diumenge, 22 de març de 2015

La Haia i Badalona















La vida corre (i mai millor dit) més que la meva escriptura i en aquests dies que no he dit res, ja he fet dues curses més. Una ha estat cursa-turisme per terres holandeses i l'altra a Badalona, intentant baixar marca de l'any passat.

A la Haia vam anar més a passar un cap de setmana que no pas a córrer. Però hi vam incloure una cursa de 10km. Era per equips de la feina del Per i era d'aquelles que dius, "l'important és participar". Perquè els dies previs, divendres i dissabte vam menjar molt i bé, vam provar cerveses, menjar indonesi i el bo i abundant esmorzar de l'hotel. També vam anar a veure museus i esglesies, vam seure a terrasses amb calefacció i manteta, vam passejar i vam comprar. El resultat s'aconseguia amb la mitja dels temps dels tres millors. Vam quedar els 188 de 269 equips i no cal dir que el meu temps no va fer mitja. Vaig fer 01:00:47.

Algunes disculpes podrien ser: els holandesos són grans, molt grans i difícils d'avançar. Molts anaven amb auriculars i no et sentien. Hi havia massa gent al començament i els carrils habilitats eren estrets, els carrers de la Haia estan empedrats i no asfaltats i costa més córrer, feia molta calor a aquella hora tardana, vam sortir a les 12:20!

A Badalona ha estat una cosa molt diferent. Primer de tot dir que si la Haia és una ciutat maquíssima, Badalona no és tan lletja com a la cançó del Serrat dona a entendre. És una cursa maca, la vaig fer ja l'any passat i em va sorprendre el recurregut. Primer corres pel port i la platja, després per un parc, ca l'Arnús, travessant una avinguda de plataners esplèndida, tornes al passeig marítim i t'enfiles per la Badalona-poble, els carrerons i les botigues. I et pots imaginar perfectament com devia ser aquest poblet del Maresme quan només era aixó: unes casetes, un parc i la platja amb barques varades.

Aquesta vegada he tingut el generós ajut d'en Per. I dic generós perquè la setmana passada va fer la marató i no estava en periode de curses, però per acompanyar-me s'ha apuntat. M'ha animat molt, m'ha fet córrer amb totes les meves forces i ha tret el millor de mi.

Hem passat la meta als 57:21, que no és la meva millor marca, però sí millor que l'any passat i un bon temps per a mi.

Ara em queda un repte per després de Setmana Santa, un repte especial i divertit. Vaig cap a Madrid i correré juntament amb la meva germana, (ella 10km) el medio maratón de Rock and Roll. Entretant esquiar a Noruega i entrenar una mica més. Allá voy Madrid, tiembla Madrid!!!!


2 comentaris:

Mar ha dit...

Belen, campiona, què tremoli Madrid!

María Fuentes ha dit...

Es verdad! Ya no queda nada para la de Madrid! Quiero ver yo esas fotos de las dos hermanas corredoras :)