diumenge, 1 de març de 2015

La soledat (i Gora)





Els diuen animals de companyia i és ben cert que en fan! Des que va arribar a casa nostra, la Gora, ens ha canviat la vida. Donar la volta a la clau de casa ha tornat a ser una immensa alegria, com quan els nens se'm tiraven a sobre i m'omplien de petons...

Els meus tres homes són ben diferents, però una cosa tenen en comú: segueixen llurs somnis. El Per té el seu costat salvatge i segueix el crit de la natura, l'Erik està ficat de quatre potes a l'escoltisme i al món casteller, el Pol s'ha enamorat de l'associacionisme cultural i polític.

Aquest ha estat un cap de setmana solitari (amb Gora), per començar dissabte vaig fer una llarga passejada de dues hores (perquè la Gora ha de sortir), vaig anar a comprar (i de pas li vaig comprar a Gora estris i joguines), després  vaig anar al cine i per un parell d'hores ella no va estar present. Al cinema vaig anar sola, doncs no vaig trobar ningú que li vingués de gust i li anés bé venir. En tornar ningú a casa, (Gora sí), vaig sopar sola.

Avui he anat a córrer 13 km per les Aigües (l'hauríeu d'haver vist amb les seves orelletes flotant a l'aire, amb la gràcia dels seus salts) i en tornar, ens hem divertit a la terrassa amb una galleda d'aigua on flotaven les seves joguines. Tot per mollar-la una mica perquè la calor era tremenda.

He dinat sola (amb Gora) i com que estàvem molt cansades hem fet una bona migdiada, jo al sofà i ella al seu coixí.

Aquesta tarda hem tornat a sortir a fer un volt curtet. I mentre escrivia sobre la película Samba i ara que escric això, ella ha menjat i corregut robant mitjons i amagant les seves coses. Encara és molt joganera, comença a tenir el cos d'una dona, però té el cap d'una nena.

La meva soledat (i la Gora) ha omplert el cap de setmana.


2 comentaris:

María Fuentes ha dit...

Qué guapa está!! Ha crecido muchísimo! Me alegro de que te haga tanta compañía, pero sobre todo de que puedas dedicarle tanto tiempo siendo ella tan pequeña todavía, seguro que le viene genial. Se sigue asustando de los juguetes que hacen ruido? O ya va superando sus miedos?

L'altra donna della casa...

Mar ha dit...

Preciós escrit sobre una realitat que coneixo molt bé. No has estat sola, has tingut a Gora. Petons