diumenge, 13 de setembre del 2015

Comencem a mig motor



Cursa de la Mercè 2015, com sempre la primera cursa de la temporada. Una temporada, la d'enguany, que arriba plena de incerteses. No he corregut ni un metre entre l'abril i el juliol del 2015. A l'agost vaig començar una miqueta i sembla que la fascitis ja està molt millor, al setembre el meu plà d'entrenaments havia de d'engegar-lo amb urgència, ja que aquest any la meva primera gran cursa arriba molt aviat, el 8 de novembre.

Però ara -ai las!- una nova lesió vol posar-me a prova: el genoll em fa mal. Com que encara estava anant a la fisioterapeuta pel peu, li comento que em fa mal el genoll i ella em respon que la lesió del tormell i de la fascia és la que està causant el dolor al genoll. Que encara que no em faci mal, encara estic tocada del peu.

Torno a interrompre els entrenaments, però ja estava apuntada a la Mercè i és la cursa de la meva ciutat, una cursa que corria fins i tot quan no corria, quan era jove. Aquest any el tret de sortida el dispara la nova alcaldesa, Ada Colau. Hi ha emoció a la sortida, fa un dia molt bo, tot i que calorós y tinc ganes de córrer, com sigui, sense aconseguir cap marca, sense forçar, però tinc la sang bullint de competició i de tant temps sense fer-ho. A més la meva Barcelona del cor, sense cotxes, feliç, rient, tan canviada, tan enjovenida, amb tantes ganes de viure.

El meu Garmin no vol agafar el satèl·lit, o potser me l'agafa i jo no ho entenc, surto i no sé ni el temps que faig, ni si vaig molt lenta o no, no passa res, no importa. Em trobo bé, això és el que realment dóna sentit a la meva decisió.

Paro per beure aigua a l'avituallament i penso en caminar una estona. No,  m'esperaré millor al Paral·lel que fa pujada i pot fer-me mal el genoll, segueixo corrent. En poc temps ja sóc al Paral·lel però fa tan poca pujada que el genoll ni ho nota, segueixo i acabo corrent.


En total 01:09:48 a un ritme per sota dels 7 m/km.

En acabat ens han posat les fonts amb música i tot i que no hi havia colors, la natura ja s'ha encarregat de fer un arc de sant martí immens que recorria tota l'aigua.

La propera cursa és una de 8 km a Sant Cugat a l'octubre. És nova i no sé com anirà. Crec que es tracta de trobar-se els que aniran a Nova York al novembre, com que el Per hi va, ens apuntarem.



1 comentari:

marta gari ha dit...

Belen me encanta como lo vives y como lo transmites!! Enhirabuena por tu primera carrera de la temporada pero cuidado con la rodilla! Queremos verte en muchas mas carreras!