dilluns, 23 de març de 2009

1391

Mil tres-cents noranta-u, u, tres, nou, u. Sona bè? A mí em sona a música celestial. És el dorsal que portava el 22 de març de 2009 quan vaig fer a la Cursa del Barça 39:29 minuts. Era la meva primera cursa que repetia. Vaig començar a còrrer l'any passat cap al febrer i vaig participar a la primera cursa del Barça a l'abril de 2008. Després han vingut la Merè 10K, la de la Dona 5k, Jean Bouin 10k, Ranelag 7K a Argentina, Esparraguera 10k..... i per fi la segona cursa del Barça. Un recorregut conegut, un any després amb la possibilitat de fer una comparativa amb l'any passat. Em pensava que podia superar els 43:29 en un o dos minuts com a màxim, però als entrenaments no em sortien ni en broma. Vaig sortir ben decidida, amb ànims, amb seguretat i quan al meu rellotge ja hi havien passat els 40 minuts vaig apretar per intentar acabar-la en menys de tres minuts. Ja era a la recta d'arribada quan -malgrat la meva miopia- veig allà lluny el cartell de 39 i aleshores sí que vaig còrrer amb totes les meves forces!!!!

1 comentari:

jordi ha dit...

BLN també em suggereix Berlín. És una ciutat que em té el cor robat. Hi vaig viure tres anys (1987-1990) i l'amplitud dels seus carrers i la frescor de la seva gent encara em té hipnotitzat. A veure si hi corres una cursa. El bloc molt fresc, endavant!
Un petó,
Jordi