divendres, 29 de maig de 2009

Avui, matada





Des de fa una temporada els runners han començat a fer cursa de divendres de muntanya. Sortida del club i cap a polígon de Sant Just. D'allà hem agafat el caminet que va fent vall endins fins a la Salut de Sant Feliu. Després pujadeta d'uns 4 km sostinguda i apa, a suar, que tot i ser les set de la tarda sembla que siguin les 3h. Correm el Pau, el Juan Carlos, l'Eduard i l'Enric. Em van esperant a les cruïlles. 

Les corbes del camí són molt maques, plenes d'ombres i frescor. Tambè corren dos tios més que porten el nostre pas i anem junts una bona estona. De tant en tant ens anem trobant bicicleteros fent les seves pròpies matades, van suats com una mala cosa.

En acabar la pujada comença un tros que recorda la Carretera de les Aigües, hi veus Sant Just, amb l'edifici del Walden, hi veus la cimentera de Sant Feliu, tota la Vall del Llobregat i allà al fons el mar amb algun vaixell tocant l'horitzó. Les corbes son "un balcó sense baranes" sobre el paisatge urbà. 

Comencem a baixar, passant molt a prop d'una massia i després el camí ja s'em fa conegut, he buscat espàrrecs, he passejat un gos i he passat en bici algun cop. És el camí que porta a la Penya del Moro, però no hi arribem fins allà, ens quedem a Bellsoleig i el rodejem fins a Can Mèlich.

No està gens malament per una sortideta de divendres!!!

dijous, 28 de maig de 2009

Calendari per la temporada que ve

La propera temporada serà molt divertida ja que repetiré moltes de les curses, ja coneixeré el circuit i tindré una marca a superar. Algunes d'elles són molt fàcilment superables (com els 41 minuts que vaig fer a la cursa de la Dona) i d'altres són irrepetibles (com tornar a correr a Ranelag, Buenos Aires!!!)

Mes Cursa Km Marca a superar


setembre Mercè 10 1h 2'

octubre Dona  5 41'

novembre Jean Bouin 10 1h 2'

desembre Nassos 10

gener St. Antoni 10

febrer

març Bombers 10

abril Barça  7 39'

maig Corte inglés 11 1h 12'

Nota: les que no tenen marca a superar és perquè no les he fetes encara.

Com veieu hi ha una al mes. Em falta el febrer, encara no he decidit si em  buscaré una o si al mes de març faré Esparraguera i aleshores serien dues al març i cap al febrer.

Propers reptes:

per 5 km vull fer 30' màxim
per 10km baixar de l'hora
per 7 km manterir els 39' si puc (de debò que són 7 els del Barça? ....)

Ara a anar mantenint la forma i fins al setembre . Excepte que a l'agost se'n organitzi una a Noruega que no fa calor....

dilluns, 25 de maig de 2009

Aquesta li dedico al Pol

Una altra cursa, la darrera d'aquesta temporada, la del Corte Inglés. Novetat: una 11Km, un repte que havia dit que no assoliria, que em quedaria als 10. Però mai s'ha de dir d'aquesta aigua no beuré i ja ho veieu. L'he feta!

No parlaré de la meva cama, és una història que em posa de molt mal humor, deixem'ho en que he passat una temporada molt baixa de moral, que pensava que no faria la cursa i que no vaig entrenar per por de caure o de posar-me pitjor.

Dimecres 20, es a dir quatre dies abans, vaig sortir desesperada a còrrer per la Carretera de les Aigües dient-me a mi mateixa: "Nena, si avui no et passa res, hi vas diumenge" Dissabte vaig jugar a tennis (molt malament però) amb l'Alicia Polo i ja em vaig decidir....

Diumenge em trobava animada, anava com sempre amb els meus noruecs que són el sol que brilla al meu cor. Quan sona el despertador anem a llevar els nens i el Pol em diu que no hi vol anar, que no li agrada còrrer i que no pot més de curses. Primer pensem que està adormit, dissabte haviem tingut una festa del cole i vam anar a dormir tard... pero no, va de debó. Jo correré per ell, em dic, ja que tenim una baixa, no em de tenir-ne dues.

Arribem a Pça Catalunya en metro, anem a la zona xips i veiem de seguida en Txabi amb la nostra samarreta Runners Can Mèlich (fa ilu!!) Es d'hora encara. En Txabi també està tocadet d'un partit de futbol amb els de la feina, però està alegre i xarraire com sempre.



El primer quilòmetre va ser el pitjor. Sortiem de molt davant i tots els corredors que volien fer un bon temps van apretar molt, i jo, jo...una pobra doneta desolada amb la pota quebrada intentant despertar-la i fer-la anar. Aquella sensació em recorda una pista de esquí vermella quan tinc por de baixar i els esquiadors m'adelantan per totes bandes. Després vaig anar agafant el trot característic, el ritme lent però segur i xino xano cap a Montjuïc. Allà vaig haver de caminar (sí ho reconec, vaig caminar, que vols fer-hi, a Esparraguera vaig còrrer tota l'estona, però no sabia que la pujada era tan llarga, ara bé Barcelona me la conec una mica millor...) Entrar a l'estadi i correr 400 m és una gran emoció. Vaig anar pel carril exterior, prop de les grades  mirant arreu amb el cap ben alt... quin goig! 

