dijous, 30 de juliol de 2009

Sang til Mahalta





Aquí teniu com sonaria la Cançó a Mahalta de Màrius Torres traduïda al noruec. La traducció és meva amb les esmenes de correcció del Per.

dimarts, 28 de juliol de 2009

Els vuit idiomes

He notat rellegint el meu bloc que he fet servir tota mena de títols per les entrades. Tot i que el bloc és en català en la seva totalitat, la titolació es reparteix, per ara, en vuit idiomes diferents i cap d'ells és l'anglès. Algunes d'aquestes llengües ni tant sols les parlo. Hi ha una entrada en àrab (Shukran, Bir), una altra en alemany ( Ich wünsche den Kopf von Jokanaan), més d'una en espanyol (Las malas compañías) i en noruec (Ja, vi elsker dette landet). No falta, es clar, l'italià (Buonanotte fiorellino) ni el francès (Ensemble, c'est tou) i fins i tot el sànscrit (Om Shanti). La resta són en català com ara aquesta(Els vuit idiomes)

He fet la traducció d'un poema del Marius Torres al noruec i segurament la llegiré en una mena de bloc on molta altra gent llegirá el mateix poema traduït a moltes llengües. Així que m'està moltant molt això de la diversitat lingüística.

Ah, i que consti que allò de l'anglès no ho he fet expressament, ja posaré un proper títol en anglès, tanmateix és molt simbòlic..... (I'm not saying that I don't like English, but I don't like translating to English and only to English things that can be, for exemple, in Portugeese, or Italian or French)

dijous, 23 de juliol de 2009

Shukran Bir


Al- salam alecum! 

El meu estimat Per, (Bir en àrab) m'ha fet aquest meravellós regal, fent-lo fer a mà des d'El Caire. La meva relació amb el món àrab ve de lluny. En primer lloc el meu nom és el d'una ciutat de la malaurada Palestina: Betlehem. Per tant és el nom d'una ciutat àrab. L'origen és hebreu, ja que en temps de Crist, allò era Judea. Significa "Casa del pà" és a dir "Forn". Sempre m'ha agradat moltíssim el pa bo.

Quan jo tenia vint-i-pocs anys vaig entrar a formar part del professorat voluntari que ensenyava espanyol als immigrants marroquins. Vaig treballar al centre Bait-al-Taqafa durant un grapat d'anys.

Més tard fent la memòria de màster, vaig escollir com a tema les estratègies d'aprenentatge de la comunitat magrebina. Vaig entrevistar molts estudiants àrabs y em van omplir molts qüestionaris.

Una altra cosa curiosa és que des d'aleshores acostumo a escriure o signar sense les vocals del meu nom. Com per exemple faig en aquest bloc: BLN. Això és perquè en la època que jo vaig descobrir que en àrab no escribien vocals, l'ajuntament de Barcelona feia una campanya publicitaria relacionada amb les etiquetes de l'aeroport BCN i així es com jo vaig trobar la similitut que m'agradava amb la meva ciutat: BLN i BCN.

El Per ha fet grabar en aquest medalló els noms de tota la família. En el següent video us explico quin és cadascú.



dilluns, 13 de juliol de 2009

A la pica



















Per segona vegada ens em mirat als ulls,
reflectides les dues al bell estany d'Estats
i, encara més, m'he capbuçat al llac,
per deixar-te el regust i amarar-me de l'aigua.

Dues princeses envoltades de verd,
regalades de perles gelades.
Jo he anat a tu, tu has vingut a mi.
Hem caminat en direccions contràries.

Qui ha fet del camí la part dura?
Qui ha sobtat amb el sonriure a l'altra?
Tu has estat més forta i més madura,
no has parat fins retrobar-me!

Fins al cim he comptat amb la força
de la pedra i del sol que em besava:
vorejant el torrent, esquerdant la neu
amb els pals i els grampons, alliberada.

Com podrè ara seure a Barcelona
amb l'asfalt, el soroll i les mancances?
Només pensant que la sàvia dels arbres
m'ha infectat del verí que et reclama!