La neu de les roques, està començant a desfer-se per la banda que li dona el sol tímid d'hivern. Edvard ha passat per Kragerø, després d'una convalescència en una clínica psiquiàtrica. Kragerø és un poble de mar, un poble on a l'estiu l'home viu en un pardís de sol, platja, illetes, meravellós. Però a l'hivern no hi ha altra que estar-se a casa mirant la vista per la finestra. Busca la pau i la calma per recuperar-se. Per això decideix romandre un temps al poble. Edvard té una meravellosa vista.
Davant de casa seva hi ha plantat un arbràs, un pi meravellós, molt noruec, no té branques baixes, fins a mig tronc no té verd i puja puja per sobre les teulades. Dalt les branques es separen i formen una mena de núvols verds que protegeixen i curen les casetes del poble. Dissortadament aquest arbre no existeix avui en dia. No sé si va morir de vell o si el van tallar, però ha desaparegut.
Aquest matí d'hivern tranquil té una esperança de primavera. Encara hi falta, però. El cel està enuvolat, blanc com un edredó de la llarga nit nòrdica, però ja hi ha dos forats. Per la llum que entra en un d'ells podem veure una mica de sol sobre algunes cases del poble, unes pincellades grogues ens deixen imaginar algunes terrasses o finestrals on està entrant el sol després de molt de temps i als habitants apropant una cadira a la caloreta subtil. Per l'altre forat el sol entra fins el piló de roques i comença a fer brodats a la tela blanca de neu.
Aquest estiu he tingut tant la possibilitat de veure aquest quadre com de conèixer Kraguerø.