A la baixada vaig recuperar una mica de temps, em sentia bé, no notava cansament axí que vaig tirar milles. Fins arribar a Pelai on , tot i que em faltava molt poc, vaig sentir moltes ganes d'haver arribat ja, mirava el rellotge i em preocupava, ja pasava molt de l'hora, el principi tant lent i la pujada caminant m'estaven cobrant el seu peatge... bé un temps per superar segur l'any que ve. Vaig traspassar la meta a 1h 12m i alguns segons. 

Al arribar molt contenta, tot i que no havia fet bon temps, però sí molt contenta de haver confiat en mi mateixa, d'haver sortit malgrat que no estava en condicions i d'haver acabat.

Polete, tens raó, aquesta afició dels teus pares i el teu germà és una mica rara, cansa molt i es passa calor a l'estiu, però és un regal d'alegria i satisfacció veure't capaç, tú que ets tant esportista, squashista i futbolero (porter com en Víctor i com el teu avi) de fer coses que et proposes i quan arribes ja tens ganes de començar a preparar-ne moltes més!!!

Per cert el video que he penjat es per veure l'ambientillo però com veureu és del 2007 i per això no coincideix el dia. Jo es clar no hi era però m'agradat i l'he penjat.

diumenge, 17 de maig de 2009

Ja, vi elsker dette landet!!!


Gratulerer med dagen! Per molts anys Noruega! Avui, 17 de maig celebrem la signatura de la constitució que va fer Noruega independent!


Per que veieu quin himne el traduiré:

Ja vi elsker dette landet

1. Ja, vi elsker dette landet,
som det stiger frem,
furet, værbitt over vannet,
med de tusen hjem.
Elsker, elsker det og tenker
På vår far og mor
Og den saganatt som senker
drømmer på vår jord.


Sí, estimem aquesta terra,
tal com és,
arrugada, curtida sobre l'aigua
amb milers de llars.
L'estimem, l'estimem i pensem
en el nostre pare i la nostra mare
i en la nit de la saga que cobreix
de somnis la nostra terra.


El que m'agrada d'aquesta lletra és que no és imperialista ni trionfalista. Diu amb tota humilitat i amb realisme, que sí som pocs, tenim una terra esquerpa i difícil, ens ha costat molt la independència, hem lluitat i plorat per tal d'aconseguir-la. I per això ens l'estimem tal com és sense voler-la canviar.

Aquí teniu el video que mostra el meravellós paisatge noruec i on podeu seguir i cantar l'himne en karaoke.




dissabte, 16 de maig de 2009

Buonanotte fiorellino

El fantàstic De Gregori està sembrat en aquesta versió en viu d'una de les cançons més romàntiques que coneixo..... Tracta d'una conversa telefònica d'un amant que està desitjant la bona nit, cap al final de l'estiu a la seva estimada que es troba lluny i a la que voldria tenir entre els seus braços.

Buonanotte fiorellino
tra il telefono e il cielo
ti ringrazio per avermi stupito
per avermi giurato che è vero
(....)

La coperta è gelata
l'estate è finita
buonanotte questa notte è per te.
(...)
Buonanotte tra le stelle e la stanza
Per sognarti devo averti vicino
e vicino non è ancora abbastanza...





dimecres, 13 de maig de 2009

Estic orgullosa de la meva gent



Diumenge passat vaig sortir en bici. Volia fer la Carretera de les Aigües des de Sant Pere Martir fins a Mirablau. Quina passada, tot el camí veient gent, barcelonins, la gent que jo estimo, gaudint plenament del passeig. Uns anaven en bici com jo, molts altres runners, els que passegen el gos, els que fan volar avions teledirigits, els avis amb bastó, parelles de nuvis enamorats i la ginesta fent un rerafons groc d'alegria.

No sé, m´he sentit orgullosa de ser barcelonina, de tenir un conciutadans tant sans i contents. Avui he vist molts somriures he sentit crits de nens i carreres de gossos en llibertat.

Molt bé Barcelona!!!!!

divendres, 1 de maig de 2009

Intercomprensió

Últimament ha sorgit una de les propostes més interessants dins l'aprenentatge de llengües estrangeres. És la intercomprensió. Per poder portar a terme aquesta metodologia cal que la llengua o llengües que vulguis entendre siguin properes a la teva o sinó a una llengua que coneguis bé. Nosaltres els catalans estem de sort, ja que pertanyem al grup de llengües romàniques i per tant podem practicar la intercomprensió amb moltes altres llengües. El mètode parteix de la base que cadascú parlarà la seva pròpia llengua i no haurà de canviar. ( Us sona allò de "la primera paraula en català" de l'anunci de la Generalitat?) però això sí, tampoc no canviaran de llengua els nostres interlocutors, que parlaran francès o portuguès sense cap necessitat d'anar a l'anglès per entendre'ns.

Jo he sigut alumna d'un curs d'intercomprensió a la UAB i és xulíssim, de debó.



















Em direu que nomès serveix per les llengües romàniques.

No! Això és genial. Jo per exemple parlo noruec (d'acord que no hagués pogut aprendre'l per intercomprensió) però ara, per intercomprensió puc arribar a entrendre el nou noruec (una altra llengüa de Noruega) el suec, el danès i algunas nocions d'islandès.

La UE està promocionant la intercomprensió per tal de desenvolupar el coneixement de les llengües europees i el plurilingüisme i per altra part simplificar la traducció i interpretació de textos i conferències que tan cara costa a tots els europeus.