dijous, 11 de febrer de 2010

El bosc inundat













Un bosc on plou i fa calor.

No puc arrecerar-me entre els seu braços,
ara que la vida m'ha donat un cop.

És només un bosc,
inundat.

Formigues que porten al cementiri els cadàvers,
crios que espanten els pobres peixos.
I plou, plou al bosc inundat,
plou al cor inundat,
d'un any que acaba en deu.

I fa calor al bosc,
fred al carrer,
plora al bosc,
plora al cor.

Els peixos són carnívors, no hi posis la mà,
els anys mosseguen, ens guarden sorpreses ,
gotegen les fulles dels arbres,
les que les formigues no mengen,
cauen els fruits -al toll- per podrir-se.
Hi ha peixos fructívors, s'alimenten de plàtans i papayes.

Aquesta calor -xafogor- és un regal:
el Brasil ha tingut un glaciar,
fa molts anys,
quan amb l'África formava un total.

Però ja no fa fred al cor del bosc,
fa calor al bosc del cor.
Ja no tinc fred als peus, però tinc por,
d'una malastrugança major.

2 comentaris:

Mar ha dit...

Preciós!
Mar

Per ha dit...

Preciosa - ya verás como los años empiezan a dar sorpresas agradables también!.