dimecres, 25 de juliol de 2012

Test mapping

Les eines per avaluar dels professors poques vegades són objectives. En capacitat de comprensió i expressió lingüística encara menys. El que un examinador considera excel·lent, per a molts és només correcte i fins i tot trobarem qui ho consideri pobre. De vegades es pregunten obvietats que ja incorporen la resposta: 
On va la Joana els dimecres?
Va a la piscina.
Què fa?
Neda  

És necessari llegir el diari de la Joana per saber que si va a la piscina és a nedar?????

Altres vegades són ambigus:
Diu el text: "He desat els teus llibres de ciència-ficció a les golfes"

El noi es escriptor de novel·les, Veritable, Fals?

Una eina que pot ajudar molt a la creació de material més o menys rigorós es diu "Test Mapp". És un mètode sistemàtic per tal de considerar totes les variables que són importants en la construcció del format d'un test. Les més importants: temps per la tasca, nivell de la prova, tipus de preguntes, pes de les respostes en la puntuació, extensió del text o l'audició, temes que tracta...

Per tot això abans de posar-nos a fer preguntes sobre un text o una audició, el que cal fer es el següent:
-Escull un text que et sembli adequat, però sense mirar-t'el massa.
 -Passa-ho a quatre persones natives que  el llegeixin o escoltin una sola vegada i et diguin què recorden.
-Demana'ls coses com ara: dades que han retingut, idees principals, quin títol li posarien, etc...
-Fes tu també el mateix amb el text.
-Escriu una taula on quedi reflectit el consens de comprensió dels lectors: quins detalls recorden o han ovbiat, quines idees destaquen o passen desapercebudes, quines coses es diuen i quines s'infereixen.
-Pregunta'ls i pregunta't per 
            -quin nivell creuen que és el text o l'audició
             -si opinen que l'extensió o el temps d'escolta són adequats
              -si el tema és adient

Només escull els textos o audicions que la majoria de la gent t'hagi dit que són adequats.

Escull per preguntar la informació més destacada, que millor recorden els natius, les idees que tots han consensuat com a importants.

Teòricament la tasca resultant ha de ser més vàlida, clara i satisfactòria per l'estudiant. És el concepte jobsià de "Student-frendly Test"

dimarts, 24 de juliol de 2012

El tabú de la mort


La mort és una cosa més de la vida. És un pas més. De vegades no en volem saber res, no acceptem que ens morirem. Però és segur. I tots ho viurem. Viurem la mort. La gent que l'ha viscuda, fins i tot l'està vivint, aprecia les coses petites, la felicitat, tot el que ha tingut i encara té. Els éssers amats, els amics, la família. La companyia.

Què direm a un moribund? Com ens comportarem amb un familiar d'un mort? No cal fer res. L'única cosa important és estar amb ell. Amb la presència i amb el silenci compartit, donem el millor regal. Deixem-lo parlar, deixem que digui tot el que té al cor. No li diguem que no es preocupi, que ja passarà, que no té res, que no plori, que s'ha d'animar. Tot això només li farà mal. No li hem de dir res, l'hem d'escoltar. Necessita sobretot presència i atenció.

El record del mort s'elabora. Es passen diverses etapes, moments més tristos, moments de dolor intens, però poc a poc et queda la persona que vas conèixer en vida. Un bon record dolç i aquest sentiment t'acompanya en cada pas que vas fent per la vida. És la formulació del condicional: "ara em diria..." "això o allò li agradaria...", "ara faria..."  i es com una absència amb la que pots parlar, preguntar-li: "faig això?" Què et sembla allò?" I quan penses que aquella persona que et falta t'hagués dit "fes-ho" o "em sembla bé" llavors estàs segur que ho has de fer.

Perquè tabú? Perquè vivim com si fossim immortals. Vivim com déus d'un Olimp imaginari. I molta gent no en parla. Per moltes persones la mort els atura les ganes de viure. Pensen que es millor ignorar amagar, fingir...

La nostra societat és aparentment molt segura. Mengem aliments controlats, ens fem revisions mèdiques periòdiques, estem envoltats d'higiene i hàbits saludables.... Hem perdut la consciència de la nostra fragilitat. De la finitud. Tanquem els ulls com canalla, pensem que la mort no ens trobarà. L'amagatall càndid.

Del meu pare que va morir fa quatre anys, vaig aprendre el gust per la vida. Aquesta és la seva herència. Gaudir de cantar, de la natura, gaudir del menjar, de veure junts un partit del Barça, d'un quadre dels que pintava, d'un llibre, anar a buscar espàrrecs o bolets. Agafar musclos a les roques. D'una bona pel·lícula romàntica de les d'abans.

Conèixer i sentir la mort per ser més feliç, per viure la vida amb més amor i amb molta més alegria.

diumenge, 15 de juliol de 2012

Cursos, viatges, experiències...



Juliol, agost. Dos mesos d'estiu que es presenten molt interessants, des de demà mateix. Tinc una agenda particular, diferent en part de la d'altres anys i si puc ja aniré explicant com em va tot.

Abans de començar diré que el que portem de juliol no està essent gens típic. La primera setmana vaig treballar en una fundació (UAB) que hi ha a Barcelona, a l'Hospital de Sant Pau. És una mena d'escola d'Idiomes, però del tot diferent del Servei de Llengües. Mentre seguia enfrascada en les especificacions dels examens de la UAB normals i en realitzar proves que abans han passat una cosa que es diu "test mapping" (potser un dia li dedico un post). La següent setmana l'he dedicada a fer un app per smartphone de falsos amics per les llengües romàniques. Encara estic fent això. He tractat els amics del rumanès i l'espanyol, de l'italià i l'espanyol, ara faig el portugès i l'espanyol i aviat començaré el francès i l'espanyol.

