dilluns, 29 de juny de 2009

Tots tenim un lloc ....




Diumege hi havia festa grossa a Sant Just Desvern! A la plaça Maragall feien castells. Jo n'havia vist a la tele i també de lluny a les festes de la Mercè a Barcelona. Però el que vaig viure aquest diumenge no té res a veure. En primer lloc erem a tocar dels castells que ananven fent tres colles, una d'elles els Cargolins d'Esplugues, podies sentir-los parlar i veies com el cap de colla anava organitzant la pinya, primer i després els diferents pisos.

Tot i que Sant Just no té colla, la d'Esplugues anava plena de santjusencs. Hi havia els caps del cau, les cangurs dels meus fills, pares del'escola, ...., l'emoció de veure persones molt properes, conegudes, del teu entorn pujant amunt i amunt, fins que muntaven el castell, no l'havia experimentat mai!

Els castellers m'han fet pensar molt. Simbolitzen una unitat molt ferma, un tot on no cap l'homogeinització. Si tots fòssim iguals, no es podrien fer castells. Però al castell totohom té un lloc, tothom fa una funció. Pots ser nen, jove o vell. Pots ser fort i robust o lleuger i àgil, pots ser home o dona, pots resistir molt o pots ser ràpid, i quanta més varietat hi ha més bé surt el castell.







Aquí els teniu, els meus veïns, n'estic orgullosa, quina gent valenta i ferma! Visca!

dimecres, 24 de juny de 2009

Salomé

Strauss et porta a l'abisme amb la Salomé que, com a dona poderosa del romanticisme més profund, demana sense pietat amb una fermesa descomunal "Ich wünsche den Kopf von Jokanaan", "Desitjo el cap de Joan Baptista", perquè el vol besar, perque l'amor és tan potent que busca el seu poder més enllà de la mort i perquè la venjança de totes les coses que  no van passar entra en el cor de la noia -de 15 anys!- tractada incestuosament pel seu padrastre-tiet, admirada i  desitjada per tots .... i un sol home lliure li va negar el bes sensual i la va captivar. El profeta, el captiu, és aquest home lliure, ella, la poderosa ballarina dels set vels, és la presonera.

Qué gran la Biblia!

Qué immens Oscar Wilde!

Que incommesurable Richard Strauss!

 

Ich wünsche den Kopf von Jokanaan

/div>

dijous, 11 de juny de 2009

Las malas compañías

Mi santa madre me lo decía:

cuidate mucho Juanito
de las malas compañías
Por eso es que a mis amigos
los mido con vara rasa
los tengo muy escogidos
son lo mejor de cada casa.

Així valora en Serrat l'amistat. I es que és una cosa meravellosa tenir amics. Per qué dic això? Doncs perquè he anat a l'aniversari d'un amic, en Kiko, que ha fet 50 anys i amb el que porto 31 d'amistat. En arribar vaig trobar tota la colla, gent que no ha canviat per a mí. Reconec els somriures i les mirades, el to de veu i la gràcia especial de cadascú. Han passat els anys i els veig iguals. Grans i amb fills, canosos, més gordos, calbs, amb arrugues, tot això no ho saben veure els meus ulls. Son uns homes i unes dones quarentons (ja hi ha un cinquantó) que encara tenen l'esperit i la impuresa de l'adolescència. Son els amics, uns "sinvergüenzas" uns "atorrantes" uns impresentables però que ...

Mis amigos son gente cumplidora
que acuden cuando saben que yo espero,
si les roza la muerte disimulan,
para ellos la amistad es lo primero.

Vet aquí el vídeo dedicat als bojos dels meus amics als qui vull agraïr tants anys i afanys!!


dimecres, 10 de juny de 2009

Ens preparem per la Pica


Aquest juliol volem tornar a fer la Pica d'Estats des del refugi de Vallferrera. Com a entrenament dissabte 13 farem el Costabona. Per la Pica ja ho tenim tot reservat i planejat. Em fa molta il.lusió. Penso que sortint a còrrer he agafat molt bon fons aquest any. És llarga però m'anirà molt bé. Veurem com està de neu després del Coll de Sotllo, per la banda francesa.

dimarts, 2 de juny de 2009

Pujant pel Cañón de Añisclo












Potser no he de dir molt en aquesta entrada, la foto ja val per mil paraules. Només que vam fer una passejada pel canó diumenge passat i que la natura va ser generosa amb nosaltres, amb l'ombra i amb el soroll de l'aigua.