dijous, 29 de maig de 2014

Sóc egoista





L'egoisme és un defecte. Però no és tan defecte com es pensa. En el fons, cal ser egoista a la vida. En cas de descomprensió de la cabina, ens recomanen que primer pensem en nosaltres, que ens posem la mascareta i respirem amb tranquil·litat, i només així podrem pensar en ajudar els altres, encara que  siguin nens indefensos o fins i tot si son els teus fills.

Primer jo i després els altres. Així ho veig i sé que és molt políticament incorrecte, però tinc les meves raons de pes:

A vegades no puc ajudar. Vull fer alguna cosa per tal que els altres estiguin bé, que se sentin millor o que solucionin llurs problemes, però l'únic que faig es complicar més les coses. Embolico les vides dels altres dient-los qué han de fer. Si no estic preparada, no puc posar-li la mascareta a ningú.

A vegades els altres no volen que els ajudi. La meva generositat no sempre serà ben rebuda. Puc molestar, puc incordiar amb la meva insistència. Cadascú que provi d'estar bé sol. No entro en jardins aliens a fer les coses com jo vull. La gent també se sap posar la mascareta sola.

A vegades no vull ajudar. No tinc ganes. Tampoc aquella persona m'ho valorarà. Si ho faig sempre és una obligació i perd totalment el sentit. Ajudar i ser generós és un acte de felicitat, no un càstig. Dins l'avió no estic obligada a posar-li la mascareta a tots els passatgers.

I es clar que és molt bonic, una gran virtut, pensar en els altres, donar-se generosament, col·laborar i ajudar, ser solidàri i bona persona. Però primer jo em miro per dins, he d'estar bé, he de construïr-me com a ser humà físicament i anímica. M'estimo i valoro. I després ja veurem.


dimecres, 28 de maig de 2014

La masovera se'n va a l'orient llunyà



He vist un video, d'aquests que t'envien per watsapp, d'un xinès que canta la cançó tradicional catalana:

O, lai la
la masovera, la masovera
O lai la
la masovera se'n va al mercat.

M'ha donat molta tendresa perque em recorda els meus alumnes d'aquest any. A la feina han començat a proliferar els orientals: xinesos, coreans, japonesos... I es troben amb un problema que en general no solen tenir els europeus, la fonètica.





Part de la gràcia del video radica en que el noi català que li està fent de model, tot i que te una fonètica impecable, o no se sap la cançó o no està dotat per la música i desafina escandalosament. Un altre tret simpátic és que el riure tant del català com del xinès els interromp en la cançó.

M'estic imaginant els companys de pis a la Vila Universitària de Bellaterra, o un tandem d'aquests que s'han fet per practicar al pis d'un o l'altre, el millor contacte entre civilitzacions, la millor intreculturalitat.

I per últim un apunt: el mercat. Dues paraules que associem: Xina i mercat. Made in Hong Kong. La nostra masovera de proximitat, la nostra catalana quilòmetre 0, ha decidit anar més enllà per portar la petita pobre, bruta, trista i dissortada pàtria fins l'orient llunyà.


dijous, 22 de maig de 2014

Sisè any de runner



Com cada any aquí teniu totes les curses de la temporada 2013-2014. Aquest any he fet quatre taules en lloc d'una sola per veure les curses similars juntes. No he fet cap comparació amb anys anteriors per diverses raons: unes curses no les havia corregut mai, d'altres tenien distàncies diferents, d'altres no feia de llebre, etc... En total he corregut 12 curses, en quatre distàncies diferents. Marco en vermell les millors marques de la temporada i els ritmes més ràpids. He fet millor marca personal en mitja marató, i en 5km. En 10km no he pogut superar el 55:41 de Sant Antoni 2012, però m'he apropat.


Mitges maratons

Data
Ciutat
Cursa
Temps 5km
Temps 10km
Temps 21'097km
Ritme m/Km
26/01/14
Sevilla
Isla de la Cartuja
---
---
2:12:47
6'19
16/02/14
Barcelona
Mitja marató
29:44
59:21
2:10:47
6'12

 Curses 10km

Data
Ciutat
Cursa
5km
10km
 m/Km
22/09/13
Molins de Rei
Cursa popular
---
1:00:37
6'03
26/10/13
Granollers
Tast de mitja
28:01
59:06
5'52
23/11/13
Barcelona
Jean Bouin
27:51
57:05
5'42
31/12/13
Barcelona
Cursa dels nassos
28:36
58:24
5'50
23/03/14
Badalona
BDN running
27:58
57:46
5'46
13/04/14
Barcelona
Cursa dels bombers
28:53
1:00:14
6'02
11/05/14
Barcelona
Cursa Dir Guàrdia Urbana
26:47
56:40
5'39

Curses de 5km

Data
Ciutat
Cursa
5km
m/Km
6/02/14
Granollers
Quart de mitja
26:57
5'23
26/04/14
Hospitalet
Cursa nocturna
26:51
5'22

Altres

Data
Ciutat
Cursa
6'7km
Funció
m/Km
10/11/13
Barcelona
Cursa de la dona
51:10
Llebre
7'38


I quins eren els reptes de final de temporada? 


