dilluns, 27 de maig de 2013

Cinquè any de runner 2012-2013


El running i jo portem un lustre d'amor, i que duri, perquè és la cosa més meravellosa que m'ha passat en aquests anys! He après molt sobre mi mateixa i sobre el meu cos. Tal com deia Murakami vull que m'acompanyi fins els 80 i més enllà si és possible.

Començo amb les dades anuals i la comparativa amb l'any passat. Una comparativa que fa pena doncs la temporada passada va ser la millor de la meva vida en resultats i aquesta la pitjor. Però és el que hi ha.

Aquest any no sortiran les curses de Cornellà, Nassos, Bombers i Nou Barris que sí vaig fer l'any anterior. Però han tornat Mercè, Dona i Hospitalet que no vaig córrer la passada temporada. A més hi ha dues de noves: Semi-Marathon de Paris i Diagonal.


Resultats de les curses de la temporada 2012-2013

Km
Mes
Cursa
Temp. Anterior
Aquest any
Temps 5km
Velocitat
10km
setembre
Mercè

01:03:29
29:23
6'20m/km
6'3km
octubre
Dona

35:12
27:25
5'35m/km
10km
novembre
Jean Bouin
57:00
58:23
28:11
5'50m/km
10km
gener
St Antoni
55:41
01:02:28
30:32
6'14m/km
4'5km
febrer
¼ mitja
27:14
28:37
31:50
6'22m/km
21'097km
febrer
Mitja Bcn
02:22:05
02:23:38
32:13
6'48m/km
21'097km
març
Semi Paris

02:20:38
33:54
6'40m/km
10km
abril
Hospitalet

01:02:09
30:38
6'12m/km
10km
Maig
Diagonal

01:03:39
31:02
6'22m/km







He corregut nou curses: 2 mitges maratons, 5 de 10 quilòmetres i 2 de menys  de 10km. Les que m'han anat millor han estat la Dona i la Jean Bouin,  la resta molt per sota del que esperava.


En Joan em feia un comentari l'any passat sobre els reptes per aquesta temporada: "Set reptes per un any, no t'hi poses pas per poc", i quanta raó tenia, anem per pams

REPTE                                                                         ASSOLIMENT
1. No veure més el 59'                              NO En quatre curses he vist el 59' i fins i tot l'hora. 
2. Fer un 55'                                               NO La meva millor marca ha esta 58:23.
3. Fer dues mitges                                      . Barcelona i Paris
4. Fer una mitja a 02:15                             NO La millor ha estat 02:20
5. Fer 5k per sota 27'                                 NO No he baixat de 27 i en quasi totes he fet 30' o més
6. Fer 10 curses                                         NO N'he fetes 9
7. Fer un milqui (1500m) a 7'30                NO Ni ha 7'30 ni a res, no he estat capaç de fer cap milqui.



El que està clar és que el meu opitmisme i fe en les meves capacitats era totalment fora de lloc. No és que hagi estat una mala temporada. La que errava era jo,  posant-me reptes massa alts. Tanmateix com a excusa puc dir que quatre anys seguits millorant tots els tipus de curses, em feien mirar la cosa amb molta esperança.

Com que estem als temps de retallades, jo també seré realista, baixaré de la meva bombolla no "immobiliària" però sí runnera i em posaré només 4 reptes per aques proper any.

REPTE                                                
1. No veure més l'hora en 10km.
2. No veure el 30 als 5km excepte a les mitges maratons
3. Fer dues mitges
4. Fer una mitja a  02:15

Ara descansar, fer més ioga, qui sap si tornar una mica amb el tennis, i sortir a córrer sense pensar en res, fins setembre.


diumenge, 26 de maig de 2013

Last but no least




I amb aquesta darrera cursa, la cursa de la Diagonal, s'acaba la temporada fins setembre que tradicionalment la Mercè inaugurarà una de nova.

La darrera, sí, però no la menys important. Una cursa molt maca, principalment per veure la meva estimada Barcelona tallada en dos, una riuada blava (les samarretes dels corredors eren blaves) brollava de Palau Reial i baixava en tromba fins al mar. Espectacular!

Hem sortit el Per, l'Andhi, la Maria, l' Imma i jo i a Fòrum ens esperava el Manel.

Era la primera cursa de l'Imma. Jo he fet de llebre, tot ha anat perfecte, l'ha resistit molt bé i l'ha acabat en 1:03:31, un resultat prou bo per una primera vegada. Felicitats noia!

Els nois també han fet bones marques, 40' el Per i 52' l'Andhi. Déu n'hi do que estan forts, i a més la baixada ajuda.


En definitiva una molt bona manera de tancar l'any 2012-2013, el meu cinquè any de runner.

divendres, 24 de maig de 2013

Il est trop tard, Georges




Ha estat un pal de paller de la meva educació musical. Ell, junt amb altres veus de la chanson ens va ensenyar la poesia, la melodia i la bellesa del francès, ha fet que els idiomes m'agradin, m'ha ajudat al sentir el llatí que compartim, a escoltar gràcies a la intercomprensió una llengua que ja no s'estudiava a la meva escola (només l'anglès)

Per a mi, Moustaki era la Mediterrània, les postes de sol, la calma d'un clima suau, les vinyes i l'amor ben entès, el vi i la llibertat d'un metèque, d'un rodamón, d'una identitat que era molt meva (per tot, pel mar, pel ritme, per les paraules) i a la vegada gens meva, exòtica, pregona i atractiva.

