dimecres, 28 de desembre de 2016

Marató de València, per a mi cursa de 10km





Ho hem passat genial a València, un cap de setmana rodó on una mica he estat espectadora i una mica protagonista.

Espectadora perquè l'esdeveniment important era la marató i el Per hi participava. També la corria un amic nostre noruec, Ståle. I participant perquè Hege, la dona d'Ståle i jo corriem la cursa de 10 km.

He de dir que feia molt de temps que no corria sense lesions o sense haver pogut entrenar. Fins a l'estiu he passat una llarga temporada sempre amb problemes, gairebé des del 2013. Però aquesta tardor res m'ha impedit entrenar i preparar-me bé.

La cursa de 10 km de València és molt generosa amb els corredors, perquè et fa sentir una mica maratonià. La sortida és al mateix temps uns i altres, corrent per dos ponts paral·lels de la Ciutat de les Ciències i les Arts. Passes per la part vella, i el millor de tot és al final, quan ja penses que has acabat i de sobte el recorregut fa un gir i et trobes a un tartan instal·lat sobre l'aigua d'un dels estanys, amb grades i públic que crida i t'anima i fas els 100 metres més motivants i inoblidables de la teva vida.

Vaig fer 57:38, una marca més que satisfactòria donat que ja no tinc una edat adient per millors marques personals i que el circuit m'era totalment desconegut. Sobretot vaig disfrutar molt, ho vaig passar molt bé amb el Per i els meus amics i vaig aprofitar per conèixer València i fer una paella de les de debó.