REPTE                                                     ASSOLIMENT                                              
1. No veure més l'hora en 10km.                No He vist l'hora a Molins i a Bombers
2. No veure el 30 als 5km                          Sí   El meu pitjor temps 29:44
3. Fer dues mitges                                     Sevilla i  Barcelona
4. Fer una mitja a  02:15                           i fins i tot per sota: 2:12 i 2:10


Tres de quatre, no està malament. A més el que no he assolit ha estat per pels, perquè en tots dos casos era 1:00

De cara a la temporada que ve, he decidit canviar de sistema. Ja no em posaré reptes generals, sinó que els reptes seran particulars de cada cursa. Per exemple, per la cursa de la Mercè intentaré fer 57 minuts i un 28 al pas pels 5km... i així succesivament a mida que em vagi apuntant a les curses.

I ara, treuré la bici, imflaré les rodes i sortiré a passejar una mica que la tinc arrovellada. I també sortiré a córrer com sempre, però només un parell de vegades per setmana i sense rellotge, només per sensacions.

diumenge, 11 de maig de 2014

La última de la temporada





No vaig  començar gaire bé al setembre amb Molins de Rei, incomplint a la primera cursa un dels meus objectius per la temporada (no superar mai l'hora), però puc dir que he acabat amb notable alt. Les darreres curses han estat exitoses fin aquesta última que he fet en un temps molt bo per a mi: 56:40, el més ràpid de la temporada en 10km i fent de nou una millor marca personal al pas pels 5km amb 26:47, tot i que no són resultats vàlids ja que la cursa és tota de baixada.

Només començar a córrer, m'he trobat bé i he tirat amb ganes. Al km 2 he vist l'Andhi. Hem anat plegats uns quilòmetres i després jo anava lleugerament darrera ell. A Glòries ens han tancat per obres i hem hagut de desviar-nos un xic. De tornada a la Diagonal ha passat la llebre del 55'. Quina il·lusió, volia dir que jo anava per davant i ja érem al km 6 o 7! He seguit tant la llebre com l'Andhi baixant per Diagonal a bon ritme, pensava que podia engaxar-me fins al final. Però cap al 8'5 m'ha adelantat i també he perdut la visió de l'Andhi. Ja hi era i he continuat més lenta pero encara molt concentrada amb el pas i la respiració.

A la recta final he tornat a veure'l, l'he vist entrar davant meu i he fet l'sprint, acabant no en 55 però en 56 la qual cosa és molt bona marca per a mi.

Després ens hem reunit amb el Per i l'Imma, contents i feliços.

Adeu sisè any de runner, ha estat un bon any! Fins setembre la Mercè. Aviat faré un resum de temporada i nous reptes per la següent.


dimecres, 7 de maig de 2014

Els enganys de la memòria


The Sense of and Ending
Julian Barnes

Com una onada que miraculosament i en contra de tota lògica remunta el riu, la memòria d'un home de 60 anys torna enrere, vida amunt fins als 20, fins els amics, l'amor i una desgràcia que van marcar la seva joventut.

Tony és un home tranquil. Ja ha fet la seva vida. No és que estigui per morir o que sigui molt vell, però ja no preveu canvis importants en el seu esdevenir quotidià. S'ha casat, s'ha divorciat, ha tingut una filla i nets, ha treballat i ara es dedica a ajudar de tant en tant en un hospital, encarregant-se de la biblioteca.

Ell creu, doncs, que està en pau amb la vida. Fins que un dia rep una herència peculiar: una important suma de diners, un diari i la carta de la mare d'una noia amb la qual havia tingut una relació amorosa als 20 anys. El diari no es troba entre els objectes i llavors Tony es dedica a recuperar-lo.

En aquesta recerca a contracorrent del temps, el protagonista descobreix que el passat no és com el recordava i que,, encara té molts comptes pendents amb la vida.

Vaig llegir aquest llibre fa dos anys. Em va agradar molt, però potser no el vaig entendre. És breu i es pot tornar a llegir una segona vegada quan ja saps com acaba. Llavors cada detall compta. I en aquesta segona lectura, he gaudit moltíssim més.