dijous, 25 de febrer de 2016

Història d'una foto





L'altre dia vaig posar aquesta foto al meu perfil de watsapp. Jo acostumo a mirar els perfils i a engrandir les fotos, m'agrada i m'hi fixo. Però no pensava que els altres també ho feien i m'ha sorprès una serie de comentaris com ara "Qué buena foto", Estàs maquíssima", "Qué guapa estás en esa foto". I realment m'agrada no només perquè surto bé, sinó també perquè aquesta foto té una història, una història amb final feliç...

Puc datar-la amb total exactitud: va ser feta el 4 de gener de 1991. Aquells nadals van ser especials. Durant el mes de desembre de 1990 jo havia començat a sortir amb el Per. Però era tot molt recent. El 22 de desembre ell va marxar a Oslo a passar les festes amb la seva família. No vam quedar en res. No vam parlar si en tornar continuaria la relació, si era un "noviazgo" oficial o només havia estat una aventureta passatgera.

Durant els dies de Nadal, Cap d'any, estava molt neguitosa. Per aquella època el meu íntim amic era l'Andhi, també era el meu confident. Li explicava absolutament tot. Llavors vaig trucar-lo i li vaig explicar que tenia un novio, que era noruec que era un alumne meu, però que no sabia si, en tornar de les vacances, seguiríem o no. I que n'estava molt d'ell.

La nit de Cap d'any, l'Andhi i jo erem els únics que no teníem on sopar i havíem quedat per celebrar les campanades a partir de les onze amb tota l'altra gent. Així que em va convidar a casa seva a sopar.

Per aquelles époques, l'Andhi era molt aficionat a la fotografia i es revelava les seves pròpies fotos. Crec que anava a un curs, però no ho recordo amb certesa. El cas és que jo em menjava els vents per saber què passaria el 6 de gener, dia que el Per tenia previst de tornar a Barcelona. Molts homes amb qui jo prèviament havia tingut relacions, començaven amb entusiasme però al cap d'un mes o dos em deixaven dient que no ho tenien clar. Per això tenia tanta por.

El 4 de gener l'Andhi em va trucar per proposar-me fer-li de model per una sèrie de fotos en blanc i negre. Com que jo necessitava fer quelcom, no importava el què, vaig acceptar. Vam anar al Parc de la Ciutadella i em feia passejar, entrar i sortir dels edificis, seure als bancs, recolzar-me als arbres, llegir un llibre, etc... Jo feia tot el que em deia i anàvem parlant. Fins que em vaig oblidar que hi havia una càmara de fotos disparant-se continuament. Em va fer tot un carret.

En aquesta foto en concret estic sortint del Museu de Zoologia. Tinc una expresió molt francesa, crec que degut al tall del cabell. M'agradava tallar-me'l una mica a l'estil Amelie. L'abric també era bastant nou i l'havia comprat en una botiga del carrer Gran de Gràcia, tenia un color grana fosc que també s'adeia amb el meu look intel·lectual i bohemi.

I dos dies més tard, va tornar el Per, em va trucar de seguida i em va convidar a casa seva per fer-me un regalet que m'havia portat de Noruega. Era el llibre de Knut Hansum Fame (en noruec Sult) en italià, perquè a Oslo no l'havia trobat en castellà.

Tinc totes les petites fotos que es fan abans de revelar les fotos en gran, per tal de saber quines val la pena engrandir. Una de elles tant l'Andhi com jo la vam trobar molt maca i me la va regalar. La vaig posar a un marc i la tinc al saló de casa, a la prestatgeria justament on tinc els llibres en francès i això sí que és una pura casualitat!


diumenge, 21 de febrer de 2016

Febrer, tres d'una tacada!







Aquest mes de febrer serà històric en la meva experiència com a runner. De cop i volta em vaig assabentar que m'havia inscrit en tres curses que tenien lloc tres diumenges seguits. La primera, el quart de mitja de Granollers, ja acostuma a caure més o menys uns dies abans de la mitja de Barcelona, però altres anys havien estat quinze els dies que les separaven. En aquest cas sí que n'era conscient però com jo corro només 5km, em va semblar possible.

La Maratest, no l'havia correguda mai i aquest any em feia il·lusió provar una cursa de 15km, distància a la qual m'estrenava. Com que no corro la marató, però sé que es córre al mes de març, em vaig imaginar que seria un mes mes tard.

Les tres cites van caure doncs els dies 7, 13 i 21 del mes de febrer.

Quart de mitja de Granollers
Vaig sortir amb ganes, feia un bon dia i em sentia molt en forma. Els cinc quilòmetres me'ls vaig plantejar com tres milles. Vull dir que vaig córrer primer 1,6 km tal com havia estat entrenant a la cinta, després un altre cop i un altre i ja només em quedava la recta final. El meu temps va ser de 26:20 que no és la meva millor marca, però si apropa molt (la meva és 26:16)

La Mitja de Barcelona
Els entrenaments prèvis ja m'havien indicat que no podia anar a superar el meu pròpi rècord (02:08:40), així que me la vaig plantejar com tres curses de 6km i una tiradeta final de 3. Els primers 6 els vaig fer a menys de 6 minuts/km, els segons a menys de 6:30, els tercers a menys de 7 i vaig deixar a l'atzar els tres últims. Amb aquesta estratègia volia fer dues hores i quart.

Tot va anar de meravella, vaig arribar molt forta als tres darrers quilòmetres, molt menys cansada que l'any passat i vaig reduir en quatre minuts el temps que m'havia proposat. El meu crono es va aturar a 02:11:50, una marca potser no molt brillant, però millor de la que m'esperava. He de dir que a principi de temporada m'havia posat com a repte fer-la en dues hores sis minuts, però això ja veig que és més aviat un somni.

Maratest
I per fi, avui he sortit a disfrutar i descansar, veient com és una cursa quan el temps no importa. Per una banda no tenia cap marca de 15km per tant qualsevol temps era marca. Per l'altra, no tenia cap intenció de cansar-me ni forçar-me donat que després de Barcelona havia fet la meva merescuda setmana de descans. He acabat en 01:38:05, contenta per aquesta altra manera de córrer, més contemplativa. M'he permès el luxe de caminar als avituallaments per poder beure i menjar tranquil·lament. I m'ha donat temps de veure entrar a Per que avui feia els 30km.


Crec que pràcticament la temporada s'ha acabat. Potser faré alguna més com la nocturna d'Hospitalet (que et conviden a una fideuà) o la de la Diagonal, però per ara no estic inscrita, si ho faig serà a ultima hora. Ja he corregut 8 curses aquesta temporada, incloent-hi la Behovia i la Mija de Barcelona.

Gairebé puc dir que ha finalitzat el meu vuité any com a runner.