dimecres, 17 de febrer de 2010

De nou els peus a l'asfalt


Per la Diagonal de Francesc Macià fins al Parc Cervantes i tornar. Uns set o vuit quilòmetres. Oh...que bé.... he pogut correr! No m´ha fet mal el llavi i encara estava en prou forma per sentir-me totalment bé de respiració i de cames. Les bambes van de meravella, és com volar!!!

Ja m'he inscrit a Esparraguera amb l'Erik i espero estar molt ben entrenada, tinc molta il·lusió, veurem si ho aconsegueixo. Voldria fer per quarta vegada menys d'una hora, però en aquest cas en una cursa que té molta pujada.

Però jo crec que sí, que ho faré.

dissabte, 13 de febrer de 2010

Nit d'opera

Fantàstica representació en el Liceu de Tristan und Isolde de Wagner. L'obra és senzillament meravellosa, t'agafa des del primer compàs i no et deixa fins a la mort d'amor d'Isolde en la darrera ària quatre hores i mitja després.

L'orquestra va tocar com poques vegades he sentit al Liceu. No perquè normalment toquin malament, qué va, però ahir, ahir, es van lluïr. Aquest director, Sebastian Weigle, és el millor que jo he sentit en ma vida. I porto abonada al Liceu moltíssims anys!

Els cantants molt bé, no sols els protagonistes, cadascú d'ells. Molt bons actors, però donant importància a la música, sense oblidar que allò és ópera, no només teatre. Potència de veu tota la representació, sense guardar-se forces al principi, sense arribar justos al final.

Per una vegada -preciosa excepció- la posta en escena i el vestuari també estaven molt bé. No agafant protagonisme, però tampoc soso o carrincló. Els vestits medievals (oh, quina novetat! no anaven de nazis ni de charleston), i les tres escenes: el vaixell, un camí al voltant del castell i un penyasegat a la Bretanya.

I jo, no sé com dir-ho, soc filla del romanticisme, de l'exaltació de l'esperit, trencant les normes del bel canto...- a mí que em donguin Wagners i Puccinis, Verdis i Strausses, és el que em corprèn!

Aquí teniu un video de la mort d'Isolda que conclou l'opera. No és del muntatge que jo he vist perquè té drets de l'autor per no poder copiar-ho. És una altra versió, de la Scala de Milà del 2007 amb la Waltraud Meier, molt bona per cert.


dijous, 11 de febrer de 2010

El bosc inundat













Un bosc on plou i fa calor.

No puc arrecerar-me entre els seu braços,
ara que la vida m'ha donat un cop.

És només un bosc,
inundat.

Formigues que porten al cementiri els cadàvers,
crios que espanten els pobres peixos.
I plou, plou al bosc inundat,
plou al cor inundat,
d'un any que acaba en deu.

I fa calor al bosc,
fred al carrer,
plora al bosc,
plora al cor.

Els peixos són carnívors, no hi posis la mà,
els anys mosseguen, ens guarden sorpreses ,
gotegen les fulles dels arbres,
les que les formigues no mengen,
cauen els fruits -al toll- per podrir-se.
Hi ha peixos fructívors, s'alimenten de plàtans i papayes.

Aquesta calor -xafogor- és un regal:
el Brasil ha tingut un glaciar,
fa molts anys,
quan amb l'África formava un total.

Però ja no fa fred al cor del bosc,
fa calor al bosc del cor.
Ja no tinc fred als peus, però tinc por,
d'una malastrugança major.

dimarts, 9 de febrer de 2010

"Vella xiruca....


...quantes hores passades, quanta alegria fas reviure al meu cor..."

Aquesta vella cançó escolta em ve al cap quan miro les meves noves bambes Nike per còrrer. No les he pogut estrenar, ni tant sols les he tret de la caixa, però mai n'havia tingut un parell de tant bones!





1. Tenen molta amortiguació.

2. Son pensades per dona.

3. Poden portar un xip que et calcula els quilòmetres.

4. Es veuen estables i són còmodes.

5. Estaven rebaixades i me les van rebaixar encara més per ser l'últim parell del meu número.

6. Penso en les curses que faré amb elles, penso en Esparraguera, en Bombers, en tots els bons moments que m'esperen entrenant amb la Mireia, amb el meu grup de Runners de Can Mèlich, amb el Per, per la carretera de les Aigües, per Ventalló, potser per Noruega.

7. Me les imagino velles i trencades, com les xiruques, plenes d'hores de cursa, plenes de bons moments.

8. Son un premi que m'he regalat per les millores d'aquests dos anys.

Aviat me les veureu als peus!

dimecres, 3 de febrer de 2010

It's joy!
















Julia taught me what it takes to find your way in the world. It's not what I thought it was. I thought it was all about -I don't know, confidence or will or luck. Those er some good things to have, no question. But there's something else, something that these things grow out of.

It's joy.


Julie Powell

dilluns, 1 de febrer de 2010

Lira

.

LIRA

Aquesta clau que ha obert totes les portes,
que ha pogut sortejar tots els obstacles,
que ha conegut l'infern, que ha vist miracles,
aquesta clau que ha fet mes mans més fortes

és una més de les ànimes mortes
amb que l'amor ha omplert els habitacles
plens de foscor: ferèstecs espectacles
d'impotència, d'oblit, d'il.lusions tortes.

I ara, che farò senza Euridice?
Amor meu, i com reslodré l'enigma?
La teva mà ha estat una equació.

Perdut ja, dove andró senza il mio ben?
Gegant meu, ha dut l'abril l'estigma?
El teu bes lila ha estat ma vocació.

Meandre del Fluvià




MEANDRE DEL FLUVIA

Onades de verd, el vent
mou l'herba fins el toll.
La memòria dels grecs
esdevé el mite de Dafne.