dilluns, 9 de març de 2009

Ser gos a Argentina

He llegit uns contes de l'Eduardo Belgrano Rawson i en un d'ells fa un comentari que m'ha fet pensar en el meu viatge a Argentina. Parlant d'una peli que es titula "El camino del gaucho" típic producte hollywoodià que té tot allò imaginable sobre la pampa, el protagonista del conte diu "pero le falta al menos un perro. Filmar en la pampa sin un perro en el reparto debe ser como filmar 2001 sin que aparezca la luna."




Del meu viatge a Argentina vaig deduir que hi vivien els gosos més feliços del planeta. A tot arreu passejaven gosos sense cap corretja ni collar. Hi havia gosos al delta del Tigre que es feien amics dels nens....




...i a la pampa, com diu en Belgrano no hi faltavan els bons amics tant a Bariloche, a San Martín de los Andes, a la estancia on vam montar a cavall, els feliços, relaxats i simpàtics animals que ens venien amb tota la seva confiança a seure o fins i tot a jeure als nostres peus.

Hi havia un acudit molt bo que ara em fa més gràcia, una gràcia optimista, que em compensa de la pena que em fan els pobres gosos de pis de la nostra vella i asfaltada Europa:

-¿Como ladra un perro argentino?

- Esteeee, guau