dimarts, 27 d’agost de 2013

Ja sóc aquí



Aquí, físicament i aquí al bloc, virutalment! Quan marxo a Noruega és com si anés al món de la desconexió. No tinc mòbil (el tinc apagat i només l'engego un cop al dia per si hi ha trucades urgents), no tinc ordinador, no tinc res. A més de fugir de la tecnologia entro en general en un món de natura total: muntanya, caminades, fiord, bolets, pesca, fogueres, glaciars....

Aquesta vegada tanmateix no vull començar parlant de natura, sinó d'arquitectura. Oslo és una ciutat bonica. Cada cop ho és més. Té pocs monuments antics i remarcables, pocs carrerons petits, poques cases històriques. Però en tots els anys que fa que la conec, ha millorat moltíssim. Té més vida, els seus habitants semblen gaudir més del sol i el bon temps de l'estiu, hi ha més turisme, hi ha més botigues, tot està obert i milers d'idiomes se senten al carrer. Arquitectònicament  s'ha fet molt. Un edifici espectacular és l'òpera i tot el barri de Aker Brygge és creatiu i  novedós, amb un gust exquisit. Brygge vol dir moll, i per tant, port (havn). És la zona amb més vida de la ciutat.

Doncs aquest any hem visitat una part nova del moll que han obert amb un parc, edificis d'oficines, platja, canal de natació i d'embarcament dels yuppies trendys, habitatges d'artistes pijos i la seu impressionant del museu d'art contemporani ( i trencador) Astrup Fearnley. Tota la taulada recorda una immensa vela de vaixell descansant sobre el moll a ran de mar.

És un lloc on sempre hi anem a menjar gambes amb pa blanc (una raresa) llimona i maionesa, acompanyades de cervesa o vi blanc. Aquest any es va afegir un espectacle de quatre saltadors de trampolí que feien acrobàcies caient a la mateixa aigua del port! Tot això amb un temps esplèndid que ens ha acompanyat tots els dies.



Oslo, t'estimo, amb els anys d'amistat et vas tornant cada dia més guapa als meus ulls!