismo: José Antonio Trabal, Luis Meléndez y Rossend Calvet. Los tres fundadores denominaron a la carrera con el nombre de Jean Bouin en honor de un mítico atleta francés de los años 1910, que fue subcampeón olímpico de 5.000 metros en los Juegos Olímpicos de Estocolmo de 1912 y plusmarquista mundial de 10.000 metros, y que falleció trágicamente en 1914 en el frente de la Primera Guerra Mundial.
Desde su primera edición, la Jean Bouin ha vivido multitud de visicitudes y circunstancias que han ido alterando las características del evento. Entre 1936 y 1939 fue interrumpida a causa de la Guerra Civil española. Durante los primeros años de la postguerra, las autoridades políticas franquistas obligaron a cambiarle el nombre, de manera que fue rebautizada como "Gran Premio de Año Nuevo". También fue puntualmente suspendida en los años 1955 y 1967. El circuito también fue objeto de cambios a lo largo de los años: hubo llegadas en el Arco del Triunfo, Paseo de Sant Joan, Ramblas y Montjuïc, donde se asentó desde el año 1973. Actualmente se disputa la última semana del mes de noviembre y además de organizarse carreras`para todas las categorías federadas se disputa una carrera open sobre una distancia de 10 km que recorre las calles de Barcelona.

dijous, 30 d’octubre del 2008

Avui no posaré cap foto ni video

No hi ha molta gent que hagi vist el meu bloc, ni tant sols hi ha un trist comentari. Però el que algú m'ha dit de viva veu és que hi ha molt poc text. És cert. No hi he escrit gaire perquè eren més aviat proves per veure com quedaven les coses. Avui però, no tinc ganes de fer birgueries informàtiques i prefereixo simplement escriure.

La tardor ens ha tornat per fi, amb aquella sensació de deixar-se anar, on tot sembla tenir menys importància, tot és més petit i fosc. Ja no torno a casa amb llum ni puc gaudir de la mateixa manera del tennis o de còrrer, però m'estimo aquesta olor a mullat aquesta malinconia tardoral.... m'encanta.

Porto un jersei ara mateix, abans d'ahir portava una samarreta de màniga curta amb la perplexitat de la calor a l'octubre. Avui el fred m'ha tornat la meva infància, caminant pel carrer Major de Sarrià cap a l'escola, notant als genolls que l'hivern s'atansava i olorant sense esperar-ho el fum d'unes castanyes que una dona torrava al carrer.

Tinc ganes d'anar al Pirineu, de veure la neu i de sentirme una altra vegada petita entre muntanyes. Poder veure els estels a ull nu i entrar desprès a escalfar-me al caliu d'una llar de foc. Hi ha molt poques coses que jo prefereixi al món.

dissabte, 11 d’octubre del 2008

L'opera em fa embogir

Sempre m'ha encantat l'opera i sóc abonada del Liceu des de fa anys. Buscant per You-tube (l'esport nacional de tothom) algunes àries realment fantàstiques n'he trobat aquesta on canta la Svetla Krasteva" L'aria della pazzia" i "Spargi di amaro pianto" de l'opera Lucia di Lamermoor de Donitzetti. Escolteu com dialoguen la travessera i la soprano. Hi ha al món alguna cosa més meravellosa?


dimecres, 1 d’octubre del 2008

La BLN nena i la BLN en blanc i negre



Dues fotos meves que m'agraden, una me la va fer l'Andhi, un dia molt especial en que jo estava esperant al Per que tornès de Noruega..... l'altra és de l'època del "Cuéntame", els anys del 600, aquells estius a l'Escala...

dimarts, 30 de setembre del 2008

Un poema a Sant Just Desvern


Ja comença a fer un piló d'anys que visc a Sant Just i mai li havia dedicat cap poesia. Així que m'he decidit a escriure'n una



Sant Just

Sant Just,
el meu Sant Just,
una nova petita pàtria
al meu destí
on les tardes llisquen dolces
pels carrers empinats
i l'aire s'omple d'eucaliptus
a les corbes.

Els petits racons que amaguen
recers pels meus peus curiosos

Sant Just que pujes i baixes
dels sols que amaguen els turons
de la Miranda
als volts de la carretera
esgarrapada pel tramvia.

El teu secret m'agrada
tal com me l'expliques

dijous, 25 de setembre del 2008

L'anunci per fi!



