dimecres, 7 d’octubre de 2009

Còrrer és fer salts




Fins ara sempre havia cregut que còrrer consistia en caminar més ràpidament. Si incrementes la velocitat del pas al final corres. Jo pensava que sempre teníem un dels peus a terra. Però un dia l'Erik va comentar que en Bolt (aquest portent jamaicà) podia saltar fins a tres metres en cada pas... jo no l'entenia. Llavors em va explicar que quan correm no caminem, sino que saltem. Hi ha un moment que tots dos peus són a l'aire, no toquen terra i si ens sabem impulsar prou avancem.

Aquesta foto preciosa que he trobat a Flickr ho mostra molt clarament ja que aquests nens corren en un riu i es pot veure el moment en que tots dos peus són per sobre de l'aigua.

Nomès pensant això i interioritzant-lo a ioga i quan surto a l'asfalt, he millorat moltíssim la meva forma de còrrer i he augmentat la velocitat. Corro millor, em canso menys i avanço més

3 comentaris:

idroj ha dit...

Belén,

Amb la teva progressió aquesta hora no tardarà a caure

TXABI ha dit...

Excel·lent reflexió/puntualització lo dels "saltets"... però una mica tardía per una runner tant experimentada ja com tu, no ?. Perquè sempre, sempre, que corres (vagis al trote, suau, rápid o molt rápid) sempre, sempre, tens en alguns moments (depenent del teu impuls o de la velocitat que portis) els dos peus enlaire; sempre. Pensa-hi. Perquè, si no és així, o bé estás caminant, o bé el que fas es "marxa atlética" en la que, precissament, els descalifiquen -o amonesten- si en algun moment no tenen un dels peus sempre al asfalt (ells no poder fer "saltironets").
I per l'hora no et preocupis... caurá aviat.
Aquest diumenge, la cursa del C.N.Sabadell... s'hi apunten els meus "noruecs trotadors" ?.

BLN ha dit...

No sóc cap runner experimentada, sinó una dona de mitjana edat que fa menys de dos anys que còrrer i tot i que ara m'he fet conscient d'aquesta obvietat, no hi havia arribat abans, en aquest temps.

No correrem a Sabadell, jo correré a la cursa de la dona del 25 d'octubre on no caurà l'hora, però espero que caiguin els 30' ja que és de 5km. L'hora caurà probablement a la Jean Bouin, la millor de les nostre curses, teva i meva.

Allà hi serem com a mínim tres del teus noruecs trotadors.