dijous, 30 d’octubre de 2008

Avui no posaré cap foto ni video

No hi ha molta gent que hagi vist el meu bloc, ni tant sols hi ha un trist comentari. Però el que algú m'ha dit de viva veu és que hi ha molt poc text. És cert. No hi he escrit gaire perquè eren més aviat proves per veure com quedaven les coses. Avui però, no tinc ganes de fer birgueries informàtiques i prefereixo simplement escriure.

La tardor ens ha tornat per fi, amb aquella sensació de deixar-se anar, on tot sembla tenir menys importància, tot és més petit i fosc. Ja no torno a casa amb llum ni puc gaudir de la mateixa manera del tennis o de còrrer, però m'estimo aquesta olor a mullat aquesta malinconia tardoral.... m'encanta.

Porto un jersei ara mateix, abans d'ahir portava una samarreta de màniga curta amb la perplexitat de la calor a l'octubre. Avui el fred m'ha tornat la meva infància, caminant pel carrer Major de Sarrià cap a l'escola, notant als genolls que l'hivern s'atansava i olorant sense esperar-ho el fum d'unes castanyes que una dona torrava al carrer.

Tinc ganes d'anar al Pirineu, de veure la neu i de sentirme una altra vegada petita entre muntanyes. Poder veure els estels a ull nu i entrar desprès a escalfar-me al caliu d'una llar de foc. Hi ha molt poques coses que jo prefereixi al món.