No la coneixereu la majoria. Grete Waitz. Si heu seguit el meu bloc, potser us sona. És la que va parlar de la marató dels humils (com l'asfalt posa a cadascú al seu lloc), la Reina de Nova York. Aquest dimarts, a l'hospital de Ullevåll d'Oslo, ha mort de cáncer. Tota Noruega està de dol.
L'any que ve faré la meva primera mitja marató. I ha estat la lectura d'un llibre seu el que m'ha animat a provar-la. Jo estava convençuda que era incapaç de córrer més de 10km. Mai havia gosat ni imaginar-me una cursa tant llarga.
Però Grete té un mètode. El seu esperit se'm va anar ficant poc a poc mentre llegia. Consisteix en caminar i córrer. El seu entusiasme em va seguir acompanyant quan corria per la Carretera de les Aigües 11km, 12km, 13km.... Descansar abans de cansar-se. I em vaig decidir a provar-ho. Plantejar-se la cursa no com un bloc de 21km (o encara més de 42,195km que és la marató) sinó com blocs de 5km. Des que corro com ella em va ensenyar, corro cada vegada més lluny. Blocs que se separen per petits trams caminant de 400m.
Tusen takk Grete, jeg skal løpe for deg, min første halv maraton til deg, farvel, farvel .....
4 comentaris:
Quina mala notícia. Es aquell métode que em vas comentar per als que volem començar? A veure si recordes fer una fotocopia.
Petons preciosa
ara al cel, podrà córrer amb els angels.
Så fine ord, Bln, estará contenta!
Caram, no sabia que s'havia mort i m'he quedat ben planxat. És el que passa amb els esports menys populistes, que els herois queden en petites columnes de final de diari. O en els apuns del Colacao.
Mirarem de capturar una miqueta del seu esperit.
Em vaig assabentar per l´Obituari de La Vanguardia, una gran dona. Espero que et vagi molt bé a la teva marató.
Per cert, acabo de fer dos anys amb el meu blog, a veure si el faig durar. Petons. Borgo.
Publica un comentari a l'entrada