Projectes de futur:

setmana del 16 al 20 de juliol: Curs de formació sobre el tabú de la mort. Reflexions sobre el procés de morir i el dol. Conéixer la mort per gaudir de la vida. M'he apuntat a aquest curs per un interès sobre tot literari, ja que estic intentant escriure un llibre de poemes sobre la mort. En tinc uns quants però vull aprofondir en aquest tema.

Del 29 de juliol al 11 d'agost: Noruega. Aquest any tenim unes noces d'or (els meus sogres) i com sempre fiord i muntanya. Però no farem grans excursions com l'any passat. Pescar, caçar bolets i passejar.... i si fa bo canoa i zodiac.

Del 12 al 19 d'agost ens espera Manhattan. Des d'un petit pis del East Village, que sembla molt acollidor, amb un gat i tot, com a punt de partida i de la mà experta del llibre de la Elvira Lindo que ens revetlla tots els secrets de la poma, ens anem a conéixer món. Del fresquet noruec cap a la calor xafogosa de l'estiu neoyorquí i amb una sola maleta (coses de les companyies aeries!!!)

Del 24 al 30 d'agost: Curs de ioga iyengar . En una masia entre Vic i Manresa disfrutaré d'una setmana de pràctica de asanes (postures), pranayana (respiració) i svadhyaya (estudi d'un mateix). En aquest centre menjaré vegetarià i estarè en contacte amb la natura i en total aïllament del món.

dimecres, 4 de juliol de 2012

Forma métrica inventada


Aquest és un poema que vaig escriure fa temps en una mètrica inventada per mi. Combina hendecasíl·labs (versos d'onze síl·labes) amb heptasíl·labs (versos de set) amb la següent estructura:

ABaB
CDcD
abcd

On les majúscules indican que el vers és hendecasíl·lab i les minúscules que és hepasíl·lab. La rima és consonant.


Sería un pomema intermedi entre métrica major i menor, així que el trobo adient per un poema d'amor que tant pot ser èpic com líric.


Estaban tan sedientas rebosando
incomunicación aquellas fuentes,
que sólo caminando
sus pasos parecían coherentes.


Hablábamos de amor y de las camas
separadas o juntas: Himeneo
(yo sé que no me amas,
tú sabes que se esconde algún deseo)


Mútuamente indagando
mirabas mis pendientes,
miraba yo las ramas,
nos perdíamos, creo.

dimarts, 3 de juliol de 2012

El Renoir tanca, la Ventana canvia de presentador, la TV1 tornarà a ser d'Urdaci.....

La cultura i la comunicació actuals estan clarament de pega. He sentit notícies que realment em preocupen i m'entristeixen. La primera és que la sala de cine Renoir del barri de les Corts ha tancat portes. Era una sala de referència, no només pel fet que totes les pel·lícules eren en versió original, sinó també per la seva aposta per un cinema europeu, en tots els idiomes (no sols anglès) i de qualitat màxima.  No puc ni recordar la de vegades que he trepitjat les escales empinades cap a la recepció. També tenia bar, on podies gaudir de llibres de bookcrossing mentre prenies un cafè. Les darreres vegades que hi vaig anar, la sala era quasi buida. Una pena. Queda el Renoir de Floridablanca, pero aquest indret tenia molt encant...

Per altra banda la Cadena Ser, teòricament d'esquerres i contrària a les reformes laborals peperes, no s'ha estat de res i ha fet fora 200 treballadors, aprofitant que ara és legal. No contenta amb aquesta mesura ha fet un canvi de programació estranyíssim. S'ha portat la Gemma Nierga i la Pepa Bueno de La Ventana i del Telediario de la 1 cap al programa Hoy por hoy de Carles Francino. Ha relegat en Francino a la Ventana, de tardes. Jo no sé a qué ve tot aquest enrenou, però sembla com si en Carles hagués estat castigat pel seu bon fer al programa????

I el que és pitjor. La televisión de todos, la TVE1 tornarà a ser dels d'Urdaci crec que des del proper setembre. Ja no caldrà algú independent i amb bon criteri com és ara l'excel·lent Fran Llorente, a qui han apladuit tots els treballadors en el seu comiat. Tornarem a tenir anuncis, ens tornarant a deletrejar les sigles de les organitzacions sindicals i reobriran el tema atemptat d'Eta, i per descomptat -lligant-lo amb el tema primer- no veurem ni un subtítol ni sentirem cap altra llengua que no sigui el castellà.


Adeu Renoir Les Corts, Adeu Ventana de Gemma, Adeu Telediario de Llorente, us trobaré a faltar.

dilluns, 2 de juliol de 2012

Sortida llargueta

Avui he fet la típica sortida llarga, de 13km des de Pça Mireia, com sempre, fins a la segona font, la del quilòmetre 6'5. Al mapa apareix entre els quilòmetres 3 i 2 perquè està comptat des del Pla dels Maduixers. He trigat menys de l:30 que era el meu objectiu.

M'agradaria batejar la font perquè sempre hi vaig, em paro, bec, hi torno. Com que no té nom, jo li vaig dient "la font del sis i mig". Però crec que mereix un nom més digne. Algun suggeriment?

Avui es corria molt bé. Les pluges d'ahir han baixat prou les temperatures. Tant que he sortit a córrer cap a dos quarts de set, molt més d'hora que habitualment a l'estiu. De fet tocava el cap de setmana que és quan normalment faig tirades llargues i en general pels matins. Però aquest ha estat un cap de setmana de platja ( ja tocava!) i panxing total, on he dormit fins les 11 del matí i després no era capaç de córrer per la calor dissabte i per la pluja diumenge.

Per no quedar-me sense la meva sortideta setmanal hi he anat avui, dilluns. Fantàstic!!!!