dissabte, 17 d’octubre del 2015

On ha tojours Paris



He tingut el privilegi de passar uns dies a Paris aquesta tardor



Vam arribar divendres i quasi sense temps de passar per l'hotel, vam anar pitant a sopar a un bistrot amb una trentena d'amics noruecs i suecs. La raó per la qual haviem viatjat era la celebració de les noces d'argent d'uns amics noruecs que es van conèixer a Paris. Dissabte al matí vaig anar de visita a diferents llibreries parisines al Quartier Latin. També vam anar a botigues de esport i muntanyisme i viatges. Vam dinar una altra vegada amb alguns dels amics, en un lloc de pasta i pizzes.

A la tarda va començar la commemoració. Va ser espectacular, en un vaixell meravellós que viatjava pel Sena, l'aperitiu a coberta i després dins el convit i el bailongo.

Diumenge vam anar a visitar el cementiri de Père Lachaise on hi ha les tombes de molts famosos. Vam passejar en un matí de tardor preciós, amb els arbres rogencs i el vent refrescant. I per acabar una jornada particular, vam comprar sushi de take away i vam sopar-lo amb l'amic que ara viu sol a Paris. Després vam anar al cine a veure la peil·licula Everest. Molt bona i impactant.

Dilluns vaig matinar, doncs el Per treballava a Paris, i vaig aprofitar per córrer pel Bois de Boulogne. Va ser una activitat especial, córrer i veure aquesta meravella de la natura més del doble de gran que Central Park i igual d'aprop de la ciutat.

Després vaig continuar amb la recerca de llibreries, les que no havia tingut temps de visistar dissabte, acabant a la famosa Shakespeare & company. En total vaig comprar quatre llibres, tres en francès i un en anglès. Però l'objectiu prioritari era visitar-les més que no pas comprar llibres. Al final no vaig saber-me estar de quedar-me algun.

M'encanta la ciutat, t'hi trobes còmoda, ets a l'estranger, però al mateix temps, ets a casa. Sents que hi podries viure, que allà en saben, de viure, ho fan com a tu t'agrada, amb literatura, amb natura, amb gastronomia, amb edificis bells, amb la fascinació dels llatins que tindrem molts defectes, pero vividors a tope.


1 comentari:

Mar ha dit...

Belén! Per fí sé per què i què vas fer a Paris! Wala! Quina sort! Quin bon viatge! Abraçada!