Des de fa uns mesos he fet nous amics i he conegut una altra gent, i el més bo és que la majoria son tios. Són un grup de tios que surten a còrrer tots el divendres i que més o menys un cop al mes fan una cursa. Són l'Albert, el Pau, el Txabi, l'Enric, el Joan, el José de Venezuela, el Marco, el Xavier, i alguns més... últimament s'han afegir també unes ties, la Marta i una amiga, i de vegades van a les curses altres ties com la Iolanda, la Mercedes.Però fundamentalment són tios. Parlen com tios i l'ambient és molt masculí.
Als grups on el Per té els seus amics com els noruecs i els de la bici, jo no serè mai acceptada com un del tios, sempre seré la "dona de"... Aquest grup em fa sentir diferent, és com si m'haguessin donat carta blanca per entrar en el exclusiu món dels homes, ser tractada com un més i ser ACCEPTADA com un membre més del grup!
Els grups de tios m'agraden més que els de ties, tot i que no tinc gaire experiència en grups de ties. Serà pels 14 anys convivint amb companyes a la escola de monges, seran les quatre germanes anb les que he conviscut tota la meva infància... però no sóc de tenir "amigues". No m'agrada anar a comprar roba acompanyada, no parlo molt al telèfon, i les converses que menys soporto són les de biberons, guarderies, ecc.. No surto mai a sopar amb "amigues" Hi ha un costat de la dona que sóc que no és prou femení.
Ja només entrar a fitness és com penetrar en una altra galaxia. Les converses sobre tota la roba tècnica. La competitivitat barrejada amb companyerisme. Aquella continua broma, aquell pique.... m'està començant a agradar... l'estic començant a entendre. Em proposo estar oberta i atenta a tot el que es digui i es faci en aquest grup, vull aprendre i com!
A més he incorporat la família, el Per corre també el divendres i els nens venen a les curses, així que tot aquest món el puc compartir amb els tres homes més importants de la meva vida. Ens han batejat "Noruecs trotadors", han posat les nostres fotos a les seves webs i ens han donat samarretes del grup també pels nens...Ens tracten amb afecte, ens fan sentir bé, ens CUIDEN!
Per fi estic aprenent a ser un més del tios
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Això dels tios té algunes versions variables. Jo anava de vegades a un sopar d'artistes que es feia per nadal. Era un sopar d'artistes rurals, (molt bons, alguns) i es comportaven com caçadors de senglars. Allà era molt divertit perquè la carta d'identitat la donava ser artista o no ser. Vull dir que els artistes eren els convidats i podien anar amb la seva parella. la majoria eren tios, però hi havia dues parelles, l'Elmer i jo i també el Nisso i la Clara, que els dos eren artistes. Aleshores les dones (les dues Clares) erem tractades com part d'ells. Funcionava estrany, ells cridaven coses del futbol i del futbolí, i nosaltres dues només erem artistes, no caçadores de senglars ni futbolistes. les altres noies parlaven de l'escola, de la biblioteca, dels nens...
Molt bé el bloc. Aprofito per recomanar-te un parell; el del meu novio , Associació d'Amics de la Migdiada http://amicsdelamigdiada.blogspot.com i un altre, genial, Xisca de Gardi http://xiscadegardi.blogspot.com
i per dir-te que no cal tenir un compte de google per participar (encara que jo en tinc un).si no tens compte de google, has de posar comentaris com a open id.
visca la primavera!
Acabo de descobrir que tens blog, BLN !!! ni ho sabia i tampoc crec que m’ho haguessis comentat. Però tan se val, ara ja ho sé i et “visionaré” i t’afegiré als meus blogs de seguiment .
Fins ara que ho has dit tu, no me’n he adonat de la circumstància de la “teva soledat-acompanyada com a dona entre homes”, el que deixa ben a les clares que som un grup collonut i gens misogin i que no et veiem com a “tia” sinó com a una “runner” més dels nostres. I això està bé, molt bé... no creus ?.
“noruecs trotadors”... quina bona pensada vaig tenir, no ?
Ens veiem a l’asfalt !!!
(i em de parlar de lo d'enganxar els vídeos, perquè no me'n surto...)
visca la primavera y visca els tios!
Mln
Publica un comentari a l'entrada