dimecres, 22 d’agost de 2012

Lectiones ad kalendas: Iunius et iulius



Nullus est liber tam malus non alinqua parte prosit 
(No hi ha llibre tant dolent que no es pugui aprofitar alguna cosa)
 Plini el jove

Catorce veces ocho mil. Idurne Pasaban.

La primera dona en haver pujat a les 14 muntanyes que fan més de 8.000m del planeta i que es troben a l'Himalaia, Idurne Pasaban escriu un relat personal on a la vegada veiem una dona valenta i forta, amb un esperit molt basc de esforç i companyerisme, concienciada en un repte personal i vital. Per l'atra banda una dona molt fràgil emocionalment, que ha intentat suicidar-se, amb una dependència gran en les relacions d'amistat, familiars i de parella, qüestionant-se dirariament cada cosa que feia i dubtant d'ella mateixa, de la seva capacitat. Bonic i confidencial, tant que en alguns moments se m'escapaven expressions com "Va Edurne que tu pots, que no veus que ets una crack?"

Dietro la porta (Darrera la porta) Giorgio Bassani

Tinc les obres completes de Bassani en un volum que ell va compilar com "Il romanzo di Ferrara". He llegit" Dietro le mura" i "L'occhiali d'oro". En aquest cas es tracta de la vida adolescent d'un noi que comença el que per nosaltres seria el batxillerat a un institut de Ferrara. Un nen introvertit, jueu, a la vegada solitari i orgullós, però desitjant ser convidat pel més llest de la clase a fer els deures a casa seva. Poc a poc entra a la seva vida un altre company adulador i astut que li complicarà molt les coses.

Las chorradas de mi padre. Justin Halpern

Aquest llibre neix de unes piulades a Twitter que van donar molt de si. Justin va començar a comentar frases mítiques del pare, un home especialment malparlat però amb un bon fons humà. La quantitat de seguidors que va obtenir el van animar a fer un llibre. Ja l'he comentat al bloc en una entrada al juny.

Carretera secundària. Jordi Carreres.

D'aquesta novel·la puc dir que probablement t'agrada el principi o t'agrada el final. Però no t'agrada tota. Jo sóc de les que m'agrada el principi. La raó és que canvia totalment de gènere sense previ avís. Passa d'un argument costumista a una novel·la negra d'espionatge.  Un fill visita el pare a la casa del poble on viu. Allí coneix un veí que no sembla del tot normal. Sopen plegats i el veí relata una anècdota d'un viatje a Àfrica de safari fotogràtic. Per a mí la millor escena del llibre. Despreés comencen a pasar coses que no sé.... no les encaixo en aquesta novel·la.

Steve Jobs. Walter Isaacson

El gran geni creador d'Apple va ser un nen adoptat, molt problemàtic amb uns habits nutritius extrems (begà, dejuns, drogues) que va canviar el món sabent el que la gent voldria abans que el mercat ho demanés, rodejant-se només dels millors i fent-los treballar d'una altra manera. Al final va voler lluitar contra el càncer d'una manera alternativa, vivint com si no el patís i alimentant-se de verdures i va morir  per això. Molt interessant la biografia, ara bé com a persona, Steve s'et fa molt antipàtic i maniatic. Pateixes per tots aquells que la van tenir aprop i per tot el mal que els va fer.

Lugares que no quiero compartir con nadie.  Elvira Lindo.

Aquest llibre ha estat fundamental per organitzar el viatge a Nova York. L'Antonio Muñoz Molina i la seva dona Elvira Lindo passen sis mesos a l'any a Nova York perquè l'Antonio és professor a la University of Columbia. És el que els americans diuen "semestre de primavera" i la pobra Elviar mai ha pogut entendre. Ella escriu sobre el seu Nova York, el seu propi i intransferible itinerari emocional. Però paradoxalment, el transmet, el comparteix i l'aconsella. Gràcies Elvira perquè hem menjat molt bé (the best of...) i hem anat a llocs secrets, menys turistics i molt elviariants.

Este jueves un relato. VVAA

Hi ha un bloc que m'agrada: Aunque sea un instante que escriu la meva amiga Mar. Dins d'aquest bloc farcit de poesies i relats, algunes entrades són part d'una iniciativa molt ferma: "Este jueves un relato". Són un grup de blocaires que cada dijous escriuen un text sobre un tema que proposa el coordinador (Gus) . Una vegada fins i tot jo vaig participar. Doncs aquests "jueveros" han publicat un llibre amb dos dels contes de cadascún d'ells. Hi ha de tot, a una i altra banda de l'Atlàntic, escriptura variada, lliure i  de vegades molt espontània.

The Sense of an Ending (El sentit d'un final) Julian Barnes

La novel·la tracta de la memòria, de les mentides que ens explica, de com reconstruim un passat que no coincideix amb allò que va passar. Un home gran recorda la seva joventut. En els fets que van passar ell es veu com un bon home, sense culpa, com la víctima de la maldat d'un altre. Un bon dia rep una carta i  quan la llegeix descobreix que ell no era tan inocent. Llegeix les paraules que ell mateix va escriure i no les accepta, no pot creure que ell ha estat així de jove. Excel·lent, val la pena llegir-la. 

1 comentari:

Mar ha dit...

Gràcies BLN. Un honor que me leas.
Una abraçada!