Una de les meves cançons preferides, Il est trop tard....

Pendant que je chantais ma chère liberté
D´autres l´ont enchaînée, il est trop tard.


Sí, Georges, poc a poc ens l'encadenen, la llibertat però

Pourtant je vis toujours, pourtant je fais l´amour
M´arrive même de chanter sur ma guitare
Pour l´enfant que j´étais, pour l´enfant que j´ai fait
Passe passe le temps, il n´y en a plus pour très longtemps


Sí, exacte, tammateix seguirem, els que encara tenim vida, amor i una cançó teva al cor, durant el temps que ens quedi






dimarts, 21 de maig de 2013

Tantas...



¡Tantas noches suben
 a mis lunas!
En esta plaza,
el estanque,
la paz,
el cosmos se pierde.

¡Tantas noches suben
 a mis ojos!
y ¡tantas noches se pierden
en mis estrellas!
Como si nada,
como antes de todo,
saltando del pasado al sueño
y de allí al olvido.

¡Tantas estrellas se pierden
 en mis noches!
Me nace allí,
en el centro del centro,
a dónde ya no llega
nadie ni nada,
ni la palabra

y va creciendo
de noche en noche,
de luna en luna,
como una serpiente
volando hacia mis ojos
(ventanas hacia la luna)

y sale
y lo llena todo
y lo cambia todo
y tantas noches despiertan
mis lunas y mis ojos

y, ¿por qué no?, mis lágrimas.


divendres, 17 de maig de 2013

Gratulerer med dagen, kjaere Norge



Fins i tot Google felicita als noruecs en el seu dia de la constitució. El 17 de maig de 1905 Noruega va assolir la independència, després de 400 anys sota domini danès i de un periòde d'unió amb Suècia.

Felicitats estimada Noruega!


dijous, 16 de maig de 2013

La por que no deixa fer


Avui sentint un programa de ràdio -ja sabeu que sóc molt radioaficionada?- es parlava de la quantitat de coses que ens fan por i de la quantitat d'experiències a les quals renunciem d'entrada per por de provar-les.

Han plantejat una pregunta que m'ha fet pensar: quines coses faries si no et fessin por? 

Al començament no se m'acudien gaires. Sí que n'hi ha moltes que em fan por, com per exemple fer la volta al món navegant sense escales, però tampoc no tinc cap interés en fer-ho.

Ara be, reflexionant he tret un grapadet;


  • Conduir cotxe per l'autopista
  • Esquiar off-piste
  • Provar algunes drogues
  • Fer alta muntanya (fer 8.000m)
  • Fer castells (pero no a la pinya, eh?)
I vosaltres? Poseu-me comentaris sobre els vostres somnis mai complerts (i que mai s'acompliran per por)


dilluns, 13 de maig de 2013

Pole pole


IT’S all in here,” says Isack Minja , tapping the side of his head. “All you have to do is go very pole pole(Swahili for slowly, slowly).”
We’re in mountain country – Moshi, which forms part of the Kilimanjaro region in Tanzania.


Hem passat el cap de setmana al Pirineu amb uns amics. El temps no ha acompanyat gaire, dissabte la boira no deixava veure ni un metre i diumenge estava molt ennuvolat. Tot i així no ens em quedat a dins. Com diu aquesta cita "Tot és dintre del cap", es qüestió de sortir i anar pole pole, a l'africana.

I pole pole hem fet el primer Costabona de la temporada, sense veure la vista, però. I hem sortir a córrer (jo poc) per no perdre la forma.

dijous, 9 de maig de 2013

Paasilina en estat pur: Aatami ja Eeva


Heu llegit res de l'escriptor finlandès Arto Paasilinna? Els seus llibres són originals, divertits, tendres... Sempre apareix un personatge masculí de mitjana edat, solitari i en general desgraciat, pero que es pren les coses amb ironia i acaba millor que no ha començat.

L'últim que he llegit té un títol que enganya (Són antol·logics els títols paasilinnians) Aatami ja Eeva (Adam i Eva). L'origen de la humanitat? No, Una història d'amor? No, Reflexió filosòfico-religiosa? No. Res a veure.

Aatami és un inventor, un inventor molt pobre que només té un taller fet pols perquè cada dos per tres explota i els bombers ja passen de venir i un cotxe trontinat on desa els documents importants. Un dia tot es crema i es queda sense absolutament res i fins i tot amb una denúncia per part de l'asseguradora que ho ha cremat ell per cobrar la indeminització.

Però Aatami ha descobert una cosa que revolucionarà les fonts d'energia de tot el planeta. 

Eeva és una advocada d'ofici que li posen al pobre Aatami. Ella sap veure el negoci i plegats comencen l'aventura.

