diumenge, 21 de desembre de 2014

Un conte d'hivern



Des del 2 de desembre no he fet cap entrada al bloc, són molts dies pel que acostumo a fer i en aquest temps m'han passat un munt de coses. He tingut molt per contar, però no ho he fet.

Pont de la constitució i la puríssima. 

Després de dos anys per fi vaig poder veure ma germana i el meu nebot. Viuen a Buenos Aires, han vingut a fer-nos una petita visita i nosaltres al nostre torn vam preparar una festa d'aniversari pel nen. El dia 5 vam esperar-los a l'aeroport i vam anar a Ventalló. Aquella nit la vam passar com una de les nits de la nostra infància, dormint a la mateixa habitació i parlant fins tard de les nostres vides.

A l'endemà vam dinar amb la família i vaig fer una compra curiosa, que encara no he estrenat: una cafetera italiana de les de tota la vida, amb una diferència però. Porta incorporada una vàlvula que li dóna pressió i surt el cafè amb més bon gust.

Vaig baixar a Barcelona el mateix dia perquè teníem entrades per anar a veure l'Elton John. Un concert preciós al Palau Sant Jordi, dels que mai oblidaré. La seva veu conserva la màgia i la força de fa 45 anys.

El 7 de desembre va ser la festa d'aniversari, amb regals i un molt bon menjar. Vaig dur la Gora al restaurant i he de dir que es va portar molt bé.

Futbol, caiguda i cursa.

El dimecres 10 va ser el partit entre el París Saint Germain i el Barça al Camp Nou. Erik, Pol i Jorge van anar i desprès Jorge es va quedar a dormir a casa. Llàstima que el Barça va perdre, però crec que van veure un bon partit.

Divendres 12 de desembre no havia d'anar a treballar d'hora, així que, aprofitant que el Per podia acompanyar-me, vam anar els dos amb Gora a córrer per la Carretera de les Aigües. Com sempre passa, la gosseta tenia por dels altres gossos que troba pel camí. Anavem bastant rapidets pel que jo acostumo, per sota de 6 minuts el km quan la Gora va veure un gos i es va espantar. Es va posar entre les meves cames i vaig caure. De resultes d'aquesta caiguda amb ferides, sang i magulladures, no vaig poder continuar corrent i vaig haver de desfer tot el camí caminant fins la font del xipressos on em vaig poder rentar una mica.

Diumenge tenia la cursa de la Uab. No cal dir que no vaig poder córrer. Tenia inflat el genoll i no volia forçar, tenia por de tornar a ensopegar. Sortosament hi havia una alternativa, anar caminant un recorregut de 5 km i això vaig fer. La meva amiga Mar va córrer i ho va fer superbé, en menys d'una hora i eren 9km!

Per torna d'Oslo,  moto elèctrica.

Dilluns 15 de desembre va ser un dia molt especial a la meva vida perquè vaig començar a ser la propietària pionera d'una autèntica moto elèctrica. Me la van portar a casa amb molt de rebombori dos empleats de Barcelonaendollada una botiga que ha fet la seva primera venda a un particular. Ha costat molt trobar el model que realment els satisfeia, ha sigut una gran aventura matricular-la i fer de la moto una realitat. Tant és així que ens vam fer fotos amb la moto i fins i tot el venedor es va posar la moto a la seva foto de perfil del wattsapp!

Aquell mateix dia el Per, que havia anat a veure els pares, va tornar molt tard de Noruega amb una quantitat immensa de menjar típic de Nadal.  Va arribar tan tard que jo ja dormia i fins l'endemà no va veure la meva flamant moto.

Congrés, caiguda de la moto i restaurant.

Durant aquesta setmana he anulat tots els entrenaments programats perquè la ferida del genoll no acabava de tancar-se. Com a consol tenia la meva moto que és fantàstica. Té personalitat, està viva, té presència a la ciutat. Divendres la vaig portar per Montjuïc perquè tenia un congrés de professors d'espanyol com a llengua estrangera que celebrem cada any al INEF, l'institut es troba al costat de l'estadi Lluís Companys. Han estat dos dies molt interessants on he après i gaudit d'allò més. És impressionant que vaig a aquest congrés des de fa uns quinze anys i cada any penso que no em sorprendran, que ja sóc gata vella, però cada any m'agrada més i trobo més coses per aprendre.

Dissabte havia quedat amb el Per per anar a un japonès, em feia veritable il·lusió, és un que no és tan conegut i snob com el Shunka, pero de qualitat excel·lent i de preu molt més baix. Surto del congrès un cop acabat i agafo la moto. Fins ara havia tingut sempre cadena per tancar-la. Aquesta nova no en té i faig servir una pinça que es col·loca al fre del davant. Com que no estic acostumada, no me'n vaig enrecordar i engego la moto amb la pinça posada. Resultat: la primera caiguda i dues ferides més al tendó d'Aquiles. També sagnaven i vaig tornar a casa conduint la moto en un estat penós i sentint-me tonta.

Avui havia pensat que si del genoll ja no estava del tot malament, provaria de córrer algun quilòmetre. Però els déus no volen col·laborar i no tant sols no he corregut, sinó que fins i tot camino malament i m'he passat el dia a la tombona de la terrassa, al sofà i al llit.

I qui sap quan tornaré a córrer, pobra de mi....