dijous, 11 de juny de 2009

Las malas compañías

Mi santa madre me lo decía:

cuidate mucho Juanito
de las malas compañías
Por eso es que a mis amigos
los mido con vara rasa
los tengo muy escogidos
son lo mejor de cada casa.

Així valora en Serrat l'amistat. I es que és una cosa meravellosa tenir amics. Per qué dic això? Doncs perquè he anat a l'aniversari d'un amic, en Kiko, que ha fet 50 anys i amb el que porto 31 d'amistat. En arribar vaig trobar tota la colla, gent que no ha canviat per a mí. Reconec els somriures i les mirades, el to de veu i la gràcia especial de cadascú. Han passat els anys i els veig iguals. Grans i amb fills, canosos, més gordos, calbs, amb arrugues, tot això no ho saben veure els meus ulls. Son uns homes i unes dones quarentons (ja hi ha un cinquantó) que encara tenen l'esperit i la impuresa de l'adolescència. Son els amics, uns "sinvergüenzas" uns "atorrantes" uns impresentables però que ...

Mis amigos son gente cumplidora
que acuden cuando saben que yo espero,
si les roza la muerte disimulan,
para ellos la amistad es lo primero.

Vet aquí el vídeo dedicat als bojos dels meus amics als qui vull agraïr tants anys i afanys!!