dissabte, 30 de novembre de 2013

La flor marcida (Segadora)






La tarda li fa lloc al vespre
i en una flor marcida
es desploma
la feina de tota primavera

La flor no ens necessita
i no li reca de morir.
No té cap malaltia
ni res estrany li passa,

La flor es marceix
feliç cap a la mort,
naturalment,
plena de salut,
seguint el passadís
que li indica la vida.

Així imagino jo
el viatge capvespral
que un dia arribarà:
un anar-me marcint
i una tarda que perd
la llum i es va enfosquint

I aquell silenci tan gran,

tan gran.

dimecres, 27 de novembre de 2013

Escoltar totes les veus



Llegint per la xarxa m'ha arribat el bloc del periodista i professor de secundària Josep Sala, que treballa a Noruega i des del fiord ens comenta la realitat d'aquest país.


Una de les seves entrades parla de com el seu institut treballa el pla pedagògic. Fan la típica estada d'uns dies a un poblet per tal d'analitzar com funciona tot (les consabudes fortaleses i debilitats, els punts de millora). Això ja és un punt positiu.

Però el que m'ha sorprès agradablement és que quan es refereixen als treballadors de l'institut, inclouen direcció, professorat, personal de consergeria, informàtica, cantina i neteja. Tot aquest equip diu la seva i participa.

Totes les veus són escoltades, ja que l'important és que els treballadors funcionin en equip i la feina que fa cadascú en l'educació dels adolescents ha de ser coherent.

Una veritable i autèntica democràcia, Noruega.

http://desdelfiord.wordpress.com/2013/11/07/les-senyores-de-la-neteja-tambe-opinen/




diumenge, 24 de novembre de 2013

Reservar forces o estalviar minuts?



Hi ha dues estratègies per fer bona marca a una cursa de 10km. La primera és la més aconsellada per entrenadors i experts. Consisteix en reservar-se pel final. Fer la primera part un mica més lent i a mida que avances anar incrementant el ritme per acabar a tope. La segona és la que fan molts corredors impacients: començar fort i anar tirant "lo que el cuerpo aguante" i quan no poden més, afluixar.

Depèn molt de la cursa, però aquesta segona opció "poc recomanada" és la que jo prefereixo. En concret la Jean Bouin és més plana fins el km 5 que els darrers quilòmetres. Si segueixo la primera estrategia i agafo un ritme més moderat, perdo minuts que després no sóc capaç de recuperar, especialment si quan he d'apretar és al Paral·lel, que tot i que la Mar diu que no fa tanta pujada, a mi sí que m'ho sembla!

Avui corria amb l'Andhi i m'he dit: el seguiré tant com pugui, em cansaré, sí, però una vegada afluixada, ja tindré aquests minutets de marge que m'he estalviat forçant al principi. Hem fet plegats 2'5km a 5'00-5'15m/km fins que l'he hagut de deixar; llavors m'he posat a 5:40m/km i he anat fent.

Amb això he aconseguit un temps de 57:05, una gran marca considerant que en tota la meva vida runner només he aconseguit dues vegades 55 i una vegada 57:00. Així doncs és la meva quarta millor marca i dos anys més tard que les altres tres.

I el cansament? Doncs he arribat cansada, es clar, però no morta, he sprintat i tot a la recta final. Si m'hagués reservat no crec que hagués estat millor al final. La sensació de tenir alguns minuts de marge és molt millor que la de "deure minuts" al teu cronòmetre.

El Per que també corria ha fet la seva millor marca personal amb 40:33. Molt i molt bé, es va apropant al repte d'aquest any, baixar dels 40'!!!


dijous, 21 de novembre de 2013

Passant per un túnel

No escric, estic sota terra. Feina i poca inspiració. Canvi d'horaris. Fills adolescents. Malhumor. Imposicions laborals absurdes.

Per això tinc el bloc una mica parat. Prometo escriure crònica de la Jean Bouin diumenge.

No prometo res més.

Per ara.

diumenge, 10 de novembre de 2013

Aquestes boges de rosa




Esplèndida la jornada d'avui a la cursa més solidària i vitalista que les dones de tota mena portem a terme a Barcelona totes les tardors.

Aquest any ens ha fet un sol molt maco i no ha calgut abrigar-se gens. He anat amb la Mar que corria per primera vegada. Tant per a ella com a corredora "novata" com per a mi com a llebre ens ha encantat l'experiència. I això és només el principi d'una llarga vida runner, perquè com sempre que les coses surten bé, ja està pensant en la propera!

S'han batut tots els records i s'han quedat fora una bona quantitat de dones que hi volien participar. Això no hi ha qui ho pari!

Vinga runneres que ens mengem el món!!

I per a mi la propera serà la Jean Bouin, que la vull fer en menys d'una hora i fins i tot si pot ser en menys de 59'. Normalment em surt molt bé, veurem si aquest any mantinc el nivell. Em conformo amb 58 i escaix, però si són 57 estaria moooooooolt contenta.

dilluns, 4 de novembre de 2013

Analfabetisme de retorn



Tullio de Mauro, un lingüista italià, ha aixecat l'alarma sobre la comprensió lectora de la mitjana dels adults al seu país. Ha parlat de "analfabetisme de retorn". I és que no es verifica aquella dita de que "el que aprens de petit et queda per sempre, ningú no t'ho pot prendre".

A l'escola, en general es treballen bé una sèrie de competències i habilitats útils per a tota la vida: el raonament matemàtic i les comprensions i expressions orals i escrites. Es creen hàbits de lectura i es desenvolupa la retòrica i la escriptura acadèmica. Aquí ja hi hauria algú que em diria que això no es fa prou correctament. No hi entraré. Potser sí, potser no.

Però a partir dels 30 o 35 anys, no tornem a escriure textos ni a resoldre problemes matemàtics, no aprenem més idiomes, la majoria de la gent perd quasi totalment l'hàbit de la lectura, no frequenta les llibreries ni les biblioteques, apenes visitem museus i exposicions a la nostra pròpia ciutat, no incorporem nous coneixements ni científics ni humanistes a la nostra formació.

Aquesta manca d'estímuls provoca el fenòmen del que ens parla De Mauro pels italians, però que es pot generalitzar a molts més països, entre ells el nostre. Tot el que hem après, de no fer-lo servir, s'oblida. Les capacitats i competències no s'adquireixen per  sempre, s'han de mimar i s'han de practicar i, tal com ens surt una panxeta quan no fem esport, també ens neix la dificultat de comprendre un text minimament difícil si no hem llegit res. I ja no diguem elaborar un discurs o escriure un text formal.