Recomano llegir sinó aquest (no crec que estigui traduït al castellà o català) qualsevol dels altres. Sempre té un primer capítol genial i com dic, va de mal en millor, un novel·lista que acaba les seves obres sempre amb optimisme.

dilluns, 6 de maig de 2013

Pol: moments estel·lars




Pol, acabes de fer 15 anys. Ningú ho diria, més aviat semblen 17, perquè ets un apasionat de la vida a qui no li agrada desaprofitar ni un nanosegon. En aquests anys hi ha molts moments  que val la pena recordar, moments tendres, divertits, una mica bojos... en definitiva "moments estel·lars".

1. Soci prenatal de la biblioteca.

            A l'escola Canigó hi havia una biblioteca. El nostre racó favorit. Quan tu hi vas començar a anar, encara eres dins la meva panxa. La Susana em preguntava com anaves i l'amistat entre ella i tú va ser prèvia al teu naixement. Vas tenir carnet des del primer dia i crec que encara deus ser el nen que ha agafat més llibres en prèstec de la història. Et llegies els llibres en un no res i tornaves a buscar-ne més. Allà també feies els deures, d'una manera molt teva, creativa i ràpida, però poc acurada. I  forràvem plegats els llibres amb aquell rotllo de plàstic, perquè de vegades volies llegir les novetats sense que encara estiguessin ni fitxades.


2. Amb sandàlies al glaciar

            A Noruega gaudies com un autèntic víking de les excursions i visites a la natura. Com a pares vam ser una mica durs, fen-te fer muntanyes altes i marxes de moltíssimes hores, però és que tu sempre podies més i t'ho pasaves genial amb pals i pedres que trobaves pel camí. Un estiu vam preparar una excursió de tres dies i en sortir del cotxe tu duies només unes bambes de ciutat. Això encara. Uns dies més tard vam anar a visitar el glaciar i aleshores la cosa va ser més greu: anàves amb sandàlies!


3. Cantant "Esto es Estopa!"

            La teva vena musical no és d'ara. Ja eres un enamorat de la música des de ben petit. No aixecaves un pam de terra que sabies cantar les cançons d'Estopa sense perdre ni un mot. "Hoy me he levantado con un cable cruzado, tanto contacto me ha tocado el lado malo y me he despertado con ganas de comerme el mundo" I tant que te'l menges!

4. Disfressat de dona.

            Una tarda a Argentina. Havíem sortit, estàvem cansats. Julio, Inés Pappa i jo seiem tranquil·lament al sofa xerrant. Els nens sou a dalt, ben bé no sé què feu. De sobte una dona atractiva i provocadora entra contornejant-se i seu a la faldilla del Julio. Imagina't ell que és director de teatre! No podíem parar de riure. D'on va sortir aquella disfressa? Com se't va ocórrer? Quin show mare meva, quin show!

5. Anem al col·le en moto.

            Ui! Sabia que eres valent, però que t'atreveixis a que jo et porti en moto, ja té valor, ja... No havia portat ningú en tota la meva vida i això que condueixo des dels 16. Seus darrera meu amb tota la teva força, l'energia i la potència del teu gran cos, major que el meu,  i la moto i jo tremolem. Començo a fer essas. Penso ai que ens matem! Que no hagi de parar si-us-plau! Què estaràs pensant mentre et porto? Tens por com la tinc jo? Penses que seria més bo que conduïsis tu i jo anés de paquet?  Per descomptat!


Per molts anys campió!


divendres, 3 de maig de 2013

Pilar de 7 amb folre i manilles



L'Erik, el casteller, a més de formar part de la colla dels Cargolins d'Esplugues, ha estat "Arreplegat" entre els estudiants de Zona Universitària i ara a més de blau és verd.

Avui han tingut la seva diada. Han fet història, l'han escrit entre tots, valents, persistents, disciplinats, forts.

Per primera vegada he vist l'Erik pujat al castell, fent de folre i la veritat és que m'ha emocionat.

Al primer intent han fet llenya, però per poc, perquè anaven molt bé. A la segona l'han descarregat.


Felicitats monstres!

dimecres, 1 de maig de 2013

Mort d'un personatge (Segadora)



Aquest poema me'l va inspirar la mort d'un personatge dins d'una novel.la. Va ser una mort tan dura per a mi que li vaig dedicar un post que podeu llegir en aquest mateix bloc.
















4. Mort d'un personatge

No em pots fer això, autor,
no em pots fer això!
Això no m'ho esperava.

He compartit amb ella les hores
quan lluitava per ser feliç,
quan volia créixer, gaudir-ne,
aprendre i trobar el seu camí.

I ara la veig en bicicleta
sota la pluja, mig del carrer,
tota tranquil·la, amb un somriure,
el pensament a un altre lloc.

Així no, sense avisar-me,
sense deixar-me preparar el cor!
Així en el goig d'una pedalada
de sobte un cotxe l'atropellat.

Perquè l'has mort, perquè l'has mort?

Sento la mort d'un personatge
que podria ser immortal
i crido "No!" com una boja,
m'angoixa com la mort real.

Va ser només girar la pàgina
i me l'has treta de les mans.
Caminaré plorant-la
pels capítols restants.