Hola per fi he trobat un anunci amb la cançó del Colacao, tot i que no és exactament l'anunci antic sino un remake, aquest és el "negrito" que va inspirar el nom del bloc.

dilluns, 1 de setembre del 2008

Solnedgang over Oslofjorden


Aquest Colacao meu no ha estat ajornat fins avui perquè he estat de vacances a Noruega com és habitual. El viatge ha estat molt xulo i ja us l'explicaré de paraula. Pero una coseta molt bonica que us vull ensenyar és la posta de sol al Fiord d'Oslo que vam poder veure bocavadats el penúltim dia de les vacacances, fent allò que tant ens agrada: acampar a una illa meravellosa, amb un bon menjar i encendre una foguera veient com el sol encén la seva. A la nit tot el cel era ple d'estels i la pau del mar omplia d'armonia tot el paisatge.

dimecres, 30 de juliol del 2008

Papiroflexia

M'agrada fer figuretes de papiroflexia o com diuen els japonesos Origami.

Presentación de Beatriz

Ara mateix

Aquest és un poema de Miquel Martí i Pol que sempre m'ha agradat molt, i que és una exaltació del present, de l'acció i de la força dels homes

diumenge, 27 de juliol del 2008

Anayet


Aquest cap de setmana he anat a Sallent de Gállego, un poblet prop de Jaca i he pujat a alguns pics de la Vall de Tena, entre ells el vértex de l'Anayet un senyor pic de 2.555 metres.

Soc tan feliç a la muntaya que em defineix com a persona. Per això vull escriure aquí un petit poema que em va dedicar el meu sogre Einar Kvam i que és una definició de mi mateixa:

KLAR I TANKEN
STERK I KROPPEN
TRIVES BEST
PA VEI MOT TOPPEN

el que vol dir: De pensaments clars, de cos fort, es trova millor quan camina cap al cim.

dimarts, 22 de juliol del 2008

Sympathique


Dissabte passat vam anar a un concert de Pink Martini, un grup molt divertit en tots dos sentits de la paraula, el normal, no era avorrit, i l'etimològic, era molt variat. Molt bons músics tots i bona simptonia amb el públic. Son els autors d'una cançó que es va posar molt de moda fa uns dos estius i es deia Sympatique, amb una lletra plena d'humor surrealista, molt adient per un curs inicial de francès: Je ne veux pas travailler... No he estat capaç de baixar el video de you tube, així que us quedeu amb la fot del grup

dijous, 17 de juliol del 2008

Bienvenidos familia Karp!!!!!

En el siguiente video tenéis una bienvenida para los recien llegados de Argentina, para adelantarme al sábado cuando nos veamos. En principio debería funcionar. Vamos a ver

dissabte, 12 de juliol del 2008

els Eriks i el Pol em miren


Aquí em teniu envoltada pels nens que em miren i em posen nerviosa, perquè quasi toquen la pantalla. L'Eric vol pintar la seva habitació amb un graffitti, l'altre Erik també ho vol fer, i el Pol no ho té clar, però els Kvams no tenen permís dels Pares, es a dir nosaltres. Així que haurande pintar a un full o a internet com ara això

Dona desesperada BLN Lynette

Avui és dissabte i està plovent. Fa dies que no faig entrades al blog. Vull posar un video de Mujeres Desesperadas dedicat a la Lynette Scavo, el meu personatge preferit. Aquesta setmana s'ha acabat la temporada i no sé com podrré sobreviure sense la serie.

dimecres, 9 de juliol del 2008

¡Bienvenido Guido!

Hoy ha nacido Guido Granda Rosa y para darle la bienvenida le dedico estos versos de Guido Gozzano uno de mis poetas preferidos




Dolci rime

a Luisa Giusti, amica minuscola,
con un cartoccio di cioccolatto

Sola bellezza al mondo
che l'anima non sazia,
fiore infantile, biondo
miracolo di grazia;

grazia di capinera
che canta e tutto ignora,
grazia che attende ancora
la terza primavera!

dimarts, 8 de juliol del 2008

One Semester of Spanish Love Song

Yo soy aquel negrito...


Con la victoria en Wimbledon, Nadal se convierte en el tenista español con más títulos grandes de la historia y rompe el reinado de Fereder en hierba. El prestigioso ex tenista español Manolo Santana cuenta también con un palmarés envidiable. Entre su logros figuran dos Roland Garros (1961 y 64), un Wimbledon (1966), un Open de Estados Unidos (1965) y dos veces finalista de la Copa Davis (1965 y 1967). Santana charlará con los lectores el MARTES a las 18.00 sobre la victoria de Rafael Nadal.