dissabte, 28 d’agost de 2010

Bolets a Noruega


Hola, ja sóc aquí de nou, des dels europeus d'atletisme em sembla que ja ha passat una eternitat. He viscut molt i tinc molt per explicar en aquestes vacances noruegues. Per començar us diré que he "caçat" bolets quasi a diari. Així que la primera entrada post-vacacional la vull dedicar als bolets.

Noruega és un dels països millors pels bolets, té molt de bosc, pi, avet i bedoll, a l'agost ha començat la tardor i plou molt, hi ha fulla caiguda, però no fa fred encara. L'extensió del territori natural, no habitat, és immensa i els noruecs no són gens aficionats als bolets. Cullen els rossinyols, perquè són molt fàcils de reconeixer, però són tremendament escèptics per provar altres tipus de bolets.

La recerca va començar ja el primer dia d'agost a un poblet que es diu Solvorn, al peu del fiord. Un nou camí que han perllongat ara em va dur fins a un lloc anomenat Leggen. Una hora més o menys. Vaig anar bordejant el mar amb unes vistes al·lucinants, un bon tros amb la meva sogra (que ara s'està aficionant gràcies a mi) i després sola. Vam collir rossinyols. Eren petits, com taquetes grogues en el camí i a les vores. La meva sogra va trobar ceps i no-ceps. Els no-ceps són un bolets de la família del cep, però no tan aromàtics i gustosos.

Com que es sopa molt d'hora, cap a les 6h, després fan un ressopó abans d'anar a dormir, per allà les 10:30 o les 11 de la nit. Aquella i les nits següents els ressopons van consistir en bolets (amb all i julivert, remenat d'ous i bolets, bolets amb arròs....)

El dos d'agost vaig anar per Mosaviki, una caleta a la qual pots arribar en barco o caminant. Passada la cala, una mica muntaya amunt, hi ha un paradís dels bolets. Hi vaig trobar un bon cistell.

Com que de fet vivim a Hafslo que és una població a pocs quilòmetres de Solvorn, vaig decidir al tercer dia baixar caminant des de casa fins al fiord. No és gaire i sol ser un bon camí per bolets (altres anys) No en vam trobar gaires, però va ser xulo i vaig tenir l'oportunitat de xerrar una mica més amb la meva sogra, la Brita. Tots els altres de la família i amics no van mostrar cap interés en el tema. Però sí que se'ls menjaven al vespre!

Per últim a la quarta jornada em va passar una cosa molt curiosa. Vaig continuar una estona per la zona alta de muntanya prop del fiord i feia molta calor. De sobte vaig trobar una cascada especial, no era de salt d'aigua, sino una pedra plana inclinada per on baixava l'aigua. Em vaig estirar bocaterrosa per beure-hi i quan m'anava a incorporar veig sobre una pedra a menys d'un metre una guineu jove mirant-me. Vaig cridar i el pobre animal va fer el salt de la seva vida i fugí ràpidament. Era preciosa, amb la cua de foc i el pel molt suau (imagino) no gaire gran, crec que devia se un exemplar jove


Desprès d'aquesta primera setmana de sortides a buscar bolets, (jo) barco i pesca (Per i Pol) bany i esquí acuàtic (noruecs) i alguna excursioneta que ja explicaré, vam anar a la muntanya de debó i allà no vaig collir-ne. Els bolets normals no es troben. N'hi ha alguns que aquí no mengem i que no m'agraden gaire. Apenes tenen arbres, és alta muntanya de debó.

En tornar a Oslo, vam passar un cap de setmana (el darrer) a una caseta llogada als boscos de Vestmarka (un Collserola d'Oslo). Va ploure i no vam poder fer les nits de juerguilla que tant ens agraden, però vaig fer una nova collita de bolets. Hi havia pins així que vaig collir rovellons, algun cep i per descomptat rossinyol (és el que més es troba).

Ja a Oslo i amb una amiguíssima i familiar meva, la Berit, va venir el millor dia. Vam collir per Fossum, un centre d'esports i entrenaments per l'hivern (hi ha pistes de fons, etcc). Vam trobar de tota mena: llengües de bou taronges, camagrocs, ceps, rovellons, rossinyols i una catifa immensa de trompetes de la mort. Tantes hi havia que vam omplir els dos cistells i vam deixar mitja catifa, perquè no és un bolet que es conservi gaire i jo sabia que no se'n mengarien tant, ja que mai l'havien provat.

Però al final va resultar que tots en van provar, (confien en mi) i els va agradar força. Potser la propera vegada en colliré uns quants més.

3 comentaris:

SPEEDY-TXABI ha dit...

Benvinguts a casa !
(ja deurieu veure que jo vaig complir amb la meva paraula: Noruega va guanyar UNA medalla i jo vaig hisar la seva bandera...).

BLN ha dit...

Sí,sí Txabi, i fins i tot ho vam veure a Noruega i ho vam mostrar a la família!!!!

Gràcies!

BLN ha dit...

Sí,sí Txabi, i fins i tot ho vam veure a Noruega i ho vam mostrar a la família!!!!

Gràcies!