Ja fa molts anys que practico assiduament el ioga, de fet pertanyo al primer grup que va fer ioga a Can Mèlich cap a l'any 1995 i des d'aleshores no he deixat mai d'anar. En canvi corro fa un any i mig. Hi ha una cosa del còrrer que no m'hauria esperat mai i que no sabia. Mentalment se sembla al ioga. Per una banda perquè quan corres no parles i no estàs amb ningú, ets tu amb la teva mirada interior conscient de tot el que pasa per dins. Per altra banda perquè respires i ho fas d'una manera pregona i generosa, respires la vida i la pau et va amarant tot el cos. En tercer lloc per la ment. Durant el dia no parem, la tenim com una maquina a tot gas, i de sobte, corrent o amb el ioga, va netejant-se, va decalant, va deixant-se anar i entres com en una mena de purificació perfecta, de punt zero del qual tornar a agafar la cinta de la vida, descarregada i fresca. I per fi els músculs. Fan l'esforç perfecte, sense forçar ni castigar-se, però millorant i avançant en flexibilitat, coherencia, coordinació, perquè no correm amb el peus, correm amb tot el cos i a cada pas correm més plens d'armonia i més rics i savis.
